GINETTE DE MATHA AMBAIXADORA DE FRANÇA A ANDORRA
GINETTE DE MATHA: «De la meva estada a Andorra em quedo amb què és un Estat veritable»
Després de més de dos anys ocupant el càrrec d’ambaixadora de França a Andorra, Ginette de Matha deixa el càrrec per tornar a exercir la diplomàcia a París. Aquesta setmana la substituirà Jocelyn Caballero. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Per què deixa el càrrec d’ambaixadora de França a Andorra?
–Perquè he arribat al final del meu mandat diplomàtic.
–Un mandat curt?
–No, no, els mandats són d’entre dos i quatre anys, i jo ja fa dos anys i mig que l’exerceixo. Me’n vaig a París, després de dos mandats a l’estranger [Jamaica i Andorra], com estableixen les normes. Seré la directora d’Afers Internacionals de l’Institut d’Alts Estudis de la Defensa Nacional. També serà consellera diplomàtica i em permetrà assegurar les relacions amb el Quai d’Orsay.
–Vol finalitzar la seva carrera diplomàtica a París o encara vol algun altre destí a l’estranger?
–No ho sé, ja veurem! Ara preparo la tornada a París.
–Com definiria la seva estada a Andorra?
–Intensa. Les relacions entre França i Andorra s’han beneficiat d’una gran visibilitat. Vaig arribar el primer de juny del 2014 i 10 dies després va venir de visita el copríncep francès, president de la República de França. Va ser el gran llançament de les relacions entre els dos països, amb molta serenitat. Després hi ha hagut entrevistes d’alt nivell entre ministres i el cap de Govern ha visitat l’Elisi, i el primer ministre francès, Manuel Valls, s’ha desplaçat a Andorra, sent la primera vegada que un primer ministre francès ve al Principat. Ha estat un repte per a tothom, perquè som una ambaixada de petites dimensions.
Hi ha hagut la intensitat de les relacions polítiques bilaterals, però també de les temporades culturals perquè he volgut promoure la cultura francòfona. En teoria, a Andorra tothom parla francès però havíem de fer conèixer el nostre patrimoni –per primera vegada ha vingut la Comédie Française– i la creació contemporània. Per tot això, hem enfortit les relacions culturals transfrontereres.
I durant el meu mandat també hi hagut una altra intensitat: la de la vida andorrana. Hi ha hagut eleccions generals, comunals, la crisi BPA... Ho he viscut com a observadora privilegiada. Han estat 30 mesos de gran intensitat! Però això és la vida diplomàtica, i jo detesto avorrir-me, no fer res.
–La cultura francesa ha guanyat pes, presència?
–Això espero. Hem vist que hi havia un públic molt fidel, però hem fet el cercle més gran. Per exemple, en l’últim espectacle, potser no tothom comprenia tot el text, però reia i participava, i s’ho va passar bé. Hem consolidat la presència de la cultura francesa, i gràcies també a què les institucions andorranes han participat amb nosaltres i hem organitzat activitats a tots els comuns. I els mecenes ens han donat suport, perquè sense finançament poca cosa es pot fer.
–Què l’ha sorprès més del país?
–Bé, em quedo amb què és un Estat veritable. De vegades, des de l’exterior les persones que no coneixen bé el país en tenen una imatge feble, saben que és un destí turístic de muntanya i d’esquí. Jo em quedo amb què és un país amb unes institucions sòlides, una democràcia molt viva i activa. Tot això m’ha reforçat la idea que els andorrans estan molt lligats a la seva identitat, estimen el seu país, el paisatge, les tradicions, i alhora tenen una capacitat per fer front a l’adversitat.
–Des de França, quina imatge es té d’Andorra?
–Una imatge incerta. Les regions més pròximes coneixen millor el país, hi tenen una relació més estreta (escolar, familiar). En l’època de la Segona Guerra Mundial molta gent va fugir del nazisme per aquí. Però més enllà la gent no sap ben bé on es troba, sap que als Pirineus, però ho confonen. Amb tot, no correspon a la imatge de quan vius aquí. Un descobreix tots els aspectes d’Andorra, que són apassionants. He descobert gent molt interessant. En d’altres llocs, un t’abraça, et saluda, però tot és molt superficial. Aquí costa més temps, però quan et donen la confiança és de veritat. Això va lligat al fet que és un país que ha conegut una gran transformació, ve d’una època molt dura i tot això forma el caràcter.
–Però la gent de França no és conscient que el seu president és cocap d’Estat d’Andorra?
–No, a França hi ha 70 milions d’habitants! Sí que molta gent ho sap, però no tothom. Si pregunteu a la ciutadania de la Unió Europea qui són els presidents d’altres països que no siguin els seus no ho saben. Tots som en el mateix espai europeu, però no en coneixem els detalls.
–Parlant d’Europa, com veu l’encaix d’Andorra dins de la UE?
–Bé, els interlocutors que Andorra té a les institucions europees fan un gran treball per fer conèixer el país. Crec que l’adaptació va començar ja fa molt de temps. Si tenen l’euro! Hi ha voluntat d’adaptar-s’hi. Estem en un món global, no podem viure replegats sobre un mateix. La saviesa és entendre que cal apropar-se a Europa. A finals d’octubre, el copríncep francès ha rebut el cap de Govern i el síndic general i va expressar el suport de França al procés. Hollande va afegir que cal tenir en compte les singularitats d’Andorra. De totes maneres, no estic a la negociació, però crec que l’acostament a la UE és desitjable per a les noves generacions, no sé com ho sentiu... Jo sóc una europea convençuda. Entre la meva joventut i avui en dia he viscut etapes molt importants com, per exemple, la beca Erasmus. Hem oblidat que hi havia fronteres, que calia agafar el passaport, canviar la moneda... L’Espai Schenghen ha estat un assoliment molt important. Estic convençuda que és el que fa falta tant per les generacions actuals com per les que vénen.
–Vostè dóna un missatge optimista, anima els andorrans a no tenir por a ser engolits pel gegant europeu?
–És un reflex normal: la por al canvi, al desconegut. Però cal superar-ho, i els andorrans tenen una formidable capacitat d’adaptació. El vostre país, si el mirem fa 50 anys i ara... És extraordinari! El poble andorrà té molta força i farà front als canvis pel benefici de les generacions futures. N’estic convençuda!
–Andorra és una illa de pau?
–Sí, no m’havia trobat en lloc que pogués tornar a casa a la una de la matinada sola a peu. I és un país que no ha viscut cap guerra. A França hem viscut recentment quatre episodis de terrorisme i aquí he rebut suport i solidaritat autèntica. És la prova de l’afecte que Andorra té per França. Andorra és una illa de pau tot i que el perill està a prop...
–Això és el que tem perdre el país, amb l’obertura Europa...
–No s’ha de tenir por! Europa és una oportunitat, no un perill. N’estic segura.
–Quin és el seu últim dia a l’Ambaixada de França?
–Bé, marxo aquesta setmana.
–La substitueix la senyora Caballero.
–La meva successora és una diplomàtica de carrera, com jo. Jo vaig ser la primera ambaixadora francesa a Andorra, i ara ella serà la segona.
–Vostè va assentar un precedent!
–[riu] Caballero és una col·lega, entre els diplomàtics ens coneixem.
–Per què deixa el càrrec d’ambaixadora de França a Andorra?
–Perquè he arribat al final del meu mandat diplomàtic.
–Un mandat curt?
–No, no, els mandats són d’entre dos i quatre anys, i jo ja fa dos anys i mig que l’exerceixo. Me’n vaig a París, després de dos mandats a l’estranger [Jamaica i Andorra], com estableixen les normes. Seré la directora d’Afers Internacionals de l’Institut d’Alts Estudis de la Defensa Nacional. També serà consellera diplomàtica i em permetrà assegurar les relacions amb el Quai d’Orsay.
–Vol finalitzar la seva carrera diplomàtica a París o encara vol algun altre destí a l’estranger?
–No ho sé, ja veurem! Ara preparo la tornada a París.
–Com definiria la seva estada a Andorra?
–Intensa. Les relacions entre França i Andorra s’han beneficiat d’una gran visibilitat. Vaig arribar el primer de juny del 2014 i 10 dies després va venir de visita el copríncep francès, president de la República de França. Va ser el gran llançament de les relacions entre els dos països, amb molta serenitat. Després hi ha hagut entrevistes d’alt nivell entre ministres i el cap de Govern ha visitat l’Elisi, i el primer ministre francès, Manuel Valls, s’ha desplaçat a Andorra, sent la primera vegada que un primer ministre francès ve al Principat. Ha estat un repte per a tothom, perquè som una ambaixada de petites dimensions.
Hi ha hagut la intensitat de les relacions polítiques bilaterals, però també de les temporades culturals perquè he volgut promoure la cultura francòfona. En teoria, a Andorra tothom parla francès però havíem de fer conèixer el nostre patrimoni –per primera vegada ha vingut la Comédie Française– i la creació contemporània. Per tot això, hem enfortit les relacions culturals transfrontereres.
I durant el meu mandat també hi hagut una altra intensitat: la de la vida andorrana. Hi ha hagut eleccions generals, comunals, la crisi BPA... Ho he viscut com a observadora privilegiada. Han estat 30 mesos de gran intensitat! Però això és la vida diplomàtica, i jo detesto avorrir-me, no fer res.
–La cultura francesa ha guanyat pes, presència?
–Això espero. Hem vist que hi havia un públic molt fidel, però hem fet el cercle més gran. Per exemple, en l’últim espectacle, potser no tothom comprenia tot el text, però reia i participava, i s’ho va passar bé. Hem consolidat la presència de la cultura francesa, i gràcies també a què les institucions andorranes han participat amb nosaltres i hem organitzat activitats a tots els comuns. I els mecenes ens han donat suport, perquè sense finançament poca cosa es pot fer.
–Què l’ha sorprès més del país?
–Bé, em quedo amb què és un Estat veritable. De vegades, des de l’exterior les persones que no coneixen bé el país en tenen una imatge feble, saben que és un destí turístic de muntanya i d’esquí. Jo em quedo amb què és un país amb unes institucions sòlides, una democràcia molt viva i activa. Tot això m’ha reforçat la idea que els andorrans estan molt lligats a la seva identitat, estimen el seu país, el paisatge, les tradicions, i alhora tenen una capacitat per fer front a l’adversitat.
–Des de França, quina imatge es té d’Andorra?
–Una imatge incerta. Les regions més pròximes coneixen millor el país, hi tenen una relació més estreta (escolar, familiar). En l’època de la Segona Guerra Mundial molta gent va fugir del nazisme per aquí. Però més enllà la gent no sap ben bé on es troba, sap que als Pirineus, però ho confonen. Amb tot, no correspon a la imatge de quan vius aquí. Un descobreix tots els aspectes d’Andorra, que són apassionants. He descobert gent molt interessant. En d’altres llocs, un t’abraça, et saluda, però tot és molt superficial. Aquí costa més temps, però quan et donen la confiança és de veritat. Això va lligat al fet que és un país que ha conegut una gran transformació, ve d’una època molt dura i tot això forma el caràcter.
–Però la gent de França no és conscient que el seu president és cocap d’Estat d’Andorra?
–No, a França hi ha 70 milions d’habitants! Sí que molta gent ho sap, però no tothom. Si pregunteu a la ciutadania de la Unió Europea qui són els presidents d’altres països que no siguin els seus no ho saben. Tots som en el mateix espai europeu, però no en coneixem els detalls.
–Parlant d’Europa, com veu l’encaix d’Andorra dins de la UE?
–Bé, els interlocutors que Andorra té a les institucions europees fan un gran treball per fer conèixer el país. Crec que l’adaptació va començar ja fa molt de temps. Si tenen l’euro! Hi ha voluntat d’adaptar-s’hi. Estem en un món global, no podem viure replegats sobre un mateix. La saviesa és entendre que cal apropar-se a Europa. A finals d’octubre, el copríncep francès ha rebut el cap de Govern i el síndic general i va expressar el suport de França al procés. Hollande va afegir que cal tenir en compte les singularitats d’Andorra. De totes maneres, no estic a la negociació, però crec que l’acostament a la UE és desitjable per a les noves generacions, no sé com ho sentiu... Jo sóc una europea convençuda. Entre la meva joventut i avui en dia he viscut etapes molt importants com, per exemple, la beca Erasmus. Hem oblidat que hi havia fronteres, que calia agafar el passaport, canviar la moneda... L’Espai Schenghen ha estat un assoliment molt important. Estic convençuda que és el que fa falta tant per les generacions actuals com per les que vénen.
–Vostè dóna un missatge optimista, anima els andorrans a no tenir por a ser engolits pel gegant europeu?
–És un reflex normal: la por al canvi, al desconegut. Però cal superar-ho, i els andorrans tenen una formidable capacitat d’adaptació. El vostre país, si el mirem fa 50 anys i ara... És extraordinari! El poble andorrà té molta força i farà front als canvis pel benefici de les generacions futures. N’estic convençuda!
–Andorra és una illa de pau?
–Sí, no m’havia trobat en lloc que pogués tornar a casa a la una de la matinada sola a peu. I és un país que no ha viscut cap guerra. A França hem viscut recentment quatre episodis de terrorisme i aquí he rebut suport i solidaritat autèntica. És la prova de l’afecte que Andorra té per França. Andorra és una illa de pau tot i que el perill està a prop...
–Això és el que tem perdre el país, amb l’obertura Europa...
–No s’ha de tenir por! Europa és una oportunitat, no un perill. N’estic segura.
–Quin és el seu últim dia a l’Ambaixada de França?
–Bé, marxo aquesta setmana.
–La substitueix la senyora Caballero.
–La meva successora és una diplomàtica de carrera, com jo. Jo vaig ser la primera ambaixadora francesa a Andorra, i ara ella serà la segona.
–Vostè va assentar un precedent!
–[riu] Caballero és una col·lega, entre els diplomàtics ens coneixem.