• El Govern retalla un 90% les ajudes a la restauració, i Esteve no veu «natural» que l'heliport es construeixi a Radio Andorra

Esteve, Gili, Bastida i Bardina, en la compareixença d'ahir Foto: ÀLEX LARA

L'hemeroteca no guarda memòria d'una intervenció del ministre de Cultura, Albert Esteve, tan prolixa i sucosa com la d'ahir davant de la Comissió legislativa. Van abundar com era previsible les declaracions de bones intencions –i no ens hi estendrem aquí– però Esteve va baixar per una vegada al terreny dels fets concrets. I quasi sempre a coll de les retallades, que –ja se sap– ho justifiquen quasi tot, especialment en matèria cultural. Ho va fer, per exemple, a l'hora de donar d'una vegada per morta i enterrada la participació andorrana al premi Ramon Llulll, aquella pesada llosa de l'etapa Pintat que des de l'última reunió del patronat de la Fundació Ramon Llull, el desembre, tenia els dies comptats.

Doncs era així: el guardó torna a Planeta, i la Fundació –i per tant, el Principat, que hi aportava un terç dels 90.000 euros amb què estava dotat– se'n desvincula definitivament, amb l'argument que l'objectiu de la Fundació és la promoció exterior de la llengua catalana, i no la promoció de la creació novel·lística. El Ramon Llull torna a la casa mare, l'editorial Planeta. Però la Fundació homònima sembla decidia a instaurar un guardó que serveixi –ara sí– per a la promoció exterior del català. I Esteve té alguna idea que plantejarà a la pròxima reunió del patronat, el maig. La que ho té millor és curiosament una d'heretada de la seva antecessora, Sussana Vela: recuperar el premi Tencar a la traducció científica, que l'exministra socialdemòcrata va arribar a anunciar i que Esteve havia fulminat l'octubre en una de les seves primeres decisions tot just assumir la cartera.

L'heliport il·lògic / Però ja es veurà. Una altra sorpresa va ser la dràstica, brutal retallada de la partida d'ajudes a la conservació, restauració, manteniment i millor del patrimoni, que no es convocaven des del 2010 i que –casualment–el Consell de Ministres va aprovar ahir: si dos anys enrere es van repartir ajudes per valor de 300.000 euros –que van propiciar, entre d'altres projectes, la restauració dels Dolors de Viladomat, l'obra mestra del barroc nacional– aquest any només hi haurà una bossa de 39.000 euros. Pura xavalla que obligarà a repartir engrunes o a fer malabarismes. Esteve hi va passar de puntetes, i a instàncies de la socialdemòcrata Rosa Gili, que va ser l'única que li va posar les coses (una mica) difícils en una compareixença plàcida com poques. També va provocar Gili l'altre moment estel·lar de la jornada,a compte aquesta vegada de l'heliport que algun crani privilegiat vol ubicar a Radio Andorra. Precisament. El ministre va admetre que no li sembla la solució més «natural» ni tampoc la més «lògica» –ho va dir així, literalment– però tampoc la va descartar, i es va remetre en qualsevol cas a la consulta que –sosté– caldria elevar a Espanya, que va posar com a condició de la cessió de l'edifici encampadà que es destinés a un ús cultural i d'interès públic. També va reconèixer que l'ocurrència d'ubicar un casino al Rosaleda, ventilada dilluns pel cònsol, d'Encamp, Jordi Mas, l'havia agafat desprevingut, i va insinuar que, tot i que està disposat a estudiar totes les propostes –Esteve sempre està obert a tot– potser un casino nacional hauria de tenir una ubicació més cèntrica. Ara només cal fer-ne l'exegesi.

El Cor Nacional tampoc no se'n va lliurar –el ministre va insistir que no entendria trobar-se a la porta de les escoles fent la competència a una formació criada a les mamelles del Ministeri– i el tercer moment de (diguem-ne) tensió –i també l'últim– va arribar quasi a l'hora dels postres, en el torn de preguntes i de boca –una altra vegada– de la consellera socialdemòcrata, l'única que va evitar que allò es convertís en un monòleg decididament tediós. I va venir a compte aquesta vegada a compte de la plaça de cap d'Àrea que pertany en propietat a Xavier Llovera –des de fa tres anys director del Museu Arqueològic de Catalunya– i que el Ministeri no ha cobert per no privar als entorns de protecció –la prioritat de la legislatura– d'un dels dos únics arquitectes que treballen per a Cultura. Aquest va ser l'argument esgrimit per Esteve, que es repartirà –va dir– les funcions de Llovera amb el director de Patrimoni Cultural, Olivier Codina.

Per a més informació consulti l'edició en paper.