PUBLICITAT

Mariscal: «Em sento fràgil, 'tonto', com si fos un nen»

  • El «somriure» de l'artista valencià, amb Chico i Rita inclòs, s'exposa a Art al Set
C. G.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Mariscal, amb una serigrafia de Chico i Rita, ahir. Foto: TONY LARA

Javier Mariscal no necessita presentacions. La seva obra és coneguda i admirada arreu on va. Les col·leccions, acrílics, aquarel·les, carbonets, són fruit d'una ment 100% art, d'una ment que ell mateix va definir ahir com «desordenada» i insegura. Té 72 anys, però encara ara se sent «fràgil, tonto, com si fos un nen».

Però és aquesta peculiaritat de la seva personalitat el que ha permès una carrera triomfant i que no veu fi. I bona part d'aquesta obra es pot veure des d'ahir fins el proper 30 de juny a la sala escaldenca Art al Set. La propietària de la galeria, Pilar Cortadella, va assegurar que l'agenda de l'artista només ha permès portar Mariscal a Andorra després d'un any i mig d'intentar-ho. L'espera, però, ha valgut la pena. Cortadella va assegurar que la seva obra és «el somriure que tant necessitem, avui més que mai».

Mariscal va reconèixer que viu de compromís en compromís. D'Andorra anirà a l'Empordà, per continuar a Madrid i encetar dos projectes, un d'ells amb Pedro Almodóvar. També està preparant el cartell de la propera pel·lícula de Fernando Trueba.

LA MÀGIA DE CHICO I RITA / Mariscal és conegut des que va popularitzar el Cobi, però la fama internacional li ha donat el film d'animació Chico i Rita, fet conjuntament amb Trueba. El valencià es va negar ahir a definir aquest projecte com la culminació de la seva carrera –«jo sempre intento evolucionar, sóc una persona curiosa», va assegurar–, tot i que sí que va reconèixer que és «l'experiència que més bones crítiques ha rebut». Segons Mariscal, als Estats Units, a França, a Espanya, «ha rebut unes crítiques acollonants», va definir orgullós. «Ha estat pujar a un graó més alt, ja que he hagut de gestionar 10 milions d'euros», va continuar. Pel que fa a l'èxit també de taquilla, més de 300 milions d'espectadors, considera que haver estat amb tots ells durant 90 minuts «és el somni de tot comunicador».

Aquesta màgia que desprèn Chico i Rita, ja sigui en els personatges com en l'escenografia, aquella Cuba musical dels anys 40 influenciada per la cultura nordamericana, es pot descobrir en diverses serigrafies exposades a Art al Set. Però no és aquest l'únic paisatge de l'artista. N'hi ha de Nova York, Eivissa i Barcelona, molt singulars entre ells, però sempre amb un indiscutible toc Mariscal. Alguns d'ells són realitzats amb carbonet, perquè com va assegurar l'artista, «m'agrada pintar com els nostres avantpassats».

Sigui quin sigui l'estil escollit, Mariscal es va autoreivindicar ahir durant la inauguració assegurant que tot és original, i que tota l'obra és «feta per mi, amb la meva mà».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT