PUBLICITAT

Cristina Villafranca Psicòloga i musicoterapeuta

«Una cançó pot fer connectar amb la realitat»

Per Meritxell Prat

La musicoterapeuta, Cristina Villafranca.
La musicoterapeuta, Cristina Villafranca.

La Cristina Villafranca és directora i fundadora del centre MusicoteràpiaBCN Psicología i Musicoteràpia Clíniques. Un dels membres del seu equip participarà en la conferència Alzheimer: la música aplicada com a teràpia que organitza l’AAMA amb la col·laboració de la Fundació Jacqueline Pradère avui a les 20.15 hores a la sala Consòrcia del Centre de Congressos d’Andorra la Vella.
 
–Diuen que la música amansa les feres. És aplicable a la musicoteràpia?
–La música té una sèrie de característiques com el ritme o la melodia que en funció de com estan establerts produeixen uns efectes. Per exemple, si el ritme és lent i la melodia és senzilla, normalment té un efecte tranquil·litzador. Però hi ha gent a qui la música amb aquestes característiques l’excita o el posa nerviós. S’ha de veure cas per cas.

–En quins àmbits es pot aplicar?
–En el nostre centre som psicòlegs i, per tant, l’apliquem sempre des d’una orientació psicològica i la música la fem servir com una eina complementària per millorar el psiquisme de la persona, explorar i poder trobar solucions per millorar el dia a dia.

–En el cas de l’Alzheimer, quins beneficis aporta?
–En l’àmbit cognitiu el què es fa és intentar, amb malalts més primerencs, mantenir habilitats cognitives, com per exemple la memòria. En l’àmbit emocional genera benestar i a nivell motriu es treballen diferents qüestions quan entra en joc el cos. Amb tot, sempre es treballa en funció del grup i en funció dels casos que formen part del grup. D’altra banda també ajuda a establir vincles, a socialitzar, perquè molts cops, aquest tipus de malalts tendeixen a aïllar-se.

–Quin treball es fa amb els malalts?
–Hi ha tècniques receptives i altres més actives. Les actives són les que fan que els usuaris toquin instruments. És curiós perquè amb l’Alzheimer t’adones que hi ha persones que recorden lletres i a través del cant treballen la connexió amb el món que els envolta. N’hi ha alguns que potser no recorden què han fet fa cinc minuts però recorden com tocar una guitarra. En el cas de les tècniques receptives estan més vinculades a l’audició i la relaxació.

–Una cançó pot fer connectar amb la realitat?
–Sí. El fet de poder cantar què està passant en un moment fa que la persona connecti amb un moment precís. Majoritàriament es treballa improvisant, tot i que en el cas de l’Alzheimer a vegades es demana als malalts o les famílies que ens expliquin quines músiques que han marcat la seva vida. 

–Els familiars també se’n poden beneficiar?
–Sí. De fet, es formen grups per combatre el burnout. Són famílies que estan molt sobrecarregades i saturades emocionalment i es busca que puguin gestionar millor el seu dia a dia. Ells han d’estar sans per sostenir les demandes d’un malalt d’Alzheimer. 
 

PUBLICITAT