ÀLEX BERCIANOS Pilot
ÀLEX BERCIANOS: «Quan estàs en actiu van apareixent oportunitats»
El Ral·li Ciutat de Valls va ser el del retorn a l’asfalt. Fa anys era un dels pilots amb millor futur pels resultats i títols que obtenia, però va haver de baixar del vehicle en no trobar finançament per continuar competint. Ara li arriba una nova oportunitat i en un futur no descarta poder continuar en un món que l’apassiona dins l’habitacle i amb el volant a les mans. / Per JOAN JSOEP BLASCO
–Deu ser impactant quan després d’anys sense competir li surt l’oportunitat de tornar a posar-se al volant per participar en un ral·li d’asfalt...
–Fa molta il·lusió i ho afrontes diferent de quan ets més jove. Tornar-se a sentir pilot quan un ho ha estat és una sensació molt ben parida.
–Va tenir una estrena prometedora...
–Tot va anar molt bé des del començament. Feia quatre anys que no competia sobre asfalt i vaig estar molt còmode fent les notes. Tot va anar de forma molt fluïda i les anotacions eren precises, modificant-les molt poc d’una passada a una altra. Això dóna molta confiança. En el primer tram vaig fer el setè millor temps scratch, i al segon aconseguia el segon. No m’ho esperava gens, perquè el dia abans no vaig poder ni provar el cotxe, però tota l’adaptació va anar a la perfecció.
–Fins que va arribar el moment fatídic que el va obligar a retirar-se...
–I va ser precisament en el mateix tram on havia estat segon en scratch. En una frenada no vaig poder canviar la tendència del cotxe i vam acabar impactant amb un roc. Vam trencar el radiador i per no acabar de destrossar-ho tot el millor era retirar-se.
– Fora d’aquest incident, això demostra que on n’hi ha hagut, sempre en queda...
–Són diferents coses que s’han reunit. La primera és gaudir amb el pilotatge. Després està el fet que vaig estar quasi 10 anys en actiu, participant en diferents programes, curses i cotxes, i tot això et dóna un bagatge molt important. També està que porto cinc anys assessorant Marcel Besolí i els components del Programa de Joves Pilots de l’Automòbil Club d’Andorra, analitzant les seves curses, mirant les errades i això et dóna un ventall per veure on fallen. Aquest anàlisi després el puc posar en pràctica en cursa. Si no tens aquest bagatge després no el pots aplicar perquè et falten factors per tancar el cercle. Al final ho interioritzes i tot és molt més fàcil.
–També participarà al Ral·li de Torrefeta-Florejacs. De cara a la pròxima temporada té tancada alguna cosa?.
–Tot va sobre la marxa. No hi penso massa i estic centrat en allò que ara faig. Però el que sí que és veritat és que quan estàs en actiu van apareixent oportunitats. Competir sempre t’obre portes, perquè et veuen.
–Va guanyar el Volant RACC el 2008 i tenia un futur prometedor. Uns anys després es va trobar sense competir. Quina és la diferència per a que uns ho puguin seguir fent i altres no? Tot són els diners?
–És un cúmul de situacions. Primer de tot has de tenir talent i després tenir l’ajuda en l’apartat econòmic. Així li pots donar continuïtat al projecte. Jo vaig trobar-me amb el final d’una fase de bonança econòmica i l’inici de la crisi. Cada cop es feia més difícil obtenir patrocinadors i si no t’ho pots pagar tu mateix no pots seguir.
–Deu ser impactant quan després d’anys sense competir li surt l’oportunitat de tornar a posar-se al volant per participar en un ral·li d’asfalt...
–Fa molta il·lusió i ho afrontes diferent de quan ets més jove. Tornar-se a sentir pilot quan un ho ha estat és una sensació molt ben parida.
–Va tenir una estrena prometedora...
–Tot va anar molt bé des del començament. Feia quatre anys que no competia sobre asfalt i vaig estar molt còmode fent les notes. Tot va anar de forma molt fluïda i les anotacions eren precises, modificant-les molt poc d’una passada a una altra. Això dóna molta confiança. En el primer tram vaig fer el setè millor temps scratch, i al segon aconseguia el segon. No m’ho esperava gens, perquè el dia abans no vaig poder ni provar el cotxe, però tota l’adaptació va anar a la perfecció.
–Fins que va arribar el moment fatídic que el va obligar a retirar-se...
–I va ser precisament en el mateix tram on havia estat segon en scratch. En una frenada no vaig poder canviar la tendència del cotxe i vam acabar impactant amb un roc. Vam trencar el radiador i per no acabar de destrossar-ho tot el millor era retirar-se.
– Fora d’aquest incident, això demostra que on n’hi ha hagut, sempre en queda...
–Són diferents coses que s’han reunit. La primera és gaudir amb el pilotatge. Després està el fet que vaig estar quasi 10 anys en actiu, participant en diferents programes, curses i cotxes, i tot això et dóna un bagatge molt important. També està que porto cinc anys assessorant Marcel Besolí i els components del Programa de Joves Pilots de l’Automòbil Club d’Andorra, analitzant les seves curses, mirant les errades i això et dóna un ventall per veure on fallen. Aquest anàlisi després el puc posar en pràctica en cursa. Si no tens aquest bagatge després no el pots aplicar perquè et falten factors per tancar el cercle. Al final ho interioritzes i tot és molt més fàcil.
–També participarà al Ral·li de Torrefeta-Florejacs. De cara a la pròxima temporada té tancada alguna cosa?.
–Tot va sobre la marxa. No hi penso massa i estic centrat en allò que ara faig. Però el que sí que és veritat és que quan estàs en actiu van apareixent oportunitats. Competir sempre t’obre portes, perquè et veuen.
–Va guanyar el Volant RACC el 2008 i tenia un futur prometedor. Uns anys després es va trobar sense competir. Quina és la diferència per a que uns ho puguin seguir fent i altres no? Tot són els diners?
–És un cúmul de situacions. Primer de tot has de tenir talent i després tenir l’ajuda en l’apartat econòmic. Així li pots donar continuïtat al projecte. Jo vaig trobar-me amb el final d’una fase de bonança econòmica i l’inici de la crisi. Cada cop es feia més difícil obtenir patrocinadors i si no t’ho pots pagar tu mateix no pots seguir.