• Una desena d'artistes ja s'han acreditat per al concurs de la Biennal; el termini expira el 17 d'abril

El sotscomissari Ermengol Gil, el comissari Henry Perier, el ministre Albert Esteve i la també sotscomissària Ruth Cabasella Foto: ÀLEX LARA

Era un misteri per a (quasi) tots els interessats en la carrera veneciana, fins que ahir va comparèixer per primera vegada en públic des de la notificació del nomenament –el 7 de març– i li vam conèixer la cara, la trajectòria i les primers intencions. Ens referim a Henry Perier, historiador i crític d'art francès que pren el relleu del basc Pedro de Sancristóval com a comissari del pavelló andorrà a la Biennal de Venècia del 2013. I val a dir que amb una breu compareixença –mitja horeta justa– en va tenir prou per donar més claus sobre el que podem esperar del mandat que el seu antecessor al llarg de quatre anys. I sigui dit sense ànim d'assenyalar ningú. Ras i curt, a la pregunta de què ha de tenir una obra que aspiri a representar Andorra a la Biennal –especialment pertinent en els moments inicials del concurs en què ens trobem ara– es va deixar de cortesies retòriques (i vàcues) i va ser clar i francès, cosa que és notícia –i de les grosses– tractant-se del comissariat: «A la Biennal hi hem de presentar obres de gran impacte visual, que combinin l'espectacularitat amb la capacitat de l'artista per defensar intel·lectualment el seu projecte. Aquests seran els criteris fonamentals per decidir qui anirà a la Biennal». I atenció, perquè el currículum serà important, sí, «però no necessàriament decisiu».

Discutible, si es vol –¿des de quan és l'«espectacularitat» un valor artístic suprem?– però més clar, impossible. I probablement els artistes que tenen legítimes aspiracions a ser un dia inquilins de San Samuele agrairan saber des d'ara mateix les regles del joc. Com també que Perier sembla tenir així mateix clara la funció d'una Biennal per a un país com Andorra: «Dotar els artistes andorrans d'un aparador, d'una estructura que els permeti visualitzar el suport del Govern, que percebin que tenen algú al darrere». I va posar l'exemple –que coneix de prop, diu– dels talents africans a qui la falta de suport ha impedit de fer el salt definitiu cap a la primera fila de l'art mundial.

Un comissari figuratiu

Val a dir que el servei de Promoció cultural ja ha rebut una dotzena de sol·licituds d'acreditació per participar al concurs. Una fase purament administrativa –només cal presentar dades personals, currículum acadèmic, trajectòria artística, dossier fotogràfic i memòria conceptual de l'obra feta– en la qual poden prendre part tots els artistes nacionals andorrans o residents al Principat, que expira el 17 d'abril i de la qual només en queden exclosos els dos artistes –Francisco Sánchez i Helena Guàrdia– que van participar a la primera aventura veneciana.

Perier va reconèixer ahir no tenir un «gran coneixement» dels artistes del país, però ho va vendre (hàbilment) com «quasi un avantatge» per la mirada «completament nova» que aportarà sobre el panorama artístic nacional. Nova i lliure de prejudicis. Encara que ahir se li'n va escapar algun, com ara quan va descriure Andorra com un país «encara misteriós, que combina muntanya i societat de consum i que conserva alguna cosa quasi surrealista que, estic segur, ha d'inspirar els artistes locals». Per completar el perfil artístic del nou comissari, convé saber que Perier és –segons el currículum– un consumat especialista en l'art contemporani mediterrani i –atenció la nota exòtica– també en l'art xinès, i que com a crític ha mostrat una considerable dèria per la figuració francesa dels anys 60 i 80.

Per a més informació consulti l'edició en paper.