JORDI SÀBAT GUITARRISTA
JORDI SÀBAT: «Tenim un gran llegat musical per explotar»
Maria Ribera Gibal i Jordi Sàbat Cots integren el Duo Guitarra Ribera Sàbat, que demà debuta musicalment a Andorra en el cicle Cambra Romànica de Canillo. Scarlatti, Mompou, Granados, Albèniz i altres formen part del repertori del concert. / Per ESTHER JOVER MARTIN
–Qui són Duo Guitarra Ribera Sàbat?
–El duet es va formar perquè ens vam conèixer al Conservatori Superior de Música del Liceu i en acabar els estudis vam decidir formar el duo, amb l’objectiu de crear un repertori original però basat en compositors propers, com Granados, Albèniz, Mompou, De Falla... Vam començar a transcriure obres ja conegudes per a dues guitarres, algunes ja existien però les vam adaptar al nostre gust, i altres són transcripcions originals nostres, que no estaven editades per a dues guitarres.
–Per tant, han innovat.
–Bé, hem investigat el repertori per a dues guitarres que ja existeix i hem escollit les obres menys executades i són igualment precioses. Pagava la pena aprofundir-hi, buscant música que fos original, de qualitat, i que no estigués molt interpretada. Tenim un gran llegat musical al nostre territori i volíem explotar-lo i investigar.
–Sempre toquen clàssics o s’atreveixen amb el flamenc? Ho dic per la guitarra espanyola.
–De fet, per crear un criteri musical i donar unitat al nostre repertori ens hem centrat en l’època de l’entorn d’Enric Granados, sobretot finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Alguna vegada també hem interpretat temes de compositors catalans d’avantguarda. Amb tot, el nostre repertori està adscrit en el món estètic de principis del segle XX.
–Al programa de demà hi ha un autor italià.
–Scarlatti és un autor que va ressorgir al segle XX, i Granados en va fer algunes transcripcions. És italià però es considera un dels primers compositors del nacionalisme ibèric, com Albèniz i Granados. És un referent perquè moltes de les seves obres estan basades en danses de l’època, i va fer un grup de sonates molt creatives, que tenen molta música ibèrica. L’hem inclòs perquè és un referent per als músics de principis del segle XX.
–Manuel de Falla.
–No era català però es va formar entorn de músics com Albèniz i Granados. A Barcelona tenia molta tirada.
–I dues peces del còdex medieval El Llibre Vermell de Montserrat, de 1399.
–Fem servir una transcripció del Llibre Vermell del Duo Kassner-Quer, que han estat professors nostres, i hem fet nostre l’arranjament. Ens agrada perquè es pot incloure en el Modernisme, que retornava als orígens medievalistes, i quan ho sents encaixa bé en el programa. Hem triat la composició més moderna (Mariam Matrem) i la més coneguda (Stella Splendens).
–No s’acompanyen mai de veu?
–No, perquè les transcripcions estan tan ben fetes que, tot i que utilitzem guitarres modernes, aconseguim una sonoritat que et transporta a aquest món antic.
–Qui són Duo Guitarra Ribera Sàbat?
–El duet es va formar perquè ens vam conèixer al Conservatori Superior de Música del Liceu i en acabar els estudis vam decidir formar el duo, amb l’objectiu de crear un repertori original però basat en compositors propers, com Granados, Albèniz, Mompou, De Falla... Vam començar a transcriure obres ja conegudes per a dues guitarres, algunes ja existien però les vam adaptar al nostre gust, i altres són transcripcions originals nostres, que no estaven editades per a dues guitarres.
–Per tant, han innovat.
–Bé, hem investigat el repertori per a dues guitarres que ja existeix i hem escollit les obres menys executades i són igualment precioses. Pagava la pena aprofundir-hi, buscant música que fos original, de qualitat, i que no estigués molt interpretada. Tenim un gran llegat musical al nostre territori i volíem explotar-lo i investigar.
–Sempre toquen clàssics o s’atreveixen amb el flamenc? Ho dic per la guitarra espanyola.
–De fet, per crear un criteri musical i donar unitat al nostre repertori ens hem centrat en l’època de l’entorn d’Enric Granados, sobretot finals del segle XIX i la primera meitat del segle XX. Alguna vegada també hem interpretat temes de compositors catalans d’avantguarda. Amb tot, el nostre repertori està adscrit en el món estètic de principis del segle XX.
–Al programa de demà hi ha un autor italià.
–Scarlatti és un autor que va ressorgir al segle XX, i Granados en va fer algunes transcripcions. És italià però es considera un dels primers compositors del nacionalisme ibèric, com Albèniz i Granados. És un referent perquè moltes de les seves obres estan basades en danses de l’època, i va fer un grup de sonates molt creatives, que tenen molta música ibèrica. L’hem inclòs perquè és un referent per als músics de principis del segle XX.
–Manuel de Falla.
–No era català però es va formar entorn de músics com Albèniz i Granados. A Barcelona tenia molta tirada.
–I dues peces del còdex medieval El Llibre Vermell de Montserrat, de 1399.
–Fem servir una transcripció del Llibre Vermell del Duo Kassner-Quer, que han estat professors nostres, i hem fet nostre l’arranjament. Ens agrada perquè es pot incloure en el Modernisme, que retornava als orígens medievalistes, i quan ho sents encaixa bé en el programa. Hem triat la composició més moderna (Mariam Matrem) i la més coneguda (Stella Splendens).
–No s’acompanyen mai de veu?
–No, perquè les transcripcions estan tan ben fetes que, tot i que utilitzem guitarres modernes, aconseguim una sonoritat que et transporta a aquest món antic.