Foto: ÀLEX LARA

Reivindicava Joan Peruga l'escriptura com a eina per omplir la vida i fer-ne un projecte –no sé si era ben bé això– però venia a assegurar que la redacció de la seva darrera novel·la, presentada el dimarts amb gran expectació, li havia permès d'ésser transportat a destins insospitats acompanyant els seus personatges. Escriure havia enriquit hores d'espera, d'estar i de no saber. Molts autors reconeixen que l'escriptura és el motor, o l'energia, de la seva vida en explicar-se i inventar-se. Reivindicar l'escriptura és més que un bell gest. Ens il·lustrava l'autor sobre la dictadura del temps com a obstacle ineludible davant tantes coses com voldríem fer. Sensació estesa i ben certa. Alguns esperant la jubilació, altres que juguen una sort a la rifa, els més joves amb l'esperança que tot anirà millor, es deixen passar els dies i les hores. Es transformen en anys i ja està, tot s'ha acabat. Per això, aconsellen des de totes les filosofies que cal apreciar el dia i qualsevol cosa, per modesta que sembli, per treure profit de l'existència. D'acord amb aquesta línia i per aprofitar bé aquestes hores que tenim la sort de viure, afegiria una altra reivindicació, la de la lectura ara que s'acosta la data fatal de Sant Jordi, amb el seu carregament de novetats editorials. No hem aconseguit acabar el que havíem previst per dies de festa de Nadal, ni Pasqua, encara queden lectures de l'estiu de l'any passat, i ja apareixen de noves. Prenent en consideració que tots els experts en educació i formació de la persona recomanen la lectura per instruir-se i passar-ho bé o com que ara costa trobar temps per llegir, amb la intenció de desenvolupar les capacitats de l'individu, la reivindicació consisteix en una proposta, que la lectura formi part del cursos, no dels estudiants que ja ho tenen organitzat, sinó de les persones adultes, de les classes treballadores, dels professionals en exercici. ¿Cada dia mitja hora obligatòria dedicada a la lectura, cadascú segons el seu gust, seria imaginable? ¿No havíem parlat de la formació al llarg de la vida? ¿No deien –de totes bandes– que el capital humà era el millor del país i de l'empresa? Si és així, s'ha d'ajudar a millorar-lo i a donar-li suport. I s'han de cultivar i fer créixer les utopies i ara per ara, el temps per llegir –aquest plaer tan formatiu– està esdevenint una intenció de la teoria.

Per a més informació consulti l'edició en paper.