Va començar l’any 2006 fent imitacions a la ràdio, i dos anys més tard va començar a fer espectacles en directe i diversos monòlegs. A partir del 2010 va començar a participar en concursos de monòlegs a Catalunya, fins arribar a guanyar-ne un d’ells, moment en què va començar iniciar la seva exitosa carrera. Des de llavors, s’ha dedicat íntegrament a l’humor, sobretot a través de les xarxes socials. A Instagram ja  té més de 240.000 seguidors, mentre que a Youtube en té 16.000, i només fa tres mesos que hi és. És conegut com a @srivanlira. / Per MARC SOLANES

 

–És algú que té un canal en aquesta xarxa i explica coses, ja siguin temes relacionats amb els videojocs, viatges, humor... és igual que tinguis tres subscriptors o 10.000, tothom pot ser-ho. El més important és que la gent visualitzi les teves produccions. 

–Viure d’això és molt complicat, has de tenir molta gent que et segueixi. És molt relatiu, depèn també de si interesses a les marques o no. Has de ser molt regular penjant vídeos i dedicar-t’hi força. Es poden arribar a guanyar molts diners en aquest món, però has de treballar-t’ho per arribar a aconseguir un cert èxit.

 

–Penso que cada vegada la gent consumeix més Internet i xarxes socials, en detriment de la televisió. El públic de Youtube és cada vegada més ampli i el contingut atrau molt a la gent. Cada vegada tens un ventall d’oferta més ampli, apte per a tots els públics.

 

–Depèn. Hi ha gent que porta una bona feinada al darrere. Penso que està molt més justificat que la gent que surt a les tertúlies d’alguns programes de Telecinco o a determinats reality shows. Hi ha molta gent que no té talent i està guanyant molts diners, però passa més a la televisió que a Youtube. 

 

–Doncs sí! Es tracta d’una paròdia d’alguns dels youtubers més coneguts. He rebut moltes crítiques, sobretot per part dels més petits, que no entenen que es faci humor de determinades coses. Hi ha una part del públic d’aquest àmbit que és molt jove, amb els seu pros i els seus contres. 

 

–Simplement els imito, les seves veus i les seves expressions. De tota la vida s’han fet imitacions, i jo tinc el meu estil. El fet d’imitar és un do que tinc la sort de tenir, i m’agradaria explotar-lo al màxim, sobretot fent coses que la gent encara no ha fet fins ara. 

 

–A partir dels 100.000 subscriptors et donen una placa commemorativa. Potser seria la xifra a partir de la qual es podria considerar algú més o menys famós. 

 

–Willyrex, Vegeta777, Alain De Greeff, Torete... i em sembla que ara han vingut dos o tres més. Cada vegada n’arriben més. A banda dels motius que els porten aquí, que crec que són més que obvis, també agraeixen poder-se passejar tranquilament pel carrer.