Amb tretze anys va començar a practicar karate i ara, a punt de fer-ne cinquanta, segueix amb la mateixa passió que quan va començar. És cinturó negre sisè dan i té un currículum extens. Quan competia va ser en una ocasió tercer d’Espanya i campió múltiples vegades de Catalunya. Per equips, nou vegades subcampió d’Espanya. També va ser segon a la Copa del Mediterrani i dues vegades es va penjar el bronze al Campionat d’Europa Shotokan. Fa temps que ensenya als joves i actualment és seleccionador andorrà i entrenador i director tècnic del Karate Club Shotokan d’Andorra la Vella.

 

–El Shotokan va concloure el cap de setmana en la tercera posició al Campionat Espanya de clubs. Aquest és un resultat destacat...

–És una fita històrica. És impressionant el que han aconseguit aquests nanos, perquè és molt complicat obtenir un resultat així, perquè no només es tracta de tenir un bon lluitador sinó que has de tenir-ne varis per fer un equip competitiu com aquest. Hem de tenir en compte que Espanya és una potència en el món de karate i nosaltres, amb un conjunt format íntegrament per nois andorrans, hem aconseguit un resultat que té molt mèrit. Segur que no hi ha gaires esports on Andorra hagi assolit un resultat així, i amb esportistes tots nacionals.

 

–Tot és fruit del treball...

–I tant. Hi ha molta feina al darrera. L’emoció de l’altra dia no es paga amb diners. N’estic molt orgullós. Penses amb totes les hores que estàs entrenant, amb els viatges que fas per anar a competir. També hi ha l’esforç que hi posen els pares. Aquest és un premi molt gratificant i hem de tenir en compte que al Shotokan tenim un centenar de llicències.

 

–Com està actualment el karate nacional?

–El Shotokan d’Andorra la Vella i el Fudo-Shin estan funcionant molt bé. Som dos clubs que estem fent una gran feina. D’anys ençà s’està demostrant que tots units fem força per tirar endavant i fent-ho de meravella. Estem fent uns grans esforços i hi ha gent que està funcionant molt bé. En un futur n’esperem molt d’ells. Amb més suport econòmic podríem fer encara més cosa, perquè a nivell de federació la subvenció que rebem és molt minsa si la comparem amb d’altres esports.

 

–El 2020 els Jocs Olímpics es disputaran a Tokio. I si no passa res d’estrany, per fi, el karate entrarà dins el programa olímpic, com ho estan des de fa dècades altres arts marcials com el judo i el taekwondo. És una confirmació que esperaven des de fa temps...

–Hi ha un 99% de possibilitats que hi sigui. N’hauria de passar una de molt grossa per a que no fos així. És molt important que sigui olímpic, perquè agafarà una embranzida molt forta a tot al món. I a Andorra també i segur que ajudarà juntament amb els resultats que estem traient. 

 

–Es veia venir...

–Suposo que el fet que es facin al Japó influeix, perquè les arrels de l’art marcial són allí. Però s’ha de tenir compte la quantitat de llicències que hi ha a tot el món i la tradició que té en moltíssims països. El més important és que reuneix tots els requisits, com que es practiqui a tot el món i que hi hagi federacions nacionals arreu. I aquest és un fet, perquè fins i tot en els països més petits com el nostre n’hi ha.

 

–Com convenceria a algú per a que practiqui karate i no una altra art marcial?

–Sempre dic que totes les arts marcials són bones. Cap és millor que una altra. El més important és saber qui dóna les classes, la seva titulació i sobretot de quina manera ensenya. Això és bàsic. 

 

–Perquè no tot és la competició o l’activitat física en una art marcial...

–T’aporten molts valors i si els adquireixes des de ben jove et serviran per a tota la vida. Sempre es necessita esperit de sacrifici per millorar. Són coses molt importants perquè avui en dia sembla que a vegades estigui tot una mica oblidat.

 

–I sobretot es necessita molta constància...

–Al Shotokan entrenen cada dia i competeixen dos cops al mes. Per millorar és molt important que també participin en tornejos fora del país, per a que guanyin en competitivitat. Així, a partir dels 9 anys tenim varis campions de Catalunya. Estic molt satisfet perquè tenim un equip molt equilibrat, perquè per treure algú molt bo has de tenir un grup d’una quinzena que sigui competitiu.

 

–És difícil motivar-los?

–És força complicat, perquè són joves. I a més estem en un país que per sort ho tenen tot, al contrari d’altres indrets, on segurament es sacrifiquen més perquè tenen les coses més complicades. Tenen un major nivell d’agressivitat perquè s’hi juguen molt. El benestar que tenim a Andorra no el tenen en altres països, que en karate actualment estan pujant com l’escuma.