PUBLICITAT

SÍLVIA GRAU Coordinadora de la Trobada Aquàtica Canina

SÍLVIA GRAU: «Cuidar un gos no és només donar-li menjar»

Cartell de la Trobada Aquàtica Canina.
Cartell de la Trobada Aquàtica Canina.
Sílvia Grau és la coordinadora de la Trobada Aquàtica Canina que aquest any consolida la seva tercera edició a la Massana. L’esdeveniment tindrà lloc del 8 a l’11 de setembre i oferirà un seguit d’activitats per als més peluts i els seus acompanyats. / Per ESTEFANIA GRACIA

–La Trobada és un acte ja consolidat.
–Sí, aquest és el tercer any que fem la trobada i en cada edició incorporem activitats noves. Però en general, fem activitats aquàtiques, d’educació, demostracions de diferents habilitats... Són quatre dies per poder passar una bona estona amb el teu gos en una piscina, és una oportunitat per passar-ho bé amb la teva mascota.

–Quina novetat hi haurà aquest any?
–La novetat és que aquest any, amb la col·laboració de Bomosa i l’Associació Golden FRAN, farem una desfilada de gossos que estan per adoptar. Així, la gent els podrà conèixer i veure d’aprop, d’aquesta manera, és més fàcil que la gent pugui tenir-hi contacte i els vulgui adoptar. Perquè si els veuen a la gossera tancats i estressats, no és el mateix.

–Hi haurà entrada?
–Es cobrarà una petita entrada per gos de 20 euros, tot i que si una mateixa persona en porta més d’un llavors el preu serà de 15 euros per gos. La idea és que vingui tota la família!

–Quin serà l’horari?
–Estarem durant les hores de sol, obrirem a les 11 hores del matí i estarem fins a les 17.00 o 17.30 h. També dependrà una mica del temps que faci durant els quatre dies.

–S’espera més afluència per aquesta edició?
–És cert que durant la primera edició no vaig fer molta publicitat, perquè no sabia com aniria. Però amb el pas de les edicions cada cop s’hi ha apunta més gent. Durant l’any passat hi va haver algun moment que hi havia prop de 30 gossos.

–Andorra és un país de gossos?
–A Andorra encara li falta molt per aprendre a nivell de mascotes, i en aquest cas, de gossos. S’ha de fer un treball de mentalitat de com adoptar, tenir i mantenir a un gos. Hi ha molt poca cultura canina. Perquè cuidar un gos no és donar-li només un plat de menjar, hi ha moltes més coses a fer quan tens un gos sota la teva responsabilitat. I considero que hi ha molta feina a fer. Tot i que és cert que poc a poc sembla que s’avança en alguna llei, però veritablement ens queda molt per aprendre.

–En quin país es podria fixar el Principat?
–En Holanda. És un dels països que té les coses més clares en aquest àmbit i és dels més seriosos. De fet, a Holanda hi ha unes lleis molt més estrictes, no hi ha gossos abandonats als carrers i s’adopten molts gossos d’Espanya i altres països que no estan tant avançats en aquest aspecte.

–Com?
–Millorant les condicions i els espais, encara que sigui posant impostos a la gent que té animals o cobrant alguna tarifa. També crec que s’hauria de fer que els propietaris dels gossos fessin un mínim d’hores d’obediència per tenir una educació i saber com portar el gos. A més, s’haurien de fer unes revisions o uns controls anuals per controlar la salut dels gossos i saber com estan en la convivència i en el dia a dia. A més, jo crec que hi ha coses més importants a fer que gastar-se els diners en analitzar les defecacions dels gossos als carrers.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT