Marc Bernaus, a Tallinn, durant la concentració de l'equip abans de l'últim matx de la selecció contra Estònia Foto: SÍLVIA CASALS / FAF

FUTBOLISTA.

Marc Bernaus (La Massana, 2 de febrer de 1977), vol donar un gir a la seva carrera futbolística. Després de tres anys sense equip una vegada va sortir del Girona, ha continuat entrant en gairebé totes les convocatòries de la selecció andorrana. Ara, però, ha decidit tornar als entrenaments de grup amb el Llagostera. Primer ho farà el pròxim estiu en pretemporada amb el primer equip de Segona B, i després durant la campanya 2013-2014 amb el segon que ara lluita per ser a Primera Catalana. El retorn a l'acció d'un primer espasa com ell pot beneficiar el combinat que dirigeix Koldo Álvarez.

–32 internacionalitats.

–Un número bastant important, són força partits i per mi sempre és important estar amb la selecció i gaudir dels partits internacionals i per la meva part, tot el que sigui per ajudar, hi seré per fer el que faci falta.

–¿Què fa Marc Bernaus en el dia a dia, ara que encara no entrena amb el Llagostera?

–Des que vaig acabar fa tres temporades al Girona segueixo relacionat amb el món del futbol en un altre àmbit, que és el de la representació de jugadors, però sempre vinculat i entrenant per poder afrontar els partits internacionals que per mi són importants de jugar i viure. Sempre que necessitin de mi, vindré.

–¿Com entrena?

–Tinc plans de treballs fets personalitzats, cicles, tot i que no té res a veure en entrenar amb grup, però em permet seguir bé. L'última fase per l'Eurocopa ja ho vaig fer així i vaig poder jugar tots els minuts i em vaig trobar molt bé. Ara està tocant-me jugar menys però no és una cosa que em preocupi. El mister sap que amb això amb mi no tindrà mai cap problema. És més, mentre vulgui comptar amb mi per ajudar, aquí estaré. Sí que és cert que quan un és jugador no perd mai aquestes ganes de jugar, i sempre pica una mica tornar a jugar. Em trobo bé i tinc ganes de tornar a jugar.

–Per edat, ¿encara és a temps de tornar a la dinàmica d'una temporada?

–Tinc 36 anys, que ja és una edat, però físicament encara em trobo bé, no m'engreixo perquè sempre m'he cuidat, la meva mentalitat sempre ha sigut de cuidar-me molt en aquest sentit… Li he estat donant voltes i entrenar sol és molt complicat.

–El dia a dia tot sol durant els entrenaments aquests personalitzats, se li ha de fer molt dur.

–Tinc cicles. Un dia de força, un altre de força i resistència, un altre de resistència… ho tinc estructurat per dies però és dur, perquè a més, de pilota zero. Físicament quan entro al camp sí que potser els dos primers dies d'entrenaments com que no entrenes amb pilota, es nota, però de seguida entres en la dinàmica. Nosaltres tenim una manera de treballar molt exigent, de fer moltes basculacions, moltes cobertures. Jo també tenia dubtes si amb aquests entrenaments sol seria suficient, però estic veient que amb el que faig m'arriba i ho vaig demostrar l'any passat. Però sí que és cert que si estic en una dinàmica d'equip és molt millor, perquè es treballen més coses com els canvis de ritme, les frenades, les possessions.

–¿Li va passar pel cap dir-li al seleccionador que no comptés amb vostè perquè no tenia equip?

–No. Vull continuar perquè m'agrada, he viscut d'això tota la vida i és la meva passió. I a més ara gaudeixo molt. Tinc ganes de seguir estirant-ho. Hauré de fer peripècies amb la meva feina, però a nivell amateur entrenar tres vegades entre setmana i competir una el cap de setmana, penso que em pot anar bé. I tots podem sortir beneficiats.

–El seu rol està canviant a la selecció, ja no té tants minuts.

–És normal. Un es fa gran, però penso que hi ha moltes maneres d'aportar a un grup. Però tot això depén del cos tècnic de la Federació, jo no sóc ningú per dir res, per molt que hagi jugat 14 anys com a professional. El meu telèfon sempre estarà obert a la Federació, perquè crec que tinc experiència en coses i si ells pensen que poden aprofitar alguna cosa, ho faré. Vull sumar, i no restar. Els últims quatre partits he jugat poc, però és que aquí ningú no regala res.

–¿Què en pensa, de les crítiques que li han arribat per ser convocat a la selecció quan no jugava amb ningú?

–Hi ha moltes enveges. Sí que m'han arribat aquestes crítiques perquè Andorra és petit i tens amics a tot arreu, però sincerament em preocupa molt poc. És una situació potser extranya, però em preocupa poc.

–¿D'això, n'ha parlat amb Koldo Álvarez?

–No, mai.

–¿Quina és la seva relació amb el seleccionador?

–La nostra relació és d'entrenador a jugador, tot i que fa temps que ens coneixem. Si la gent es pensa que som íntims amics, no és així. És una relació molt bona, però professional des de sempre. Koldo ha demostrat que no es casa amb ningú, si ha de prendre algunes decisions, les pren, i no es deixa influenciar per res.

–¿Quins canvis veu vostè en aquesta selecció respecte a l'època de David Rodrigo, i quina evolució veu amb Koldo Álvarez des que és a la banqueta?

–Anteriorment amb l'altre seleccionador les coses es feien d'altra manera, el que no vol dir que es fessin malament. Crec que el canvi és positiu en tots els sentits, però David també va aportar, amb ell vam fer cinc punts a una fase, i això no sé si ho tornarem a fer mai. Espero que sí. Els dos tenen coses bones. Sí que és cert que alguna cosa ha canviat, perquè al camp es nota, sobretot es veu que físicament la gent està més preparada que abans. La manera de jugar també és diferent, i l'evolució de l'equip està sent molt bona. Els dos primers partits d'aquesta fase sí que van ser una mica més fluixos, però després sempre hem estat al partit, sabent que hi ha equips que són infinitament superiors, però no llances el partit des del principi i sempre veus que pot haver-hi alguna opció, i això fa que sigui una mica diferent a abans.

–¿Nota més il·lusió?

–Penso que en qualsevol moment pot venir un bon resultat, s'està treballant bé.

Per a més informació consulti l'edició en paper.