• El consell d'administració es reunirà el 18 d'abril; l'entitat es finançarà amb 100.000 euros aportats pel Govern

Una seixantena d'autors van participar a l'assemblea de la Sdadv que va tenir lloc ahir a l'edifici administratiu. Foto: TONY LARA

Ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí. Ho saben bé els Manel i ho saben encara millor els creadors d'aquest país, que porten un decenni llarg –exactament, des de la promulgació de la llei de drets d'autor, el 1999– esperant aquest moment. I aquest moment –el naixement d'una societat que vetlli pels drets patrimonials del gremi i que posi ordre en la selva dels drets d'autor– va arribat exactament ahir, amb l'assemblea constitutiva de la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d'Autor i Drets Veïns, en endavant, Sdadv. Amb notable èxit de participació: hi van assistir una seixantena de membres dels 69 que havien cursat la preceptiva sol·licitud.

La primera i urgent decisió que va prendre va ser l'elecció del Consell d'adminstració, integrat per l'escriptor Albert Salvadó (en representació dels titulars de drets sobre obres literàries), el compositor Jordi Barceló (obres musicals); l'artista plàstica Maria del Mar García (obres plàstiques); l'actor i director Xavier Fernández (produccions escèniques); Jordi Albà (obres audiovisuals); el gerent de l'ONCA, Josep Farràs (intèrprets i executants); Marc Pantebre (producció de fonogrames); el director de RTVA, Francesc Robert (radiodiofusió), i Laura López, en el calaix de sastre que respon al nom d'«altres tipus d'obres». Al costat dels representants dels creadors també figuraran al Consell i en representació del Govern el director del departament d'Economia, Albert Hinojosa, i la de Cultura, Montserrat Planelles.

Aquest primer consell de la Sdadv es reunirà per primera vegada el 18 d'abril amb una prioritat a l'ordre del dia: l'elecció del president, vicepresident i secretari, que hauran de sortir d'entre els seus membres... exclosos els dos representants del Govern. A partir d'aquí tocarà treballar fort, perquè la Sdadv disposa de dos anys de termini per organitzar la gestió efectiva dels drets pels quals li toca vetllar. El full de ruta elaborat pel ministeri d'Economia –que a partir d'ara es retira en un segon terme i es limitarà a tutelar l'entitat– estableix que el següent pas del Consell consistirà a elaborar una proposta de les tarifes que s'aplicaran als usuaris; una altra relativa a les quotes de les quantitats recaptades que es destinaran a les despeses d'administració, a la promoció de la cultura i –atenció– a la creació d'un fons assistencial a favor dels membres de la Sdadv, i sobretot, la negociació i firma dels convenis de representació recíproca amb societats homòlogues estrangeres.

dos anys de termini / Precisament, els convenis que donaran sentit a la societat, que evitaran que un creador local hagi de recórrer a entitats estrangeres per garantir els seus drets d'autor, i que asseguraran a la vegada que els creadors estrangers ingressin el que els correspongui per la difusió de les seves obres al Principat. La cosa, però, va per llarg. El generós termini perquè la gestió d'aquests drets des de casa sigui efectiva és –ja s'ha dit– de dos anys. Mentrestant, és d'una elemental prudència i sentit comú que els membres de la Sdadv no es desvinculin de les entitats estrangeres on fins a la data han estat afiliats. Ara bé, des del moment que entri en vigor un acord amb una societat anàloga, se'ls demanarà un compromís d'exclusivitat. De fet, la seva primera i primordial obligació consisteix a «no atorgar cessions, llicències ni autoritzacions de cap classe sobre drets la gestió dels quals hagin encomanat a la Sdadv». I aquesta serà precisament la clau de volta de tot el sistema: els membres de la soceitathauran de decidir, arribat el moment, si cedeixen la gestió dels drets a la Sdadv a través d'un contracte de mandat.

Així que el gros de la feina vindrà a partir d'ara, i queda en mans de la diligència del consell d'administració, que a banda de tot el que precedeix haurà de decidir si a l'entitat li cal un director general, se suposa que professional i remunerat. I ja que en parlem (i amb el permís de Josep Pla): tot això, ¿qui ho pagarà? La teoria diu que les despeses d'adminstració es cobriran amb un percentatge de les quantitats recaptades. Mentre arriba aquest moment, el Govern ha proveït als pressupostos del 2012 i amb aquest objecte una partida de 100.000 euros.

Per a més informació consulti l'edició en paper.