• Considera una «interpretació» l'acusació de Sans que els Lliures es fan passar pel Cor Nacional

Metayer dirigeix els Cantors Lliures al santurai de Meritxell, el dia de la patrona. Foto: ÀLEX LARA

Han trigat una setmana llarga a dir-hi la seva, però per fi els Petits Cantors Lliures van comparèixer ahir al debat sobre el futur del Cor Nacional. Ho recordarà el lector, perquè el ministre de Cultura, Albert Esteve, havia anunciat deu dies enrere la liquidació de la formació i l'inici d'un període de reflexió per tirar endavant un nou projecte que havia de comptar inexcusablement –i va insistir en repetides ocasions sobre aquest extrem– amb la participació dels Cantors Lliures. Una declaració de bona voluntat a la qual li faltava, és clar, l'aval de l'altra part. I el president de l'associació que li dóna cobertura jurídica, Carles Ensenyat, va donar ahir ales a la idea llançada pel ministre.

D'entrada, i perquè no hi hagi dubtes sobre la continuïtat dels Lliures, va refermar la voluntat de «tirar endavant» el projecte nascut el febrer del 2011 amb Catherine Metayer i la quarentena de cantaires que es van donar de baixa del Cor Nacional i la van seguir en el nou periple. Així que els Cantors Lliures seran la casa mare de qualsevol nova formació que pugui sorgir, això sembla clar. Però Ensenyat va mostrar acte seguit el costat més conciliador: «Estem disposats a reconduir la situació i fer un esforç per crear un sol Cor Nacional. Si el Govern s'hi vol implicar, hi estem totalment oberts». Els Lliures, sosté, hi aportarien els cantaires i el professorat, «i a partir d'aquí podem parlar de tot».

Aquest «de tot» inclou, és clar, el pressupost, el rovell de l'ou de tot plegat. Però també aquí Ensenyat es va mostrar optimista perquè els Lliures, que es financen exclusivament amb aportacions particulars –ni un cèntim en subvencions, vaja– funcionen amb un pressupost que –afirma– és un 30% inferior al del ja desaparegut Cor Nacional. No va concretar la xifra perquè –va dir– «moltes de les aportacions són en espècie», però la conclusió la té claríssima: «En cas d'entesa, el cost de la formació s'abarataria moltíssim» [respecte al del Cor Nacional].

Convé en aquest punt recordar que el cost del projecte presentat per l'última directora del Cor –la catalana Elisenda Carrasco, contractada el març del 2011– pujava a 100.000 euros –80.000 els havia d'aportar el Govern, i la resta, el Comú d'Encamp– i va ser precisament un dels motius esgrimits pel ministre Esteve per liquidar definitivament la formació. El cas, però, és que tot el que antecedeix és extraoficial perquè, segons advertia ahir Ensenyat, no hi ha hagut encara cap reunió amb el Ministeri per tractar el futur dels Petits Cantors. Així que, de moment, tot són declaracions de bona voluntat, floretes que s'envien les dues parts per anar adobant el terreny.

teoria de la conspiració / El president dels Lliures també va sortir ahir al pas de la càrrega de profunditat llançada dijous per Joan Sans al consell del Comú d'Encamp. El socialdemòcrata havia aprofitat la votació sobre la dissolució del Consorci del Cor Nacional per insinuar que els Cantors Lliures n'havien usurpat el lloc i que ja es presentaven obertament com el Cor Nacional. I tot, a compte dels documents que reproduïm aquí al costat: una carta que han rebut tots els comerciants del Pas i en què la gerent dels Cantors Lliures, Marta Deu, els sol·licita una aportació dinerària en forma de falca publicitària per finançar la revista de la formació –revista que d'altra banda se'ls envia adjunta en versió electrònica. El pecat de la missiva, segons Sans, és que al cos central de la carta la formació hi apareix com a Cor dels Petits Cantors, sense l'adjectiu –Lliures– que els distingia fins ara –i si més no nominalment– del Cor Nacional.

Un pecat que es repeteix a la revista –en català i francès, per a més inri– on els Lliures hi apareixen com a Cor dels Petits Cantors, amb l'afegit que del currículum de Metayer ha desaparegut tota referència al seu cessament al capdavant del Cor Nacional. De fet, s'hi cita com és natural el fitxatge de la directora, el 1991, «per crear i formar el Cor dels Petits Cantors d'Andorra», però del text se'n dedueix que Metayer continua avui dirigint la formació. Tot plegat li va servir a Sans per elaborar una mena de teoria de la conspiració segons la qual els arguments oficials per liquidar el Cor –el pressupost i la impossibilitat jurídica d'enquadrar el consorci en una Fundació al costat de l'ONCA– són una cortina de fum que oculta els autèntics motius, i els Lliures ho veuen tot tan clar i ho tenen tot tan lligat que no tenen manies a presentar-se públicament com el Cor Nacional d'Andorra.

Com era d'esperar, Ensenyat va negar amb contundència aquest extrem: «És la interpretació personal del senyor Sans, tot i que entenc que s'hagi pronunciat contra la decisió del consorci, perquè va ser ell, com a director de Promoció cultural, un dels causants de la situació actual», va dir, en referència a la defenestració de Metayer, la fugida en massa dels cantaires als Lliures i el fitxatge d'Elisenda Carrasco per refundar el Cor. «Però no hi tinc res més a dir més enllà que no ens fet passar pel Cor Nacional. De cap manera». En qualsevol cas, l'aprovació dijous i per part del Comú d'Encamp de la proposta de dissolució del Consorci –amb l'abstenció, per cert, de dos membres de la majoria, Olga Moreno i Jordi Rogel, als quals i pel que es veu sí que van convèncer els arguments de Sans– posa punt final als vint anys d'història del Cor Nacional. Deu dies enrere, el ministre es va donar un any de termini per aixecar una nova formació –presumiblement, l'hereva del nom, Cor Nacional, el principal actiu de la formació difunta– amb dos requisits segons ell imprescindibles: la implicació de la societat civil –en forma de patrocinadors, s'entén– i la participació dels Cantors Lliures, que tothom sembla tenir coll avall que seran l'espinada del nou Cor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.