PUBLICITAT

SUSANA GINESTA ESCRIPTORA

SUSANA GINESTA: «Aconseguir emocionar amb les paraules és un somni»

L'escriptora Susana Ginesta
L'escriptora Susana Ginesta
Ser positiva, optimista i fugir de les persones tòxiques. Aquests són alguns dels secrets que expliquen el somriure i l’energia de l’escriptora Susana Ginesta. Convençuda que l’emprenedoria no és una qüestió d’edat sinó d’actitud, amb 51 anys ha decidit fer un pas endavant i convertir el seu somni en realitat: publicar un llibre. / PER LÍDIA RAVENTÓS

–Per què decideix escriure aquest llibre?
–El missatge que vull transmetre amb el llibre és que qualsevol persona independentment de l’edat pot emprendre. La idea sorgeix quan em plantejo si la meva afició als treballs manuals podria anar una mica més enllà i decideixo anar a unes jornades per mini emprenedors. El llibre ve a explicar el que vaig aprendre allà amb un llenguatge molt senzill i planer. És molt pràctic perquè del que es tractava és que el pogués llegir tant una mestressa de casa, com algú que ha acabat els seus estudis, com algú que té 80 anys... Volia compartir tot el que havia après perquè sempre he cregut molt en allò que diuen que sol s’arriba abans però acompanyat s’arriba més lluny.

–Què significa per vostè emprendre?
–Per mi emprendre no és limita només a un negoci. Jo sempre dic que tots som una mica emprenedors. Per mi significa des de decidir què estudies, a anar-te’n a viure amb parella, a independitzar-te, a canviar de feina... És a dir, constantment la vida t’està portant a prendre decisions sobre diferents situacions. El que passa és que ara s’associa la paraula emprenedor a una persona que comença un negoci. Abans se’ls hi deia empresaris. Per mi emprendre és aquell moment a la vida en què tu has de prendre una decisió per alguna cosa realment important i que tu vols fer. Fer aquell pas que realment vols fer.

–Hi ha una edat per emprendre?
–Jo sempre dic que fins que no et posen al forat i et tiren terra a sobre no s’ha acabat res. No hi ha edat per emprendre, sigui un negoci, un viatge, el que vulguis. Ser emprenador al final és una qüestió d’actitud, res relacionat amb l’edat ni amb el sexe. I si en algun moment et trobes un impediment per situacions de la vida, pots deixar el teu projecte de banda, però tard o d’hora tornarà. I una altra cosa que és molt important és rodejar-te de persones positives. Cal fugir de les persones tòxiques. I si en algun moment te’n creues alguna, convidar-la molt educadament a marxar [riu].

–És fàcil emprendre?
–No ho és gens. Allò que voler és poder jo no m’ho crec. Voler és treballar i poder, ja ho veurem perquè hi ha moltes coses a valorar abans de decidir que ho deixes tot per tirar endavant un projecte.

–Què significa per vostè escriure?
–Per mi escriure és una passió i una necessitat. A mi qualsevol cosa m’inspira per fer quatre línies. Una cançó, una olor, alguna cosa que llegeixo, una persona...

–Va rebent inputs que la inspiren a agafar un bolígraf i una llibreta.
–Sí, però no cal que sigui res en particular. Qualsevol cosa que veig o em passa i em mou alguna cosa per dins, m’inspira a escriure. Ho faig des de sempre. I en aquest sentit crec que és important diferenciar entre un hobby i una passió.

–I quina és la diferència?
–Una passió és quelcom que et mou per dins i que ho pots deixar aparcat en un moment donat però que després torna. I no et pots quedar mai amb les ganes aquelles de... i si ho hagués intentat?

–I per què fins ara no s’ha decidit a publicar?
–Perquè hi ha molta gent que escriu i que ho fa molt bé. I penses que és el que pots aportar tu que no hagin aportat ja els altres. Però al final t’adones que més que el que tu puguis explicar que no hagin explicat els altres, és la manera en què tu ho pots explicar. Perquè el més important és emocionar als lectors. Aconseguir emocionar amb les paraules és un somni.

–El seu somni era escriure un llibre?
–El meu somni era escriure. I el més gran seria arribar a escriure històries que emocionessin. Compartir-les i que la gent gaudís d’aquella història, que la traslladés fora del seu dia a dia. Perquè si escric però no sóc capaç de transmetre res és com si fes un diari per mi mateixa. I per descomptat poder publicar, això és el més difícil.

–Ara ja ha vist publicat el seu primer llibre. N’hi haurà un segon?
–Tinc un munt de projectes al cap relacionats amb l’escriptura i en comunicar. Concretament, de llibres en tinc dos en ment. Però m’hauràs de guardar el secret... 

Comenta aquest article

PUBLICITAT