LAIA SOLER
LAIA SOLER: «Els lectors pensen que escric fantasia, i no ho és»
Estudia, treballa i, a més, escriu. El proper dia 23, a les 18.30 hores, explicarà Com escriure un llibre (o tres) i no morir en l’intent en un acte organitzat pel Carnet Jove en el marc de les #CJexperiències, que tindrà lloc a l’FNAC Andorra. A més de presentar la seva darrera obra, orientada al Principat i titulada Nosotros después de las doce, la intervenció de Soler està encarada a explicar com, amb només 25 anys, s’ha posicionat com una de les escriptores de literatura juvenil amb més projecció.
–En l’actualitat, estudia, oi?
–Bé, estic estudiant i treballo.
–Com s’ho fa? Com pot treballar, estudiar i haver escrit, amb 25 anys, tres llibres?
–Amb molta voluntat, molta constància i intentant organitzar-me per trobar el temps per escriure. És arribar a casa i saber que m’hi he de posar.
–D’on treu la inspiració, després de tenir tot el dia ocupat?
–És força de voluntat. Com deia Picasso, «la inspiració existeix però t’ha d’enganxar treballant». El que s’ha de fer és seure i deixar que arribi. Els caps de setmana sovint s’han de sacrificar; els 45 minuts lliures que tinc entre setmana, el cap no em dóna.
–A què dedica els tres quarts d’hora?
–Doncs llegir o esbargir-me veient alguna sèrie.
–Què explicarà a través de Com escriure un llibre (o tres) i no morir en l’intent?
–Més que com no morir, explicaré com morir però tornar a la vida després. Per a mi, escriure és implicar-me completament. Em fico molt dins la història, el que em xucla molta energia. Així doncs, parlaré sobre el procés des que m’arriba la idea fins que la plasmo, com m’enfronto als moments de bloqueig... En definitiva, parlaré del procés d’escriptura d’un llibre.
–El procés que ha seguit amb el tercer llibre ha evolucionat, respecte del tercer?
–Amb Los días que nos separan, el primer, vaig començar, em vaig aturar, el vaig reprendre... Amb Nosotros después de las doce, per contra, he estat molt més constant. A mesura que passa el temps, intento ser més constant. Ara escric sabent que tinc portes obertes.
–Entenc que està immersa en un quart llibre.
–Sí. Va començar com a projecte amb treball de màster. L’estic convertint en novel·la.
–Amb quin gènere es defineix?
–Llegeixo 100% realista i per contra els meus lectors pensen que escric fantasia. Per a mi, no ho és: estic a mig camí entre el realisme i la fantasia. S’apropa al realisme màgic, però tampoc. No tinc etiqueta.
–Quina trajectòria professional vol seguir?
–Vull equilibrar la faceta de professional dins del món professional amb l’escriptura. Crec que viure de l’escriptura és complicat; encara m’estic buscant les metes.
– El darrer llibre s’inspira en Andorra.
–Quan era petita, anàvem molt a esquiar; encara hi pugem sovint. En endinsar-me a escriure el llibre, em vaig adonar que tenia personatge però no indret. Havia de ser un lloc inventat, així que vaig agafar les valls verdes d’Andorra i la seva la màgia per fer les descripcions físiques. Se’m va plantejar com el lloc ideal durant el procés del qual abans parlava.