LAURA SALLÉS
LAURA SALLÉS: «És el millor moment en el que he estat mai»
Té una segona oportunitat i la vol aprofitar. Fa quatre anys, als Jocs Olímpics de Londres, no va poder participar-hi tot i tenir la wild card. Va ser un cop dur, però des de llavors no va defallir per preparar-se i tenir de nou l’opció de ser a la cita olímpica. Amb trenta anys hi debuta. Competeix a Rio de Janeiro amb la intenció de gaudir de la competició.
–En quin estat de forma arriba a aquests Jocs Olímpics?
–Estic en el meu millor punt. És el millor moment en el què he estat mai. Segur. Són moltes coses que ho permeten, com tot l’entrenament que porto acumulat, l’experiència de tants anys, tot el rodatge en competició i la part psicològica, on he millorat moltíssim.
–A la cerimònia d’inauguració va ser la banderera de la delegació andorrana. Que li va passar per dins el dia que va saber que portaria la bandera tricolor?
–Va ser tot un orgull i un honor ser-ho. Uns dies abans parlava amb unes amigues a València sobre aquesta opció. No em volia fer il·lusions. Vaig estar molt contenta perquè han pensat amb mi.
–Fa quatre anys es va quedar amb la mel als llavis. Tenia la ‘wild card’ per participar als Jocs, però la classificació de Dani Garcia li ho va impedir. Ara s’ha tret una espina ?
–L’espina me la trec del tot. Era l’objectiu que m’havia marcat i per això porto tan de temps treballant. Són moltes hores, dies, sacrificis i un munt de coses, amb moments dolents i bons. Algunes vegades t’entren dubtes, però segueixes treballant fort i al final compensa.
–La importància de la part física i tàctica en el judo és evident. Es pot comprovar sobre el mateix tatami. Però la psicològica també té un paper bàsic...
–La part física la poses en el dia a dia amb els entrenaments. Després prepares l’estratègia, però has de mantenir la concentració al 100% per no deixar-te sorprendre. La pressió és molt gran perquè en 10 segons es pot acabar tot. Has de saber anticipar-te als moviments del rival. El cap l’has de tenir ben clar i sobretot no tenir por a perdre perquè sinó et bloqueges. Abans em passava i ara ja ho he solucionat.
–Sempre havia tingut en ment participar en uns Jocs Olímpics?
–Vaig començar relativament gran a practicar judo. Vaig fer-ho amb onze anys, quan el més normal és fer-ho amb quatre o cinc. Estava tan lluny que ni m’ho plantejava, ni ningú em va dir que potser algun dia tindria aquesta possibilitat. M’agradava, m’entrenava i tot ha anat passant de manera natural, amb una cosa rera l’altra. A mida que va passant el temps, aconsegueixes victòries i el teu nivell va pujant. Llavors sí que comences a pensa-ho i ja es converteix en un objectiu.
–Quin és el resultat amb el que tornaria satisfeta de Rio?
–A vegades he estat en competicions on he aconseguit una medalla però no he acabat massa contenta. I en canvi, en ocasions he perdut però he acabat satisfeta de com he competit. M’agradaria concloure i dir quina bona competició que he fet. He d’anar a disfrutar el combat, perquè llavors és quan estàs millor i tens més opcions de superar-lo amb èxit. No em plantejo cap objectiu de marques, sinó només en mi mateixa.