La líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, va fer saltar les alarmes aquest darrer divendres en demanar al cap de Govern, Xavier Espot, que se sotmetés a una qüestió de confiança per part del Consell General arran del malestar generalitzat pel nou Projecte de Llei sobre el creixement sostenible i el dret a l’habitatge. Des d’EL PERIÒDIC parlem amb Montaner perquè ens expliqui més detingudament sobre aquesta petició i quines seran les pròximes passes a seguir.

—Fa gairebé quatre mesos que es van iniciar les reunions del grup de treball sobre l’habitatge i ara el seu grup parlamentari presenta la seva sortida. Què ha passat per arribar fins a aquest punt?
—La legislatura havia començat bé, en el sentit que el Govern volia consens amb totes les forces polítiques per resoldre el tema de l’habitatge. I durant les vacances escolars de Pasqua, el Govern va anunciar, de manera unilateral, unes mesures massa intervencionistes típiques d’un país comunista. Unes mesures mai debatudes en el si de la taula de treball de l’habitatge. 

—Com van percebre des de la seva formació parlamentària aquestes mesures? 
— Ens vam sentir enganyats. La roda de premsa ens va fer pensar que era una broma de mal gust posterior al Dia dels Sants Innocents. Evidentment, totes les forces polítiques compartim els mateixos objectius, però calia treballar «el com?». Com podem aconseguir l’objectiu? Amb quines mesures? La intenció i les accions que durem a terme per assolir l’objectiu són dues coses diferents. 

—Amb quin full de ruta tenia la intenció de moure’s Andorra Endavant? 
—Nosaltres, durant aquests tres anys de pròrroga forçosa dels contractes de lloguer, havíem proposat diverses mesures. La primera era compensar els propietaris per la pròrroga forçosa amb una exempció fiscal de l’IRPF per evitar una penúria greu d’aquí a tres anys. Després, aconseguir, amb col·laboració publicoprivada, un parc públic d’habitatges a preu accessibles pels treballadors i pels nacionals del país. En tercer lloc, lluitar contra les empreses pantalles que bloquegen el mercat de lloguer allotjant la seva «activitat econòmica» en un pis, ja que són empreses que no tributen i que fan evasió fiscal. I, finalment,  ajudar els inversors estrangers de fora a declarar el seu immoble al seu país d’origen. Un pis molt sovint buit, per por de represàlies fiscals a casa seva. Calia demanar una amnistia fiscal als països veïns per a aquestes persones. A escala diplomàtica sempre es troba un compromís negociant, sobretot amb el tema de la lluita contra les empreses pantalles. 

—El Consell General ja havia votat per unanimitat una mesura que versava al voltant d’aquest fet.
—Pagar 50 euros el m2 pels pisos buits. És a dir, per un pis de 100 m2, el propietari pagaria 5.000 euros l’any. Són molts diners. La mesura hauria servit per posar en el mercat de lloguer uns quants pisos, però sense esperar gens ni mica i començar a engegar el nou impost per veure com reacciona el mercat, el Govern ens parla d’una altra mesura: la de l’expropiació temporal dels pisos buits. L’Executiu ha passat la línia vermella del que Andorra Endavant pot tolerar a escala de l’intervencionisme estatal. El que no pot fer un Govern és generar inseguretat jurídica. 

—Es parla d’una cessió per part de Govern per aquells propietaris que no vulguin llogar o vendre els seus pisos buits. Ajudarà a pal·liar la problemàtica de l’habitatge?  
—No, al contrari. Amb la inseguretat jurídica, amb l’intervencionisme sobre els pisos buits i els pisos turístics,  tindrem una allau de pisos a la venda, en canvi de tenir pisos en el mercat de lloguer. La gent que té hipoteca per a la seva inversió, vendrà. Si hi ha molts pisos a la venda, i amb l’aixeta quasi tancada pels inversors estrangers, qui comprarà? Les grans famílies d’Andorra i les persones residents amb alt poder adquisitiu. Hi haurà pocs compradors, més oferta que demanda i els preus baixaran. Si es torna a obrir l’aixeta en un futur, aquestes persones faran plusvàlua. Els petits arruïnats i els grans inversors del país guanyaran.

—En anteriors ocasions parlaven de «decepció» envers l’Executiu. És realment aquest el sentiment que tenen en aquests moments?
—Decepció i disgust sí. 

—Aquest darrer divendres va fer pública una petició directa a Xavier Espot perquè se sotmetés a una qüestió de confiança. Per què des de la seva formació parlamentària van decidir fer aquest pas endavant? 
—No tinc res en contra del senyor Espot, ja que per Andorra Endavant el primer és Andorra. Pensem que les idees massa intervencionistes del senyor Espot representen un perill per Andorra i que gent de pes del país ha posat en dubte la seva capacitat per governar. És molt difícil aixecar un país i és molt fàcil fer-lo caure en picat. Penso que, si no rectifica de rumb, tenint en compte el descontentament que té a casa seva, hauria de presentar la qüestió de confiança per dignitat i per saber si té legitimitat de continuar o si no en té. 

—Es comentava la possibilitat d’una moció de censura en cas que el cap de Govern no cedeixi a aquesta petició. 
—En el cas que no rectifiqui de rumb, que no posi al calaix les seves mesures intervencionistes i que no es sotmeti a la qüestió de confiança, la cambra parlamentària hauria de trobar el coratge per presentar una moció de censura per salvar el país.  

—Per al moment, amb qui han contactat des de la seva formació per dur-la a terme?
—Amb persones que s’estimen el país per sobre de tot. 

—Demòcrates compta amb una clara majoria parlamentària. 
—Va guanyar les eleccions amb l’eslògan «Confiança», però jo li diré al senyor Espot que «és molt difícil guardar la confiança, però és molt fàcil perdre-la». I li afegiré que molts dels seus, i dels que li donen suport, li han perdut la confiança.

—Es refereix a membres de Demòcrates i Ciutadans Compromesos?
—Sí, és clar. Ja es van sentir declaracions al respecte. L’exsíndic Joan Gabriel va parlar de cop d’estat amb tota la raó del món. 

—També mencionava a sis consellers generals que ja estan conformes amb la moció de censura. 
—Tenim converses sobre el mal somni que estem vivint... Si no rectifica, ja buscarem suport de debò.

—Continua endavant amb la intenció de portar el Projecte de Llei sobre l’habitatge al Tribunal Constitucional si el Govern no fa un pas enrere?
—Sí. Nosaltres som lluitadors, esgotarem totes les vies que tenim al nostre abast.