PUBLICITAT

CHARLES POWELL DIRECTOR REAL INSTITUTO ELCANO

CHARLES POWELL: «El model econòmic andorrà ha deixat de ser viable»

Charles Powell, director del Real Instituto Elcano.
Charles Powell, director del Real Instituto Elcano.
La tercera conferència del cicle Diàlegs europeus a Andorra serà 30 anys d’Espanya en la Unió Europea: una mirada enrere i endavant, que oferirà el doctor Charles Powell, director del Real Instituto Elcano. L’acte tindrà lloc demà, a les set de la tarda, a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra. / Per ESTHER JOVER MARTIN

–Tres dècades d’Espanya dins de la UE. Quins han estat els principals avantatges i inconvenients de formar-ne part?
–Hi ha diverses fases. La primera, la d’adaptació, des de la seva adhesió, l’any 1986, fins a principis dels anys 90, en què Espanya es va adaptar a les regles comunitàries. A partir de 1991-1992 i fins al canvi de mil·lenni hi ha una fase de maduració, en què l’Estat espanyol comença a europeïtzar-se. Una tercera fase la protagonitza el segon mandat d’Aznar (2000-2004), una fase d’experimentació, en què s’intenta forjar una nova relació amb nous socis: s’abandona la proximitat amb França i Alemanya i es busca major sintonia amb el Regne Unit. Es trenquen les aliances tradicionals i es qüestiona l’orientació eurocèntrica a favor d’una euroatlàntica. El 2004, amb Zapatero, s’entra en una fase de rectificació, que ha continuat Rajoy, i es retorna a la idea que Europa és la solució, i es vol aprofundir en el projecte europeu.

Però, què passa? Paral·lelament s’accelera el fenomen de la globalització, emergeixen les potència de l’Índia i de la Xina, Europa perd centralitat internacional i, per tant, comencen a sorgir dubtes de la utilitat de la UE com a eina per manejar la globalització.

D’altra banda, la UE s’amplia cap al nord i l’est, i Espanya ha perdut centralitat, i li costa més situar les seves prioritats en l’agenda europea perquè ha de competir amb més estats europeus, i li costa més rebre fons culturals i de cohesió. Els beneficis econòmics immediats de pertànyer a la UE disminueixen.

–I quin és el balanç?
–Les llums són la modernització socioeconòmica que ha facilitat la UE, i les ombres són la globalització i el procés que ha portat a la creació de la moneda única: avui en dia tenim una unió monetària, però no una unió econòmica, i hi ha dubtes polítics i econòmics sobre el futur i la viabilitat de la zona euro, de la continuïtat de Grècia dins la zona euro, i el 23 de juny el Regne Unit celebra un referèndum sobre la seva permanència a la UE. Per tant, la UE no aporta seguretat i certesa, al contrari, presenta molta incertesa.

–Espanya va estar en risc de sortir de la zona euro?
–No, no. Aquí hi ha hagut un canvi de relat. Als anys 80 i 90, Espanya es presentava com a un èxit de la UE, però la crisi que va començar el 2008 ha portat molts dubtes, i Espanya ha passat de ser l’alumne exemplar a l’últim de la classe. Ara Espanya torna a ser l’alumne aplicat, però el missatge no acaba de quallar, sobretot a dins de l’Estat perquè alguns sectors de la societat han patit més que d’altres, i a l’exterior no convenç perquè hi ha dubtes sobre les causes de la millora econòmica espanyola. Però no hi ha hagut mai risc sortir de la zona euro, i menys de la UE.

–Molta gent opina que l’euro els ha buidat la butxaca, els ha empobrit. No seria bo sortir-ne?
–A Espanya no hi ha pobresa.

–No? Hi ha molta gent que ho està passant molt malament!
–Espanya ha recuperat pràcticament tot el PIB. És veritat que, a tot Europa, s’estan accentuant les desigualtats socials, però ningú pensa que la sortida de l’euro sigui la resposta. Què passaria si Espanya en sortís? Que hi hauria una devaluació brutal, i una pèrdua real de la riquesa d’un 30-40%, per tant, cap analista econòmic solvent ho defensa. Fora de la zona euro fa molt fred, i pensar en recuperar la moneda nacional és un pensament melancòlic.

–Andorra està negociant un acord d’associació amb la UE però vol conservar les seves peculiaritats. És positiu que un país tan petit sigui soci d’un gegant? És compatible?
–És compatible, perquè un acord d’associació no és d’adhesió. Té tota la lògica del món perquè els seus socis naturals econòmics són europeus i ha deixat de ser viable el model econòmic tradicional andorrà, ja no té raó de ser. Entenc que  l’acord d’associació amb la UE  generi aprensió i temor, però a mig-llarg termini és una opció racional i positiva.

–Què fa el Real Instituto Elcano?
–Som el principal think tank espanyol, ens dediquem a l’estudi de les relacions internacionals: la relació d’Espanya amb Europa i el món, des del terrorisme a l’economia, el canvi climàtic, el terrorisme...

Comenta aquest article

PUBLICITAT