Montserrat Capdevila regeix una empresa familiar única en el seu àmbit al país: Pocions de Lluna Nova. A través del seu petit laboratori ubicat a l’Aldosa, ven productes tals com bombes d’olis essencials per a la banyera o colònies per a relaxar-se, aptes per a tota la família. Els productes estan elaborats amb vegetals collits al país i que ella mateixa conrea en un hort. El seu catàleg, entre altres aspectes, es pot conèixer a través del web www.pocionsdellunanova.com. / Per MARISA DA COSTA

–Per què va crear Pocions de Lluna Nova?
–Em ve de fa anys, és una empresa familiar. Abans tenia altres coses i no em vaig preocupar gaire per aquests coneixements. Per circumstàncies de la vida, vaig haver d parar una mica. Durant aquest temps vaig estudiar una mica i em vaig interessar pel tema. Vaig començar a fer cremes d’extractes de plantes per a les famílies i els amics. Arrel de la gent propera i el boca orella, rebia moltes demandes i vaig optar per fer-ho d’una manera més seriosa i concreta. Ja no és una cosa de casa.

–Ara té un taller.
–Un laboratori. La cosa ha pres cara i ulls tot adaptant-me a la normativa europea.

–Parlava d’haver estudiat. El què?
–Les plantes i les seves aplicacions. Jo sóc bastant autodidacta. Vaig començar a fer cursets de cosmetologia i plantes remeieres. Ara se n’estan fent bastants –alguns més seriosos que altres, s’ha de dir. Però bé, agafo les coses bones d’un i altre i em faig el meu bagatge.

–Les plantes que fa servir per elaborar aquests productes remeiers les troba totes al país?
–Sí. Jo treballo amb plantes que creixen espontàniament a Andorra o bé amb aquelles que també naixen al país però en quantitats molt petites i jo les he cultivat.

–Té el seu propi hort.
–Sí, aquí a casa. Aquest any estic començant a ampliar-lo amb una feixa que m’ha cedit un familiar. L’hort serà una mica més gran, però no és res d’industrial.

–Quines plantes hi llaura?
–Les plantes que he cultivat les trobem per aquí a les muntanyes, però no en abundància. Les que són més presents, aquestes sí que les replego. Però plego només la part que faig servir i no arraso mai la planta; sempre deixo un tant per cent per tal que es torni a reproduir.

–Com per exemple?
–L’hipèric, que també s’anomena herba de Sant Joan o herba foradada.

–Ha trobat traves normatives o bé amb les farmàcies?
–Ara per ara se m’estan retardant moltes coses; és la primera empresa d’aquesta mena i no saben ben bé com fer-ho. Hi ha la normativa europea, però és molt ampla. Pel que fa als països veïns, l’apliquen d’una manera tolerant en empreses més de caire artesanal. Però aquí volen ser molt estrictes.

–Dels productes que elabora, quin és l’estrella?
–Em va sorprendre, però el cap de setmana d’Andorflora, se’m van demanar més els productes més elaborats que els senzills, al contrari del que jo pensava que passaria. Jo pensava que tindrien més sortides les cremes d’àrnica i calèndula, però vaig donar més sortida a unes gotes per a fer massatges en zones adolorides. Una altra que s’anomena Daniel perquè la vaig fer per a un nen amb aquest nom i és ideal per a pells molt sensible. Però també la de mans.

–Què més fa?
–Tinc unes bombes de bany que presento amb oueres per la seva forma. Són per a la banyera, efervescents i estan fabricats amb olis essencials i substàncies que, a més de relaxar, deixen la pell molt bé. També he fet una colònia per a relaxar-se; si la fiques al coixí abans d’anar a dormir, afavoreix el descans.

–En una societat obsessionada per cuidar-se i per fer-ho amb coses naturals; té coses per als infants?
–Econòmicament encara no m’ho poc permetre. Només faig  una colònia amb lavanda destil·lada, però queda pels de casa. M’agradaria comercialitzar-ho perquè no dóna cap al·lèrgia i és molt bona.

–Què cura?
–Encara que les plantes que faig servir són remeieres, els meus productes són més per al benestar que d’aplicació medecinal. Algunes donen remei, com la d’àrnica per als cops, però no és l’especialitat.

–Pel que veig ha topat amb algun que altre obstacle. Què li fa mantenir l’empresa?
–El que em va estimular va ser la resposta que vaig rebre del Govern quan vaig voler obrir l’empresa. Em van dir que havia de seguir la normativa europea som si el meu negoci fos una fàbrica i que no ho aconseguiria. Sóc molt tossuda i això, més que frenar-me, em va motivar.

–Quin consell donaria a un emprenedor que trobi traves?
–Que tiri sempre endavant i sigui més tossut que ningú, si creu en el seu somni.

–Hi ha possibilitats a Andorra, tot i ser petits?
–Sí, s’ha de tenir imaginació i ímpetu.