• El Col·legi de Notaris ha entregat la base de dades amb els protocols d'entre el 1902 i 1990

Piedra presenta el resultat de la digitalització de les actes notarials, ahir, davant les autoritats Foto: ÀLEX LARA

El Col·legi de Notaris va lliurar ahir el projecte de digitalització i indexació dels protocols notarials dels professionals que van exercir des del 1902 fins al 1990. Després de deu anys de feina, el Col·legi retorna a l'Estat una base de dades amb els protocols indexats i digitalitzats, com va explicar la presidenta de l'organització, Rosa Ferràndiz. Aquesta tasca permetrà tenir un major control sobre les 176.170 escriptures de compravendes, préstecs o testaments, entre altres, i acabar amb la «inseguretat jurídica» davant del gran volum de paper de l'arxiu general. El projecte s'ha pogut tirar endavant gràcies a un conveni entre el Col·legi i el Govern, al qual l'Executiu hi ha destinat prop de 774.000 euros.

Després que el 2003 es convoqués un concurs públic per indexar i digitalitzar els documents de l'Arxiu general de protocols i de l'Arxiu general de disposicions de darrera voluntat, ahir el Col·legi de Notaris va presentar el resultat per retornar els documents a l'Estat. Malgrat que finalment ha estat el Col·legi qui s'ha hagut de fer càrrec d'aquesta tasca d'indexació i digitalització de 176.170 escriptures, el que suposa uns dos milions de folis, els treballs realitzats permeten «tenir controlada tota la informació» dels arxius. Així ho exposava la presidenta del Col·legi de Notaris, Rosa Ferràndiz, qui va indicar que amb els documents en format paper «no podíem esbrinar si una persona que havia mort tenia un o diversos testaments, per exemple».

A partir de la base de dades creada amb totes les escriptures de compravenda, préstecs, testaments, etcètera, dels notaris que van exercir entre el 1902 i el 1990 es trenca aquesta sensació «d'inseguretat jurídica», va manifestar Ferràndiz, ja que es pot trobar la informació relativa a una transacció, a una finca, a una persona o a una data, entre altres.

El fet de no disposar d'aquestes dades indexades i digitalitzades, feia que no es pogués «resseguir els successius actes o negocis jurídics que s'haguessin pogut realitzar en relació, per exemple, a una finca determinada», explicava el ministre d'Interior i Justícia, Xavier Espot. A partir d'ara, la informació es podrà consultar en format electrònic o accedint al document digitalitzat, així com afegir noves dades de forma gairebé automàtica, com va explicar el coordinador del projecte, Francesc Piedra.

Piedra va demanar a les autoritats que inverteixin en tecnologia per poder seguir creixent i que el presentat ahir sigui el darrer projecte que es pagui amb diner públic.

Per la seva part, Espot va definir la presentació del projecte com un dia de «gran importància i transcendència» perquè aporta «més fiabilitat i seguretat jurídica en tots aquells actes i negocis jurídics vitals per al dia a dia i per la vida diària d'un país», recollia l'ANA.

El Govern ha destinat de forma plurianual a la consecució del projecte un total de 773.935 euros, «un import que pot semblar elevat per a qui no copsa la importància i la transcendència del contingut i la finalitat del projecte», segons va afirmar Espot, però que «es tracta d'una quantitat ben invertida, per a un projecte d'arxiu i registre que era absolutament imprescindible», sobretot tenint en compte la manca d'un registre de la propietat.

La continuació d'aquest projecte ha de venir amb la indexació i digitalització de la documentació posterior al 1990, segons augurava Ferràndiz.

Per a més informació consulti l'edició en paper.