PUBLICITAT

El PS tornarà a insistir al Consell per despenalitzar l'avortament

  • El president del grup socialdemòcrata posa en dubte que «la dreta del país hagi evolucionat des de l'any 2005»
LAIA F. MAROT
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Jaume Bartumeu en la sessió del Consell General del 22 de febrer de l'any 2005. Foto: TONY LARA

Fa un any el PS ja va anunciar que volia portar el debat sobre l'avortament al Consell General, després de l'informe realitzat pel comissari europeu de Drets Humans. El moment ja ha arribat. El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha volgut fer coincidir la celebració del Dia Internacional de la Dona amb l'anunci que la setmana vinent entrarà al Consell General una proposició de llei per modificar el Codi Penal amb la finalitat d'adoptar la despenalització de l'avortament. El president del grup, Jaume Bartumeu, va precisar ahir que si han trigat «no és perquè ens ho estiguéssim pensant, és perquè només som sis membres, els mitjans són escassos i hem tingut molta feina. Però aquesta proposició sempre ha estat al calendari», de fet, Bartumeu va afegir que «en l'exposició de motius es recorda que és el mateix text que el de l'any 2005», el de l'esmena al Codi penal que va ser rebutjada pels liberals el 22 de febrer d'aquell any.

Vuit anys després, doncs, el PS torna a insistir. El copríncep episcopal ja va donar la seva opinió sobre el tema en unes declaracions a RNA el febrer passat, quan va dir que la negativa a la despenalització de l'avortament «no les veig com una barrera del ‘no', sinó com un ideal del ‘sí'. El respecte a la vida i a la família». Però, com bé va respondre ahir Bartumeu, «abans d'analitzar la posició del copríncep episcopal, caldrà que la proposició superi les dues fases prèvies», és a dir, el Govern i després que el Grup Parlamentari Demòcrata l'admeti a tràmit.

Aquesta vegada, la despenalització de l'avortament es troba en mans d'una majoria demòcrata, i, «si la dreta del país manté la mateixa posició que l'any 2005», no tirarà endavant. Bartumeu va posar en dubte que aquesta hagi «evolucionat», ja que «només cal veure les reticències que estan sorgint amb l'IRPF», que fa referència a l'article 37 de la Constitució.

Pel que fa a les declaracions del ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, també a RNA el mes passat, en les quals va dir que creia que la qüestió de l'avortament era «més complexa» que la dels matrimonis homosexuals, perquè «requeriria una reforma constitucional», Bartumeu va precisar que «si nosaltres presentem aquesta proposició, és perquè entenem que entra dins l'ordre constitucional».

ELS SUPÒSITS/ Actualment el codi penal determina a l'article 108 penes de presó i inhabilitacions per a facultatius que practiquin avortaments consentits i penes d'arrest per a les dones que consenteixin l'avortament.

La proposta del Grup Parlamentari Socialdemòcrata va encaminada a despenalitzar la interrupció voluntària de l'embaràs tant per a la dona com per al professional que el practica en tres supòsits: el primer, en cas de perill per a la vida o la salut de la gestant, el segon, en cas que la gestació hagi estat fruit d'un delicte a la genètica o reproducció humanes o contra la llibertat sexual (dins les dotze primeres setmanes de gestació) i en el tercer, en cas de malformacions del fetus que li impedeixin fruir d'unes condicions físico-psíquiques mínimes per gaudir de l'existència (dins les 12 primeres setmanes de gestació).

Segons va expressar el GPS en el comunicat enviat ahir, «aquesta proposta pretén donar satisfacció a una demanda de la nostra societat que sol·licita respecte a la dona i a la seva llibertat i dignitat».

La consellera socialdemòcrata, Mariona González, va dir que «cal acabar amb la hipocresia actual», en el qual les dones andorranes han d'anar a avortar a Catalunya (el 2010 van ser 146 dones les registrades).

Fa una any, després de l'informe realitzat pel comissari europeu de Drets Humans, Thomas Hammarberg, els Verds d'Andorra no només van reclamar la despenalització de l'avortament, sinó que a més, van afegir que la interrupció voluntària de l'embaràs havia d'estar garantida com una prestació més de la CASS, «per garantir que es faci en bones condicions». En aquest sentit, González va dir ahir que s'ha d'anar per passos, i que el primer que cal és que d'una vegada «la proposició tiri endavant».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT