• Els intèrprets que ingressin per sota d'aquest topall estaran exempts d'impostos i cotitzacions

Els músics del país, aficionats en un 99,9% dels casos, podran actuar en directe sense exposar-se a expedients ni sancions per intrusisme Foto: ÀLEX LARA

Els intèrprets d'aquest país ja poden respirar tranquils: el ministeri de Cultura ha habilitat una mena d'excepció musical que regularitza d'una vegada el sector –instal·lat des de temps immemorials en el llimb de l'al·legalitat– i el deixa fora de l'abast de la legislació contra l'intrusisme. Ras i curt: els músics que no ingressin al cap de l'any i en concepte de bolos més de 30.000 euros quedaran exempts de cotitzar a la CASS i tampoc no hauran de pagar el 4% d'ISI, segons va confirmar ahir el president de l'Associació de Música, Robert Marsal. Encara més: l'ASMA s'ha reunit amb el grup parlamentari de Demòcrates per Andorra per introduir una esmena a la proposició de llei sobre l'imports del valor afegir que també els eximiria de pagar aquest impost, quan finalment entri en vigor. Amb un requisit, això sí. Un de sol: els músics hauran de retirar prèviament un Número de Registre Tributari (NRT) que els serà facilitat al servei de Tràmits –i gratuïtament, ep– i on hauran d'anar consignant els ingressos de l'exercici. Finalitzat el curs, hauran de presentar el NRT a Govern i, si justifiquen uns emoluments inferiors al topall de 30.000 euros, no hauran de desembutxacar ni un cèntim per estar nets.

Una solució «ràpida, senzilla i, en una paraula, excel·lent» –diu Marsal– a l'espinós afer que va esclatar a principis de gener a compte dels expedients per oberts pel Centre d'atenció contra l'intrusisme (CACI) contra cinc establiments hotelers arran dels concerts de la nit de Cap d'Any i que implicaven, entre d'altres, el veterà Jordi Roure. Expedients incoats, per cert, a partir d'una denúncia anònima que va esvalotar el sector i que pretenia aplicar als músics la Llei general de prestació de serveis, que obliga qualsevol persona que presta efectivament un servei –i un bolo ho és– a obrir un comerç amb seu social, emetre de factures amb la corresponent liquidació d'ISI i complir amb les cotitzacions socials. Marsal va ser aleshores claríssim: «Si per tocar tres o quatre vegades l'any hem de complir tots aquestes requisits, no cal ni que comencem. No ens surt a compte. Seria la nostra sentència de mort perquè, senzillament, és inviable».

Una mesura per estrenar / Davant de la polseguera aixecada pels expedients, el ministeri de Cultura va actuar amb reflexos i, pel que es veu, amb rara eficàcia: s'ha reunit quatre ocasions amb l'ASMA amb la voluntat de buscar solucions i aturar els expedients en marxa. Això últim es va aconseguir de seguida: l'endemà mateix que transcendís la notícia, el ministre de Cultura, Albert Esteve, tranquilitzava els ànims assegurant que el CACI no sancionaria ni els establiments ni els músics denunciats. Era un bon auguri. L'argument que finalment ha esgrimit el gabinet jurídic de Govern per driblar les sancions –que amb la llei a la mà oscil·laven entre els 3.000 i els 12.000 euros– és que no hi havia hagut intenció d'infringir la normativa, assegura Marsal.

La solució és el topall de 30.000 euros, que suposa de fet una mena d'amnistia fiscal, un vestit fet a mida dels músics andorrans: el 99,9% dels intèrprets són amateurs, tenen en la música una dedicació ocasional o secundària, i operen amb uns preus rebentats que rarament superen els 100 euros que l'ASMA recomana com a caixet mínim. Així que per superar els 30.000 euros haurien d'arribar a la fabulosa xifra de 300 bolos anuals i en territori nacional. Ni Madretomasa en els seus millors moments. I tot plegat, insisteix Marsal, aporta una molt tranquilitzadora dosi de seguretat jurídica: «Sobretot entre els contractant,entre els quals s'havia estès una certa psicosi per por a les possibles sancions». Però tot el que precedeix és la teoria. En la pràctica, el president de l'ASMA admet que no té notícia que cap grup hagi retirat el reglamentari NRT, tot i que fa setmanes que l'acord és vigent i que l'associació ho ha fet saber als socis: «I és altament recomanable, perquè sense el NRT estàs treballant en negre».

Per a més informació consulti l'edició en paper.