Serà la representant d’Andorra de la Travel Bloggers Meeting que se celebrarà al Principat el cap de setmana del 20, 21 i 22 de maig. Ha convertit el plaer, l’exercici de viatjar i d’explicar-ho en una bitàcola en la seva forma de vida i això no ho pot dir tothom. És una persona envejable i ho sap o, almenys, ho hauria de saber. Poques persones tenen el privilegi de guanyar-se les garrofes amb la seva passió i més si és una dèria tan excitant com la de viatjar. És la signant d’un blog, «Els petits viatgers», testimoni de les seves aventures des de fa uns quatre anys.

 

–Des de petita. La passió per viatjar l’he tingut sempre i em considero un cul inquiet, ja des de ben jove anant de campaments. Quan van néixer les meves tres filles –que són bessones– vam continuar viatjant i es va convertir en una afició seriosa. Després, poc a poc, aquesta pràctica es va traduir en un blog professional.

 

–Vaig començar a recollir diverses sortides que havia fet amb les nenes. No va ser casual ni la idea em va venir de cop. En el moment que tens tota la informació i es bolca al blog ja no es pot parar i haig de reconèixer que enganxa moltíssim. Quan fa quinze dies que no publico cap entrada sento que alguna cosa em falta, la veritat.

 

–No, no! Acostumo a explicar qualsevol sortida que faci, encara que sigui una petita aquí a Andorra o viatges més llunyans. Considero que el més interessant és introduir informació de qualsevol tipus de viatge perquè, per exemple, hi ha molta gent, que busca idees per fer sortidetes de cap de setmana.

 

–M’agrada molt explicar i descobrir les vivències que un té quan viatja. Ens intercanviem missatges i el feedback que es crea s’agraeix molt. Notes que aportes coses a la gent i trobes informació a través de vivències personals d’altra gent.

 

–Ens adaptem a tot. Anem per tot arreu i a nivell d’allotjament mai tenim problemes. Acostumem a fer hotels, càmpings, cases rurals o provar autocaravana i ens agrada anar descobrint coses. Som molt de trepitjar la natura, viure experiències i aprendre dels llocs que visitem. Ens agrada planificar, però fins a cert punt, perquè, un cop decidit el destí i els quatre llocs obligatoris que volem veure, acostumem a improvisar i a viure al dia.

 

–De tots els que hem fet? És molt difícil. Potser, abans de tenir les nenes, podria escollir Nova Zelanda, però et diria moltíssims més. Cada viatge és una experiència i, de tots, guardes un record que el fa únic. A més, no ens va variar gaire la forma de plantejar un viatge quan vam ser pares. 

 

–No necessàriament. Nosaltres juguem molt amb l’època amb la què sortim. És a dir, a l’estiu, per vacances escolars, els preus si pugen més però viatjar no és sinònim de gastar molt. Nosaltres hem fet viatges, som cinc, on hem dormit bé i hem vist tot el que volíem veure sense haver de gastar gaire.

–Tenen decidit el proper destí?

–Encara no. Tenim tres o quatre llocs subratllats però suposo que ens acabarem decidint a última hora. Potser, aquest any, acabem fent una ruta pel Sud d’Europa a l’estiu, però ja veurem. A més, a les meves filles els hi fa especial gràcia, i no sabem perquè, anar a Hawai i és un destí que tenim pendent.

 

–Sí i em fa molta il·lusió. He anat a algunes trobades a Madrid i Barcelona i poder celebrar-ho a Andorra és magnífic. 

 

–Sí i tant! Encara que conegui les propostes per ser andorrana participaré com un més. M’he apuntat per fer el fotowalk d’Ordino, la visita teatralitzada al centre històric i a l’activitat de Naturlandia. A més, dissabte es farà tot un seguit de ponències i xerrades i assistirem.

 

–Entre els que assistim als TBM ens coneixem físicament bastants però, a la resta, només per coneixe’ls de les xarxes, ja sembla que els coneguis de tota la vida.