Aquest andorrà de 53 anys va arribar d’Argentina el 1989 per jugar al VPC. Aquí va descobrir que el seu medi vital és l’aigua i des de llavors ha fet algunes de les regates de creuers de vela més importants del calendari, tant al Mediterrani com al continent americà. / Per JOAN JOSEP BLASCO

 

–A Argentina havia fet sempre esport per mantenir-me actiu mentre jugava a rugbi. Sortia a córrer i feia peses per estar bé físicament. La mar sempre m’ha agradat molt, i practicava windsurf i esquí nàutic. Un cop a Andorra, quan vaig deixar de jugar, vaig fer el curs de patró amb el Club Nàutic d’Andorra, després em van convidar a una regata i ja no em vaig baixar d’un vaixell. Em va enganxar i des de llavors ja no he parat, prenent-m’ho molt seriosament i havent estat ja en diferents equips i vaixells. He tingut sort d’haver estat amb tripulacions de molt nivell.

 

–Primer, amb cara d’incredulitat perquè som un país d’interior que no tenim mar, a més de ser petits en el mapa. A la gent li costa de creure que hi hagi tants vaixells andorrans i regatistes tan bons com els germans Ramon. Tot i ser petits tenim un prestigi nàutic.

 

–És un handicap, però tot costa a la vida. Si baixes a fer-ho és perquè realment t’agrada. Soc dels que fa les coses al 100%, perquè sinó em quedo a casa. Implica viatges, aixecar-te molt d’hora i dilluns anar a treballar sense estar recuperat físicament, però val la pena. Quan trepitjo el vaixell em marxen tots els mals.

 

–Està clar que és un esport car, però hi ha moltes oportunitats a dia d’avui per practicar la vela sense haver de realitzar una gran despesa econòmica. En aquest món, com en tots, hi ha de tot. Hi ha els que van de cara a la galeria i quan competeixen es dediquen només a lluir i ensenyar el vaixell. Però quan arribes a un cert nivell et dediques només a competir. Som esportistes i tothom ho té molt clar, a part del negoci que hi ha al voltant de la vela.

 

–Aquest és un aspecte amb el que has de conviure i no has de permetre que t’afecti. Has de saber qui ets i perquè estàs allí. A les festes hi ha famosos, però molts no sé ni qui són. Els regatistes passem d’aquestes coses, perquè estem competint. Soc un treballador com qualsevol altre i estic allí com a esportista.

 

–S’han de tenir moltes coses en compte i la concentració ha de ser màxima en tot moment. No pots fallar. No només és important per a que el vaixell vagi al màxim de les seves possibilitats, sinó per la seguretat dels companys, ja que un descuit pot acabar molt malament.