Mateo Vienne (Sant Cugat del Vallès, 1995) és jugador del CV Encamp, equip de Primera Divisió que lluita per la permanència. La competició ara està suspesa a l’espera de com evoluciona la pandèmia.

–L’equip encara pot mantenir la categoria, ja sigui guanyant els dos partits que queden o bé als despatxos, si finalment es dona per acabada la competició. 

–Estem una mica a l’espera de veure com evoluciona la competició. De moment, no ens han dit res. Encara teníem possibilitats de salvar-nos. Per tant, si ens paren la lliga, seria una injustícia en cas que ens facin baixar de categoria. Tenim l’esperança d’acabar mantenint-la. 

–Si es reprèn la competició, l’objectiu serà guanyar els dos partits que falten. 

–Sí. Però hauríem de veure els resultats del Barberà, ja que si perden, quedaríem empatats. Hi ha una mínima esperança. 

–La temporada no ha estat com esperaven. 

–Ha estat bastant dura. Quan va acabar la fase d’ascens de l’any passat, vam tenir molt lesionats i quan vam tornar a competir, els jugadors seguien així. A més, hi havia nous components que eren bons però joves. Ha estat un canvi important per a ells. A la part final de la temporada hem tret bons partits i hem demostrat que podem jugar com sabem. De mica en mica hem millorat. Aquesta aturada és dolenta per a nosaltres però potser ens permet salvar la categoria. 

–Què ha fallat? 

–No gaire cosa. Però vam estar amb incertesa, sense entrenador. I van arribar sis jugadors nous, i això es va notar. Hi va haver molts detalls. Un equip ha d’agafar automatismes, combinacions i hem de ser una pinya. I això ha costat. Ara ja hem fet bona part de la feina. 

–Què s’ha de millorar? 

–Haurem de tenir més continuïtat al terreny de joc. Hem tingut molts alts i baixos, hem fet sets molt bons i altres molt dolents. Hem de millorar la constància, venir tots a entrenar i que no ens atabalin les lesions. L’equip que comenci el curs la temporada vinent, ha de ser el que l’acabi. El grup ha de donar-ho tot. Aquest any no pensàvem en l’ascens. 

–Quins objectius es plantegen?

–Anirem partit a partit. Tampoc ens podíem acostumar al que passava fins a la temporada passada, que ho guanyàvem tot. Alguna vegada havia de canviar. El millor per a tots seria que s’acabés la lliga ara i començar a preparar ja el curs vinent. 

–Com entrenen ara? 

–No som un equip professional. Cadascú és conscient de si vol entrenar. Cada dia entreno una hora o hora i mitja. 

–Per què es dedica al vòlei? 

–És casualitat. Fa cinc anys, quan vivia a Barcelona, vaig anar a veure una amiga que jugava a vòlei i em va agradar. Allà vaig muntar un equip i quan vaig venir a Andorra vaig voler continuar. Aquesta serà la quarta temporada.