El relleu generacional de la pagesia està assegurat amb joves com en Gerard Berné (Ordino, 1992), de Casa Olibet. Com cada agost, el bestiar del qual té cura en Gerard ha canviat de pastures i va anar fins a la vall de Rialb, des d’on acabarà baixant fins a Ordino quan el mal temps no el deixi gaudir dels prats. Berné va participar ahir en la celebració de la benedicció de les pastures, un acte tradicional que cada estiu té lloc a la Rabassa d’Ordino, a la vall de Rialb, i on pagesos i autoritats comunals i nacionals es reuneixen per donar la benvinguda al bestiar que ha canviat de prats. / Per ESTHER JOVER MARTIN

 

–Bé, a casa meva es dediquen a la pagesia des de fa diverses generacions i jo també he preferit seguir la vida rural. Tot i que he tingut l’oportunitat d’estudiar, he volgut seguir amb l’activitat.

–Doncs el més bo de la feina és que, com diu el meu pare, «més val ser un petit amo que un gran mosso». Ningú et mana i et fas els teus horaris. A l’estiu és quan tens més temps lliure ja que és l’època del dall, i la bonança et permet deixar el bestiar a les pastures.

 

–Boví, una trentena de caps de bestiar. Tot vaca bruna, que és la que es pot criar al país. També tenim camps de tabac.

 

–Com tothom! M’aixeco al matí, esmorzo i cap a la feina! 

 

–La feina segueix el cicle anual: al juliol és temps del dall; a l’agost, fem el canvi de pastures i la benedicció al setembre, el sanejament del bestiar i la recollida del tabac... Ve com ve. Quan fa bo, entre el maig i el setembre, hi ha molta més llibertat, però l’hivern és més dur. A l’octubre es baixa el bestiar als prats, i quan plou el tanquem, i has d’estar per ell cada dia: matí, migdia i nit.

 

–Sí, per l’esforç físic i perquè et lliga molt. Has d’estar pendent dels animals: de la seva alimentació, de si es posen malalts... Tot i que tenim un pastor que ens guarda el bestiar, n’hem d’estar sempre al cas.

 

–Per ara sí. Als inicis la casa es deia Oliba, però amb els anys va passar a dir-se Casa Olibet. La família té uns quants segles. En la investigació que va fer Albert Pujal sobre els noms de casa d’Ordino, la família surt segles enrere.

 

–No, preferiria que fessin altres coses, que estudiessin, i que poguessin viatjar. Però el meu pare tampoc volia que em fes pagès i mira... De fet, he pogut estudiar però no he volgut, he preferit això. La meva oficina és aquesta [diu mentre assenyala el paisatge del Forat de la Coma d’Arcalís].

 

–Bé, a mi és el que m’agrada fer. Com he explicat, podia haver estudiat a la universitat, però prefereixo la pagesia.