EMMA RIBA BALLARINA
EMMA RIBA: «M’interessa la gent que vol descobrir, jugar i compartir»
Emma Riba va començar a formar-se a Barcelona a les escoles Varium i Àrea, espai de dansa i creació, on va rebre classes dels il·lustres Gustavo Lesgart, Jordi Cortés o Cecilia Colacrai, entre d’altres. Finalitza els seus estudis a Àustria, on es gradua a l’escola SEAD (Salzburg Experimental Academy of Dance). A més, ha treballat a Los Tres Nombres de un Gato i és fundadora del col·lectiu LaOtraEscena, amb la qual crea dues peces artístiques de gran difusió a la ciutat comtal./ PER MARC SOLANES CALDERÓN
–En quin moment de la seva vida va descobrir que es volia dedicar a la dansa?
–No t’ho sabria dir exactament. De petita organitzava actuacions amb tota la família per Nadal sense que ho sabessin els meus pares, traient tiets i cosins a les representacions. Sempre m’ha agradat veure actuar la gent independentment de les seves capacitats, però en acabar el Batxillerat vaig decidir estudiar dansa per dedicar-m’hi professionalment.
–En què consisteix el ‘workshop’ que organitzen?
–S’organitza al llarg dels tres caps de setmana restants d’aquest mes. La idea és organitzar una paleta de diverses mostres d’aproximació a la dansa contemporània. El primer cap de setmana és purament tècnic, basat en el moviment en l’espai, mentre que el segon consisteix en un laboratori creatiu on els alumnes, mitjançant eines d’improvisació, crearan peces de moviment propi. Finalment, per al dar
rer està programada una petita actuació dels participants.
–A quin tipus de públic va dirigit?
–A tota la gent que tingui ganes de ballar i que s’ho passi bé fent-ho. Cal ser una persona oberta perquè moltes de les coses que proposo no són veritat absoluta, que junts investiguem i qüestionem. Aprenc moltíssim de les persones que s’inscriuen als cursos. M’interessa molt la gent que estigui disposada a descobrir, jugar i compartir.
–Què és la dansa contemporània?
–Jo penso que encara no es pot donar una definició exacta. Es tracta d’una disciplina que està sent explorada des de fa anys i cadascú l’entén i la interpreta de forma totalment diferent. Els seus orígens es remunten a la cerca d’una alternativa a la dansa clàssica, a una forma d’entendre el cos totalment diferent. A partir d’aquí van començar a aparèixer diverses tècniques i escoles que l’han definit a la seva manera.
–Què li aporta aquesta dansa tant a nivell físic com psicològic?
–A nivell físic m’agrada molt per la infinitat de possibilitat que té el cos. No hi ha un límit, sempre pots anar més enllà, sempre pots crear alguna cosa nova. Pel que fa a l’àmbit psicològic, crec que el ball mitjançant el joc és molt bo a nivell personal perquè deixa a un costat el judici i la comparació, estant exempt de qualsevol tipus de pressió o frustració.
–En quina situació es troba la dansa contemporània a nivell d’extensió i acceptació?
–Penso que està en un moment d’auge perquè cada vegada més estan sortint branques molt diverses. Actualment està creixent i definint-se a si mateixa. D’aquí a uns anys no definirem la dansa contemporània en si, sinó que parlarem directament de totes les variants que hauran anat apareixent i consolidant-se. Tot i això, encara existeixen molts sectors que critiquen el moviment pel moviment que proposa aquesta disciplina.