• Molta quantitat i molta varietat: així es presenta una diada que estarà dominada, quantitativament, per la monografia històrica i en què coincidiran a l'aparador de novetats la majoria dels pesos pesants de les lletres nacionals, tant en ficció com en poesia

Faci el lector memòria, a veure si troba una temporada editorial tan fructífera com la que culmina aquest Sant Jordi: ens hi juguem un peix –amb el permís de la Rodoreda, és clar– que li serà impossible topar-se amb una collita quantitativament i qualitativament tan generosa com la d'aquest 2012. Si no és remuntant-se al plistocènic, que és com dir als temps de Casal i Vall. Un 2012 marcat sens dubte pel boom editorial. Quatre nous segells han vist la llum els últims mesos: per ordre, d'aparició, A4 Edicions, que ha tastat per començar la ficció (9 mundos) i la monografia històrica (Carrer major de la Seu); Aloma, que de moment ha tocat la poesia (Agradezco tu amor pero tengo otros planes) però que promet explorar elprometedor camp de la història locals; Bondia, amb Servi de Semma, i 2+1, que s'estrena amb Històries de la nostra història. Sense sortir de l'àmbit editorial, convé destacar la saludable inquietud d'Editorial Andorra, que s'estrena aquest curs amb una col·lecció de guies i torna a apostar per la poesia amb poemari d'una de les patums de la lírica catalana: Joan Margarit. La resta de segells diguem-ne tradicionals continuen la seva singladura amb entusiasme divers: Edicions del Diari d'Andorra compareixerà a la cita de Sant Jordi amb un recull d'inèdits del portuguès Fernando Pessoa, mentre que Límits i Anem continuen en stand by i sense novetats a la vista.

Pel que fa als autors, coincidiran aquets any a la lleixa de novetats alguns dels pesos pesants de les nostres lletres –Albert Salvadó i Albert Villaró– amb un grapat de debutants que donen fe del xup xup de la ficció amb denominació d'origen: Xavier Maymó, Lucrezia Mameghani, Hugues Lafontaine i Carli Bastida. Quatre noms nous de trinca en una sola temporada no és mala collita; no, senyor. L'altra símptoma de l'excel·lent moment de la literatura nacional és la rara coincidència de Teresa Colom i Ester Fenoll, totes dues amb poemari acabat de sortir del forn. I perquè no hi falti res, aquest 2012 hi ha hagut fins i tot –i això sí que és novetat– un racó per a l'assaig filosòfic, a compte de Joan Mingorance.

Però el gros de la producció editorial l'ha acaparat, com és habitual, la monografia històrica, amb atenció renovada per l'epopeia dels passadors a la Segona Guerra Mundial –un clàssic que aquest any ha deparat dues novetats ben sucoses: La batalla del Pirineu i Passeurs d'hommes. En canvi, han punxat els premis literaris. Al marge dels dos grans amb presència institucional del Govern –el Carlemany (Hipnofòbia) i el Ramon Llull (La dona veloç)– la Nit Literària va posar el llistó tan alt que es van declarar deserts el Fiter i Rossell de novel·la històrica –en el que ja s'ha convertit en un hàbit del cartell– i el Principat d'Andorra d'investigació històrica, mentre que de novel·la curta i el de divulgació històrica ni tan sols es van dotar. De la resta (Grandalla, Teatre i Contes i narracions) no hi ha notícia que els guanyadors hagin d'arribar a temps per Sant Jordi. Vaja, que ni hi són, ni se'ls espera.

Tornen els passadors, el filó interminable (i encara gràcies)

L’any passat i per aquestes mateixes dates consignàvem aquí mateix la insòlita sequera historiogràfica, un dels caladors tradicionals de la producció local. Doncs en tan sols dotze mesos el panorama ha canviat radicalment i, en molt bona part, gràcies a l’empenta dels nous segells apareguts els últims mesos. Ras i curt: 2+1 prova fortuna amb Històries de la nostra història, prometedor anecdotari pel costat més pintoresc de l’andorranitat. El firma Alfred Llahí. I un altre segell nou de trinca, A4, publica Carrer Major de la Seu, en què Carles Dalmau traça una palpitant biografia de la principal arteria comercial de la capital alturgellenca.
Si el 2011 va ser una mena d’any sabàtic pel que fa als passadors i la Segona Guerra Mundial, aquest 2012 hi torna a haver sucoses novetats sobre el principal filó editorial de la historiografia andorrana: el prolífic Francis Aguila (Les cols de l’espoir) reincideix amb Passeurs d’hommes et femmes de l’ombre, en què recull el periple bèl·lic d’una dotzena llarga de passadors amb Andorra en un paper principalíssim de l’epopeia. Volum complentari a La batalla del Pirineu, que firmen a sis mans Josep Calvet, Annie Rieu-Mias i Noemí Riudor i en què el nostre Quimet Baldrich –traspassat el gener passat– hi té un protagonisme destacat. Quasi coetani als fets recollits a La batalla dels Pirineus és La Seu, 1936, en què Francisco Javier Galindo passa lllista amb nom i cognoms al caos i la barbàrie desencadenada pels comitès anarquistes els primers dies de la guerra civil espanyola.
Atenció especial a la sèrie de guies que Editorial Andorra estrena aquest Sant Jordi –El romànic a Andorra, de Mireia Garcia, i Nova descripció del Principat i Valls d’Andorra, d’Albert Villaró– així com a les dues incursions historiogràfiques del curs de Martí Salvans: De la Solana d’Andorra, accèssit al premi Principat d’Andorra del 2011 que reconstrueix la molt desconeguda, controvertida i fascinant història de l’únic tros d’Andorra ubicat al vessant atlàntic –amb els francesos donant lògicament la tabarra– i Nostres arrels , un qui és qui de les cases i els cogoms de Canillo des del segle XIV i que Salvans firma amb Marc Casal, Jordi Alcobé i Domènec Bascompte. No ens descuidem d’una raresa nostrada –Vivències meritxel·lianes compartides, que commemora el 90è aniversari de la coronació de la Mare de Déu de Meritxell– i d’altres dues de pirinenques: Un judici a la terra dels bruixots, de Pau Castell, consagrat  a la cacera de bruixes del 1548 a la Vall Fosca; i Conflictes socials a la Vall Ferrera, de Salvador-J. Rovira –¡ Tor al segle XVIII! Atenció per acabar a Un siglo de esquí en el Pirineo, d’Antoni Real –¿qui i quan escriurà la història de l’esquí al Principat?– i, no s’ho perdin, de veritat, a 501 crims que has de conèixer abans de morir, del mallorquí Sebastià Bennasar, amb un suculent apartat consagrat a la criminalitat andorrana. Nyam, nyam.

Vaques sagrades i renovació a la vista (per fi)

D’acord: un any en què els dos Alberts de les lletres nacionals es presenten per Sant Jordi amb sengles novetats sota el braç, per a ells hauria de ser el titular de ficció. Però mirin el panorama d’aquí al costat: no passa sovint que en una mateixa temporada debutin fins a quatre autors. Una confabulació còsmica, inèdita i probablement irrepetible, que haurien d’ajudar a refrescar un panteó fins ara monopolitzat pels noms de sempre.I que no se’ns ofenguin les vaques sagrades, ep. Ens referim, és clar, a Xavier Maymó, Lucrezia Mameghani, Hugues Lafontaine i Carli Bastida. El primer debuta amb Servi de Semma, patracol històric a compte del bon cossetani que va crucificar Jesucrist –així, tal com sona. Mameghani s’estrena amb 9 mundos, ciència ficció amb toc andorrà destinada al públic juvenil, mentre que Hugues Lafontaine converteix en herois de ficció el desparagut Joaquim Baldrich i els seus companys de xarxa a La princesse de San Julia, i Carli Bastida, de la seva banda, passa llista a Nou llegendes a algunes de les històries més o menys fabuloses amb denominació d’origen (andorrana, és clar). Com que els dos grans premis patrocinats pel Govern, obrim aquí i abans que s’acabi la columna un gabinet de curiositats amb Ayer, de camino, quadern dels viatges que l’austríac Peter Handke va emprendre a finals dels 80, amb parada andorrana inclosa, i a la Guia literària de Catalunya, amb un molt sucós capítol dedicat a l’escapada del viatger escocès Robert Cunninghame a principis del segle XX i amb la motxilla ben carregada dels tòpics i prejudicis andorrans encunyats per la literatura de viatges vuitcentista. Per cert, entre l’allau de debutants, és una llàstima que ningú s’hagi aventurat a publicar 16 dies de vinagre i fang, amb què l’inèdit Manuel Riera es va endur l’accèssit de l’últim Fiter i Rossell. Per acabar, ni que sigui una brevíssima referència a Giranto, recull de relats de la Trobada d’escriptors al Pirineu del 2010, amb contes de Cabré, Bezsonoff, Barbal, Coll i Villaró.

Dos senyors, dues senyores i Cortázar

Comencem l’últim apartat d’aquesta guia portàtil amb l’estricta novetat, aquesta Obra poètica de Josep Espunyes acabada de sortir del forn, que recull en un sol volum els nou volums publicats fins a la data pel poeta de Peramola, amb la torna d’un bon grapat de poemes esparsos –publicats aquí i allà, i difícils, per no dir impossible de torbar– i també d’inèdits. Però és que Espunyes a banda, l’any poètic ja s’havia presentat excepcionalment pròdig (i curiosament femení) amb el retorn d’Ester Fenoll i Teresa Colom: la primera va estrenar en castellà i en un segell nou de trinca, Aloma, amb Agradezco tu amor pero tengo otros planes, estupendament il·lustrat –per si no n’hi havia prou– per Eva Armisén. Aquí en van uns versos per fer-los venir salivera: «Miradas con sonrisa/ en el tren bala, / trigo y noviembre,/ lata de sake,/ boda en Japón./ La mano avanza/ entre vapor y silencio./ Quédate conmigo/ al menos para siempre».
L’altra campanada de la temporada lírica l’ha donat aquesta mateixa setmana Teresa Colom amb el seu quart poemari, La meva mare es preguntava per la mort. És de justícia que en recitem aquí –ho llegeixin enveu alta, sisplau– alguns dels grans versos que ens hi deixa. Per exemple, aquests, dedicats a l’amiga morta: «Ens vam fer amb el lloc més reconfortant del local/ escoltàvem música i sosteníem combinats que ningú veia/ teníem totes les edats que havíem tingut/ (...) ens va costar abandonar aquella profunditat/ et miràvem/ tu amb un vodka amb taronja a la mà/ també et miraves». No ens oblidem de Marbre d’aire, antologia metapoètica de Joan Margarit que es presenta el 19 d’abril. I una altra raresa fora de joc, abans d’acabar: el tercer número de Portella, amb la fita portentosa de publicar un conte inèdit de Julio Cortázar: Manuscrito hallado junto a una mano. Inèdit i andorrà. Un cop editorial espectacular que en altres racons del món presumptament civilitzat s’hauria convertit en el fenomen literari de la temporada i que aquí –ens temem– ha passat incomprensiblement desapercebut. Andosins que som.

Per a més informació consulti l'edició en paper.