Gairebé tot el ple del Consell General va validar la llei que obliga les empreses a actualitzar amb l’IPC els salaris. El text va rebre 26 vots a favor i només un en contra, el del conseller no adscrit, Víctor Pintos, que es va quedar sol. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, va destacar que «m’hauria agradat que no tinguéssim aquest debat i hagués preferit que s’hagués assolit un conveni o acord col·lectiu de revalorització de salaris», sense la intervenció del Govern. De fet, Marsol va lamentar que de les 16.000 empreses registrades al país, al Departament de Treball només hi consten 14 acords o convenis col·lectius i només 12 societats han escollit als seus representants sindicals. El text contempla que amb efectes 1 de gener tots els salaris entre el mínim i el mitjà han d’actualitzar-se amb l’IPC. Aquesta mesura afecta 28.000 dels 43.000 assalariats del país.

La nova llei obliga els empresaris a incrementar en un percentatge, com a mínim, del 4,6% respecte el salari de les persones que percebin un salari fix brut que, en còmput anual i per a la jornada legal ordinària de treball, sigui superior al salari mínim interprofessional per a l’any 2024 i inferior o igual a 28.730 euros. L’increment previst a l’apartat anterior s’ha d’aplicar també al salari de les persones que, abans de l’1 de gener del 2024, percebien un salari fix brut en còmput anual i per a la jornada legal ordinària de treball, superior a 15.788,95 euros, i inferior o igual al salari mínim interprofessional per a l’any 2024. Tal com estableix la llei, en aquest cas, l’increment s’ha d’aplicar sobre l’import del salari fix brut, en còmput anual i per a la jornada legal ordinària de treball, que percebia la persona abans de l’aplicació de l’actualització del salari mínim interprofessional per a l’any 2024. Igualment, amb efectes de l’1 de gener del 2024, s’estableix un salari fix brut en còmput anual i jornada legal ordinària de 30.051,58 euros per als salaris compresos entre 28.730,01 euros i 30.051,58 euros.

La titular d’Economia va recordar que el gener s’ha tancat amb un IPC del 4,4% i, de fet, el projecte de llei aprovat aquest dijous té com a finalitat «restablir l’equitat dels salaris que es troben per sota del mitjà i que s’han vist afectats per aquest context inflacionista» a la vegada que es mantenen «les garanties per al teixit empresarial».

En el torn de l’oposició, la líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, es va mostrar partidària de la mesura, tot i que va alertar que caldrà veure que aquesta no tingui un efecte contrari i que pugui donar peu a acomiadaments dins del sector privat. La consellera socialdemòcrata Judith Salazar va assegurar que la situació de precarietat es deu a la crisi de l’habitatge, la qual ha fet que «tinguem uns salaris baixos en relació amb el cost de vida». Des de Concòrdia, Núria Segués va destacar les dades de la darrera enquesta de l’Observatori de l’AR+I, que evidencien que un 80% de la població està preocupada pel preu de l’habitatge i va advocar per «disminuir la pressió que depèn de nosaltres per garantir drets fonamentals i qualitat de vida». Per la seva banda, Pintos va justificar el seu vot en contra afirmant que aquest increment salarial «no preserva l’interès general», ja que no afecta la totalitat dels treballadors. A més, va explicar que «això no respecta la política retributiva que pugui tenir cada societat».