Andrés García, centrecampista de l’FC Andorra, va arribar al mercat d’hivern al club en qualitat de cedit per part del Mirandés. El seu objectiu era aconseguir més minuts fins al final de temporada.

–Per què va acceptar aquest projecte?
–La veritat és que el club va mostrar molt interès en mi i vaig veure que era molt ambiciós. Estava tenint pocs minuts i vaig decidir venir.

–Ho està aconseguint?
–Des del primer moment, tothom m’ha acollit molt bé. Al camp estic tornant a tenir la confiança i els minuts que volia. M’estic trobant molt bé.

–Ha estat en els millors planters, a Segona B, al Mirandés... Com és el canvi?
–Molt bo. L’interès que van tenir em va atraure.

–Com va viure el canvi d’entrenador?
–El futbol són circumstàncies d’aquestes i un s’ha d’adaptar el més de pressa possible. Adaptar-te al que et demana el míster. Ha estat a positiu, però el poc que vaig estar amb Gabri em va donar molta confiança. Ara mateix, el canvi ha estat positiu i m’estic sentint molt còmode.

–Com va ser personalment?
–Feia un mes que era aquí i vaig veure al vestidor malament perquè no s’ho esperava ningú. Però el futbol, per desgràcia, és així. Quan hi ha una mala ratxa, els clubs han de prendre decisions. Però hem estat units, sabíem que nosaltres érem els qui havíem de tirar tot això cap endavant.

–Com ha notat els canvis amb l’equip?
–Hem tornat a ser nosaltres, l’equip que era abans. Tornem a tenir confiança i no tenim por per tirar cap endavant. Sobretot, tenim personalitat en el camp, ja que hi ha jugadors amb molta qualitat. Tenim la guspira de quan es perd la pilota, augmentar la intensitat, tornant a ser el que érem.

–Abans de la crisi, una de les claus era la unió que hi havia al vestuari. Encara hi és?
–Sí. Fa un mes i escaig que sóc aquí i som una pinya. El futbol són dinàmiques i quan venen les ratxes dolentes és quan més junts s’ha d’estar i ser més forts per ser nosaltres mateixos.

–Com s’han solucionat les mancances que tenia l’equip?
–Treballant dia a dia i tenint personalitat pròpia.

–Per tant, quin és el principal missatge de Nacho Castro?
–Ser nosaltres mateixos. Que no tinguem por i ser atrevits. Amb confiança entre uns i els altres.

–Un dels grans problemes en els darrers partits amb Gabri va ser la transició defensiva, per què l’equip no va poder solucionar-ho?
–Van ser males dinàmiques, els petits detalls als partits. Hi va haver errors nostres. No és que no es pogués solucionar, és que érem nosaltres mateixos que havíem de treballar al camp i tirar cap endavant, en els entrenaments.

–Tot això ja és passat. Quin és ara l’objectiu?
–Entrar als play-off. Hi ha equip de sobres per jugar-lo. Però hem d’anar partit a partit, centrar-nos en el pròxim rival.

–Va començar a jugar com a interior amb recorregut, després com a migcampista posicional amb Gabri i ara, per últim, l’hem vist com a central iniciant des de darrere. On se sent més còmode?
–Em puc adaptar a les tres posicions, al que em demani al míster. Em trobo bé en tots els llocs. El que em demana és que tingui personalitat quan he de treure la pilota, tenir confiança i donar intensitat. Considero que tinc personalitat al camp i vull tenir la pilota, encara que quan es perd, vull ser el primer a augmentar la intensitat per recuperar-la.

–Els partits han quedat anul·lats pel coronavirus. Com ho veuen?
–Estem esperant. Ens hem de preparar físicament i mentalment pel que queda de temporada. No ens hem de preocupar per si s’atura la competició, sinó per nosaltres mateixos. Si es juga, és una final.

–Què li sembla Andorra?
–Estic encantat. M’he acomodat de pressa.

–Li agradaria quedar-se?
–Hem de veure què passa perquè tinc un any més de contracte amb el Mirandés. Estic centrat aquí i vull acabar el que queda, fer-ho bé i pensant en el club. Veurem què passa en el futur.