VANESSA GIADAS EDUCADORA INFANTIL
VANESSA GIADAS: «Treballem per formar el caràcter propi del nen»
El mètode Montessori va néixer a Itàlia a finals del segle XIX. Fomenta en els infants la independència i la llibertat amb límits, mentre que respecta el diferent ritme de desenvolupament físic, psíquic i social de cada individu. La Vanessa Giadas l’aplica a l’escola bressol El xumet. / Per MIREIA AGUILAR FOTO: MARICEL BLANCH
–Per què segueixes el mètode Montessori?
–Quan vaig començar en l’educació infantil seguia un sistema tradicional, amb fitxes i activitats lúdiques dirigides però em vaig adonar que els nens no hi estaven del tot còmodes.
–I què ha canviat des que segueixes aquest sistema?
–Els infants estan a gust a l’escola bressol i segueixen el seu ritme d’aprenentatge.
–Quants anys tenen els nens i nenes amb els que treballes?
–Des dels sis mesos fins als dos anys i mig.
–Com aconseguiu que se sentin tan bé?
–Els donem l’autonomia per a triar què volen fer i amb què volen jugar. Esdevenen éssers crítics des de petits.
–Em podries posar un exemple?
–El nen o nena sap on són totes les joguines i hi té accés lliure, tria la que vol, juga l’estona que vol però en acabat l’ha de desar al seu lloc, ningú la recull. Amb això desenvolupem la independència però també la responsabilitat dins del grup.
–Però no tot és jugar, oi?
–Per què no? Un altre exemple, a una escola bressol tradicional aprenen les lletres amb fitxes. Aquí tenim una safata de sorra i amb un dit escrivim una lletra, els nens la ressegueixen i treballem l’aprenentatge lectogràfic però també la descoberta de les textures a través del tacte.
–A més de la safata de sorra, amb quins altres materials treballes?
–Amb materials desenvolupats per l’escola Montessori, fets de matèries naturals, com la fusta o teixits. A Andorra no en trobo i els he de portar de fora però també utilitzem elements i situacions de la vida diària.
–I com els adapteu a la metodologia Montessori?
–Quan arriben són ells mateixos qui es treuen la jaqueta i la posen als penjadors. També es canvien de sabates sols. Si cal, se’ls ajuda però reben el missatge de que són independents i responsables del que els passa i els nens responen molt bé.
–Parlant de vida quotidiana, què passa a l’hora de menjar?
–Fem servir la metodologia BLW (Baby Led Weaning), introduïm aliments sòlids des dels sis mesos. Els infants experimenten i aprenen menjant.
–Propers projectes?
–M’agradaria integrar un infant amb necessitats especials al nostre grup. És molt beneficiós per a tot tipus de nens conèixer i respectar des de petits les diferents persones que conformen la nostra societat.
–Per què segueixes el mètode Montessori?
–Quan vaig començar en l’educació infantil seguia un sistema tradicional, amb fitxes i activitats lúdiques dirigides però em vaig adonar que els nens no hi estaven del tot còmodes.
–I què ha canviat des que segueixes aquest sistema?
–Els infants estan a gust a l’escola bressol i segueixen el seu ritme d’aprenentatge.
–Quants anys tenen els nens i nenes amb els que treballes?
–Des dels sis mesos fins als dos anys i mig.
–Com aconseguiu que se sentin tan bé?
–Els donem l’autonomia per a triar què volen fer i amb què volen jugar. Esdevenen éssers crítics des de petits.
–Em podries posar un exemple?
–El nen o nena sap on són totes les joguines i hi té accés lliure, tria la que vol, juga l’estona que vol però en acabat l’ha de desar al seu lloc, ningú la recull. Amb això desenvolupem la independència però també la responsabilitat dins del grup.
–Però no tot és jugar, oi?
–Per què no? Un altre exemple, a una escola bressol tradicional aprenen les lletres amb fitxes. Aquí tenim una safata de sorra i amb un dit escrivim una lletra, els nens la ressegueixen i treballem l’aprenentatge lectogràfic però també la descoberta de les textures a través del tacte.
–A més de la safata de sorra, amb quins altres materials treballes?
–Amb materials desenvolupats per l’escola Montessori, fets de matèries naturals, com la fusta o teixits. A Andorra no en trobo i els he de portar de fora però també utilitzem elements i situacions de la vida diària.
–I com els adapteu a la metodologia Montessori?
–Quan arriben són ells mateixos qui es treuen la jaqueta i la posen als penjadors. També es canvien de sabates sols. Si cal, se’ls ajuda però reben el missatge de que són independents i responsables del que els passa i els nens responen molt bé.
–Parlant de vida quotidiana, què passa a l’hora de menjar?
–Fem servir la metodologia BLW (Baby Led Weaning), introduïm aliments sòlids des dels sis mesos. Els infants experimenten i aprenen menjant.
–Propers projectes?
–M’agradaria integrar un infant amb necessitats especials al nostre grup. És molt beneficiós per a tot tipus de nens conèixer i respectar des de petits les diferents persones que conformen la nostra societat.