• El 'pirene' Embid localitza les primeres ascensions documentades al Casamanya i al Comapedrosa

Excursionistes al pic del Casamanya: entre ells, i amb bigoti i ulleres, el novel·lista Jaume Cabré. Foto: EL PERIÒDIC

Ho dèiem mesos enrere en aquest mateix racó de diari: la història del muntanyisme andorrà encara no s'ha escrit. Mentre esperem la conjunció astral que algun dia la faci possible, el grafòman Albert Martínez Embid, últim premi Pirene de periodisme, continua deparant sucosíssimes sorpreses des del seu imprescindible, monumental bloc –punxin sense por a albertomartinez.desnivel.com, i fliparan. Ell va ser qui ens va posar sobre la pista de Jean de Charpentier, geòleg suís (1786-1855) i el primer pirineista que va pujar un pic andorrà i va tornar per explicar-ho. De fet no van ser un, sinó tres –Fontargent, Siguer i la Serrera– allà cap al 1808, que no està gens malament.

Allò eren paraules majors. Però Embid s'ha superat: en l'última entrada del bloc posa nom i cognoms als conqueridors de les dues patums del muntanyisme nacional: el Casamanya i el Comapedrosa. Anem a pams i comencem pel sostre del país, amb 2.942 metres, que cal des d'ara posar al sac del tolosà Roger de Monts (1850-1914). El feliç esdeveniment té fins i tot data: el 18 de setembre del 1878. Un excursionista posterior, Aymar de Saint Saud, va trobar una targeta de visita del nostre De Monts amb aquest formidable detall cronològic a la torre de pedres que algú havia aixecat al cim del Comapedrosa: ¿els natius d'aquestes valls, potser? ¿I cap en va deixar constància escrita? Una autèntica llàstima, perquè el mèrit del pioner caldrà per tant posar-lo al caseller de Monts. Honor gens menyspreable, d'altra banda, perquè estem parlant d'un dels grans pirineistes del XIX (Aneto, Monte Perdido), especialitzat a més en primeres hivernals (Mont Valièr, Midi d'Ossau).

El Casamanya també té des d'ara pare. Diguem-ho ja: el parisenc Alphonse Lequeutre (1829-1891), excursionista tardà –s'hi va iniciar el 1869–dotat pel que es veu d'una mala salut de ferro, i que va protagonitzar la primera ascensió coneguda als 2.740 metres del pic. Va ser el 22 d'agost del 1877, i especula Embid que el Casamanya va ser una mena de premi de consolació, perquè l'objectiu de Lequeutre era... el Comapedrosa. Va fracassar, fent-li de passada un favor a De Monts. Per salvar l'honor nacional, consignem aquí que l'ascensió la va fer en companyia d'un caçador andorrà, i té fins i tot paraules elogioses dels natius amb qui es va topant, cosa realment inèdita entre els viatgers dels XIX: «Els andorrans tenen un aspecte orgullós i independent. Són nets i amables, i ens tracten d'igual a igual. No vaig encertar a veure-hi el caràctyer orc que se'ls atribueix. Al contrari, em van semblar francs i decidits», diu. Per acabar, i tot i que al costat del Casamanya i del Comapedrosa semblaran poca cosa, diguem aquell mateix 1878 u altre pirineista estrella, Maurice Gourdon, va firmar les primeres a la Maiana, i Estanyó. I tot això, en una sola entrada del bloc. No està malament, ¿oi?

Per a més informació consulti l'edició en paper.