Andreu Iserte Maduell va néixer fa 54 anys a Barcelona. Quan va acabar els estudis com a enginyer tècnic agrònom les feines que se li oferien eren principalment de comercial i es va interessar per la jardineria i la feina relacionada amb el món vegetal. El 1991 es va traslladar a Andorra contractat per una empresa del país dedicada a la jardineria. Dos anys més tard va crear La Gespa, la seva pròpia empresa que dirigeix actualment juntament amb la Gemma, la seva dona.

 

–De sempre m’ha agradat la muntanya , la natura i especialment el món vegetal, per això m’he dedicat al món de la jardineria.

 

–El món de la jardineria de per si no ha canviat massa. Les feines a realitzar per tal de mantenir o crear un jardí segueixen essent les mateixes. El que sí que ha canviat força és la forma com es treballa. Abans era molt més manual que ara, s’utilitza més la maquinària, els productes que es fan servir pels manteniments s’han modificat però segueixen sent els mateixos. Pel que fa a la realització de jardins segurament que és on hi ha més diferències. Plantes, productes i materials nous, tècniques diferents a l’hora de dissenyar i crear un jardí, instal·lacions diferents a les que hi havia abans.
 

–La creació i el disseny d’espais verds. Transformar un espai urbanita en un espai on es respiri natura. Vestir una parcel·la, transformar-la buscant l’harmonia, jugant amb una àmplia varietat de materials, ja siguin arbres o un altre material vegetal, graves, pedres, jocs d’aigua (fonts, caigudes d’aigua, petits brolladors a partir d’una roca...), mobiliari de jardí, tarimes, sostres vegetals... El primer i més important és escoltar al client i interpretar les seves necessitats i després, amb la base dels coneixements botànics i tècnics, s’ha de projectar la idea en l’espai del client pensant en l’ara i en el què serà aquell espai.

 

La competència deslleial i la falta de professionalitat és un dels problemes que més ens afecten i més ens desagraden. 

 

–Després d’aquests anys de crisi, molta gent (per falta d’oportunitats laborals) s’ha apuntat al carro de la jardineria entenent com a tal, segar la gespa i regar. I la jardineria és molt més que això. Aquest fet ha produït un dany molt gran a les empreses i autònoms que ja es dedicaven, com a ofici, a aquest ram. Penso que s’hauria de vigilar molt més aquest aspecte, però això ja no és competència nostra, sinó de les administracions pertinents, que en definitiva, són les que reben els nostres impostos i tributs per la nostra activitat.
 

–A nosaltres ens han vingut a veure clients potencials (gràcies a Déu he de dir que els nostres clients, en la seva majoria, ens han sigut fidels i aproven la nostra manera de treballar) que, o bé venien a demanar consell sobre problemàtiques que tenien en el seu jardí per la falta de professionalitat del qui li portava, o ens demanaven consell o un projecte per millorar-lo.

 

–A Andorra en general, hi ha uns pics de feina molt marcats. Passa en tots els oficis, però en aquest és notoriament marcat. Primavera i en menys mesura l’estiu i tardor. Pensem que a l’hivern, les plantes aturen la seva vitalitat per protegir-se del fred. A la primavera, tot es torna a posar en marxa. Les hem d’ajudar. Això requereix molta dedicació amb feines, adobs, regs, tractament...i evidentment els que ens dediquem a això hem de treure hores d’on sigui, i en molts casos, les hem de treure de la vida familiar. És reorganitzar-se una mica. Altres oficis s’hauran de sacrificar més en altres èpoques de l’any. A nosaltres ens toca la primavera.
 

–Sí, de ben segur, però sempre i quan li agradi la natura, observar-la, cuidar-la. Pel que fa al manteniment, hem de tenir present que un jardí, amb qüestió de 15 dies o fins i tot menys, canvia. Si pensem en la realització d’un jardí, t’ha d’agradar modificar i crear.

 

–Fer de jardiner és una feina molt física, però aquest exercici físic s’ha de fer amb el cap, especialment amb el que respecte a l’hora de moure i aixecar pesos.