• Part de la recaptació de ?L'inspector' es destinarà als Amics del Poble Sahrauí

Mai Boncompte, Mireia Codina i Meritxell Duró, a l'escenari del Claror Foto: MÀXIMUS

No totes els havien de venir mal dades, als Amics Solidaris amb el Poble Sahrauí: la Companyia És Grata destinarà en aquesta entitat part de l'entrada de les dues funcions previstes de L'inspector, que tindran lloc demà i divendres a l'auditori Claror lauredià. Un granet d'arena per compensar no només moralment el sotrac que va comportar la detenció, deu dies enrere, de la ja expresidenta dels Amics, i fer possible una nova edició del projecte Vacances en Pau. De fet,la presidenta en funcions, Lluïsa Hurtado, assegurava ahir que «es faran tot els possibles» perquè la vintena de nens saharauis que tenien emparaulada l'estada a Andorra puguin venir aquest juny, però advertia que «encara queda molta feina per fer».

Per la Cia És Grata no quedarà: dirigida per Meritxell Duró i la cataana Mai Boncompte, L'inspector és l'adaptació d'un text clàssic de Gogol i una demolidora, implacable sàtira política ambientada en una petita localitat russa de la primera meitat del segle XIX i que les directores han tingut la bona pensada de traslladar en un poblet de l'Andorra del 1850 que recorda sospitosament a Sant Julià de Lòria –però que no ho és, asseguren. En aquest racó de món aterra un tal Jean François Delacroix, un vividor que es fa passar per l'inspector del títol, enviat pel copríncep francès –¡Napoleó III, a l'època!– i que farà anar de bòlit els ingenus lauredians del moment, honrats veïns que responen a noms tan nostrats com ara Meritxell i Canòlich –amb hac, és clar. ¿Per què? Doncs perquè a l'autor li va donar per criticar sense embuts la burocràcia i les corrupteles dels seus conciutadans a través de Delacroix, fosc i dubtós personatge que amenaça de desmuntar-los la paradet ai denunciar-los al copríncep. Però ja hem advertit que qualsevol semblança amb la realitat actual és qualsevol cosa, menys pura coincidència.

Adaptada i escurçada / Sota la mirada hipercrítica de Gogol, Duró i Boncompte hi desfilen per tant des de la cònsol –¡i som al 1850!– fins al batlle, la directora de l'escola, el policia i el cap de l'oficina de correus. Els poders fàctics, vaja, que aprofiten la mínima ocasió per tirar de la padrina, emparats en la molt convenient llunyania de l'autoritat central. Una comèdia d'errors, en fi, perquè tothom frisa per aparentar el que no és, començant pel mateix Delacroix, que ben aviat es desvetlla com un consumat impostor.

Que no s'esperin els gogolians nostrats –si és que n'hi ha– una versió fidel a l'original. Llocs i personatges s'han andorranitzat, com ja s'ha dit, i les dues hores llargues de l'oceànic llibret de Gogol s'han convertit en una molt més digerible horeta i mitja: el truc, diu Boncompte, rau a suprimir determinades escenes de text i convertir-les en números coreografiats, amb una decisiva presència escènica d'elements musicals i de teatre gestual. L'inspector és el 14è muntatge de la Cia És Grata des del debut, el 1998 i amb Quina vida!, i ha suposat el retrobament de tots els intèrprets que han desfilat per la companyia els últims tres lustres. Per a Duró es tracta de la segona vegada que esposa al capdavant dels grats, després de dirigir-los l'any passat en aquela comèdia més o menys sentimental que va ser La síndrome Chukolsky.

Per a més informació consulti l'edició en paper.