ANTONI BASSAS PERIODISTA
ANTONI BASSAS: «Viure en el secret i l’opacitat ja no és una opció»
El periodista Antoni Bassas, que va participar ahir en una conferència sobre els mitjans i la seva influència en l’opinió pública al Centre de Congressos, parla sobre el tractament del Principat en els mitjans internacionals, el paper del periodisme al llarg del temps i el futur arran de la revolució digital. / PER MARC SOLANES CALDERÓN
–Creu que Andorra gaudeix d’una bona imatge en l’àmbit de la premsa internacional?
–Intueixo que se situa en l’anonimat del que formen part els microestats, sobretot per la meva experiència als EEUU on ningú ho coneix. M’imaginació que totes les qüestions derivades dels problemes de la legislació financera internacional sobre el país han perjudicat poc omolt la seva imatge. Tot i això, crec que els andorrans ho reben d’una forma molt pitjor que la imatge que es projecta fora de les fronteres.
–Fins a quin punt creu que els mitjans determinen la imatge que es construeix del país?
–Crec que tots el països tenen problemes de reputació i, a més, els mitjans ja no són els únics projectors d’aquesta imatge. Des d’aquest punt de vista, a Andorra se li ha de dir «benvinguda al segle XXI».
–Pel que fa a la construcció de l’opinió pública, creu que està totalment determinada pels mitjans de comunicació?
–La percepció, segurament sí. Malgrat tot, jo crec que la reputació de qualsevol nom es construeix com un moble d’IKEA, en dues fases: en el que fem i en el que diem. Aquesta és la pregunta que Andorra ha de contestar: què fa i què vol fer. El que fem és la veritat, mentre que el que diuen de nosaltres pot no ser-ho, pel que hem de procurar realitzar coses veritablement explicables. El problema d’Andorra es veu agreujat tant per la seva mida com per la seva forma d’estar al món durant segles: a base de no ser-hi. El fet de viure del secret i l’opacitat ja no és una opció en l’època de la transparència.
–Creu que els mitjans espanyols només treuen notícies escabroses d’Andorra?
–Primer de tot, no crec que ningú estigui content de la imatge que projecta als mitjans de comunicació. Pel que fa a Andorra, fins ara ha passat desapercebuda i això ja interessava a determinats sectors. Un cop s’ha acabat això, el país està rebent, per una banda, puntades pel funcionament del seu sistema financer i, per l’altra, crítiques que no li pertoquen en relació a la independència de Catalunya, com és el cas dels Pujol. Malgrat tot, crec que la victimització de la situació no porta enlloc.
–Quins mitjans (públic o privats) creu que estan més ‘collats’ pels interessos que hi ha al darrere?
–Tots tenen problemes. Durant alguns anys de la meva vida t’hauria dit que els públics. Tot i això, em sembla que en un estat democràtic aquests mitjans són més fàcilment auditables, mentre que l’endeutament dels privats està determinant cada cop més la seva línia editorial.
–Creu que els mitjans de comunicació estan perdent el paper de quart poder?
–Jo crec que no l’estan perdent, sinó compartint. Han deixat de tenir el monopoli que havien tingut. Tot i això, vull pensar que en recuperaran bona part perquè són les úniques plataformes informatives en mans de professionals.
–Com preveu el futur del panorama dels mitjans en un món cada cop més digitalitzat?
–Només sobreviuran aquells que els ciutadans considerin ‘útils’. És a dir, aquells que no es percebin com una extensió del poder i que facin una feina d’utilitat per a la societat.