El Govern va fer públic ahir a la tarda un resum ampliat de l’Acord d’associació d’Andorra amb la Unió Europea. L’Acord permetrà la lliure circulació de persones, mercaderies, serveis i capitals dins del Mercat Interior. El Principat haurà d’assimilar bona part de la normativa europea, la qual s’anirà implementant de manera gradual, per tal de poder distribuir els esforços legislatius i administratius en el temps. El pròxim dimarts 12 de març a les 20.00 hores està previst un acte públic al Centre de Congressos d’Andorra la Vella per explicar el contingut de l’Acord a tota la ciutadania.

Segons explica el mateix document, Andorra va iniciar l’any 2015 aquest procés d’aproximació a Europa amb l’objectiu de fer front als reptes del futur i garantir la qualitat de vida dels seus ciutadans a mitjà i llarg termini. L’Acord d’associació ha de permetre accedir al Mercat Interior Europeu, espai en el qual viuen uns 450 milions de persones, un element clau per diversificar l’economia del Principat i incrementar la resiliència i sostenibilitat, i, alhora, per afavorir també la nostra prosperitat. L’Acord implica l’equiparació de la normativa andorrana a l’europea excepte en alguns àmbits, com són la fiscalitat o la política exterior. En cap cas no es preveu una adhesió a la Unió Europea; és a dir, Andorra no es converteix en un estat membre de la UE. En aquest document es detalla per colors els canvis segons si són positius (verd), positius o negatius segons qui els analitza i amb despeses econòmiques importants (taronja) i els negatius (vermell).

Els punts marcats com a més negatius són que l’Acord comporta l’obligació de suprimir el dipòsit de 50.000 euros que es demana actualment als nous residents estrangers de la UE que s’instal·len a Andorra per exercir una activitat per compte propi; l’obligació de suprimir el dipòsit i requisit d’inversió inicial de 600.000 euros que es demana als residents passius, i la limitació de verificació dels antecedents penals. Aquest últim punt es tradueix en el fet que els treballadors fronterers que siguin nacionals de la UE i que no treballin en sectors sensibles no passaran un sistema de verificació. Cal destacar també que l’Acord d’associació representa un cost financer per a l’Estat. A més, el Govern ha d’incorporar uns 25 treballadors més al marge de les estructures de nova creació, tot i que en el text aquest punt es considera interpretable a efectes de ser positiu o negatiu. Durant els primers anys el cost serà important i caldrà crear les estructures necessàries. Un cop creades aquestes estructures, subsistirà un cost anual fix.

Marcats com a punts interpretables trobem punts com que el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) és l’òrgan competent per interpretar l’Acord en darrera instància o que l’Acord fa necessària la cessió de la sobirania legislativa a la UE, en base a l’article 65 de la Constitució andorrana. Andorra, en general, haurà de contribuir econòmicament a agències com l’Agència Europea del Medi Ambient, l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, reguladors europeus en matèria financera, etc.

En termes de productes i serveis, les farmàcies d’Andorra no podran importar medicaments originaris de fora de la UE, i els fabricants de productes del tabac no podran comercialitzar cigarretes amb aromes com el tabac mentolat. Pel que fa als operadors públics, el text contempla que el mercat de les telecomunicacions del Principat ha de quedar liberalitzat al cap de set anys de l’entrada en vigor de l’Acord. Això suposa que Andorra Telecom haurà de dividir-se en una empresa de serveis i una de gestió d’infraestructures, de manera que si arriba un nou operador, aquest haurà de llogar i contribuir al manteniment de la xarxa d’infraestructures, a més d’oferir un servei equivalent a l’actual.

En el següent enllaç podran trobar el resum complet de l'Acord: https://andorraue.ad/2024/03/08/dossier-informatiu-sobre-lacord-dassociacio/