• L'associació reclama al Govern que firmi el conveni de protecció de béns immaterials de la Unesco

El president dels Fallaires, Xavier Burgos ?segon per la dreta? en la presentació ahir de l'associació, a la Llacuna Foto: ÀLEX LARA

va ser la campanada cultural del gener: a instàncies del comú d'Andorra la Vella, el Govern es proposava presentar el 2014 i davant de la Unesco la candidatura de les falles del Pirineu a patrimoni immaterial de la humanitat. Una iniciativa que havia sortit dels mateixos fallaires de la capital i que s'havia cuinat en el temps rècord de dos mesos justets. Però hi havia un petit detall: l'estat no ha firmat, vés per on, el conveni de la Unesco sobre protecció de béns immaterials. I aquesta firma és una condició sine qua non perquè la candidatura tingui possibilitats de prosperar. Quatre mesos després el més calent segueix a l'aiguera, i els fallaires van aprofitar la presentació ahir en societat de l'associació que els aglutina per reclamar al Govern que posi d'una vegada fil a l'agulla: «Ens han dit moltes vegades que estan a punt de firmar-lo, però no ho acaben de fer; així que els ho tornem a demanar...»

Es tracta d'un ambiciós projecte transnacional liderat per l'estat i amb el suport a l'ombra de la vuitantena de localitats del Pirineu català, aragonès i francès on les falles constitueixen una tradició ben viva –o a punt de recuperar-se. Els actuals fallaires de la capital són relativament joves: arrenquen el 1987, però connecten amb una tradició que es va estroncar després de la guerra civil espanyola i que es remunta com a mínim a principis de segle XX:la primera referència documental és un article publicat el 1907 al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya –«S'encenent en aquesta diada [la nit del 23 de juny] grans fogueres; els noys fan lo que anomenen falles que encenen agitant-les y voltant-les vertiginosament, prenent la forma de grans rodes de foc enmig de la gatzara de grans y petits»–però ja Verdaguer se'n recorda dels nostres falaires al seu Canigó. Un quart de segle després, els fallaires de la capital són avui prop d'un centenar –entre adults que fan rodar foc i infantils, que fan rodar llum– i seu és el mèrit que les falles es cremin avui també a Sant Julià i a Escaldes.

El naixement de l'associació ha de servir segons el president, Xavier Burgos, per «ensenyar, divulgar i preservar» la tradició de la cremada de falles de Sant Joan. ¿Com? Amb l'obertura d'un compte al Facebook, la inauguració imminent d'una pàgina web i una major presència pública: per Sant Jordi, per exemple, plantaran la parada a la plaça del Poble i els transeünts podran votar el disseny que es convertirà en logotip de l'entitat. La nova associació vetllarà també per la puresa de la festa: per això s'han acabat –va avançar el tresorer, Albert Samarra– les cremades de falles fora de temps i de temporada: en endavant només es faran rodar la nit de Sant Joan, i al barri antic de la capital. Sembla sensat. Es tracta de créixer, diu Burgos, aprofitant l'efecte crida de la candidatra a patrimoni immaterial de la Unesco, però ordenadament: «No es tracta de passar de 80 a 200 fallaires en un any, perquè la cosa se'ns descontrolaria». En fi, per sabr-ne més, només cal agenciar-se un exemplar de Foc al faro! La festa de les falles al Pirineu, de Sergi Ricard i Xavier Farré, que n'explica els orígens, l'extensió i les singularitats locals. Només les falles de la capital –originàriament, d'escorça de vesc; avui, de paper i filferro– juntament amb les de Les i Sahún es fan rodar per sobre del cap. Vaja, que amb les falles valencianes només comparteixen el nom, per si no havia quedat clar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.