• Les dones, els aturats i els separats són els perfils que tenen un major risc de viure'n un episodi

Eduard Padreny, de la Fundació Aurora Fornés, que ha patrocinat l'estudi, Rosa Vidal i Jean Luc Roelandt, exposen el resultat de l'enquesta, ahir Foto: TONY LARA

Més del 15% de la població major de 18 anys pateix un trastorn de salut mental. Aquesta és la principal conclusió de l'enquesta de Salut Mental en la Població General presentada ahir i realitzada a finals del 2010 i principis del 2011. Una segona conclusió remarcable és que les dones i els aturats tenen un major risc, així com aquells que tenen uns ingressos inferiors als 1.300 euros i els separats.

L'enquesta té un doble objectiu. D'una banda, descobrir la incidència de les malalties i trastorns mentals en la població. De l'altra, conèixer com la societat percep aquestes problemàtiques de salut. Els resultats han de servir perquè les autoritats del camp de la Salut puguin desenvolupar eines i programes per millorar aquest àmbit. En aquest sentit, la cap d'àrea de Prevenció, Promoció i Vigilància de la Salut, Rosa Vidal, va assegurar que els resultats d'aquesta enquesta serveixen a l'hora de definir la reforma del sistema de salut del país, i en aquest sentit va comentar que «estem en el bon camí», doncs algunes de les recomanacions van en la línia de reforçar el metge de referència.

El treball s'ha fet en 83 llocs de diferents països. A Andorra s'han entrevistat 915 persones. De les respostes d'aquestes se n'han extret diverses conclusions. Una de les més rellevants és que més d'un 15% de la població adulta pateix algun trastorn mental. Els més freqüents són els d'humor, que es presenten en un 10% dels casos, i els d'ansietat en un 9%. Igualment, el 4% de la població presenta el risc de suïcidi i un altre 5% pateix insomni.

ELS PERFILS / Analitzant amb més detall les dades es veu que les dones presenten amb més freqüència que els homes trastorn de salut mental –el 21% enfront el 10,5%. La diferència s'aguditza quan es parla dels trastorns d'humor –el 14,5% davant el 5%– o dels trastorns d'ansietat –12% contra 6%.

Els qui presenten un major risc de patir algun trastorn de salut mental són els aturats: un 51,8%, davant el 15% dels qui tenen una feina. En percentatges més reduïts, els qui tenen uns ingressos familiars inferiors als 2.000 euros també pateixen més aquest tipus de trastorn: el 24% dels qui cobren menys de 1.300 euros i el 22% dels qui cobren entre 1.300 i 2.000 euros.

Un altre factor de l'entorn que incideix en el risc de patir o no un trastorn de salut mental és l'estat civil. Entre aquells que viuen en parella, la incidència d'aquests trastorns és menor. Els casats ho pateixen en un 13,5%. Per contra, el percentatge creix fins el 25,7% entre els separats.

ELS RECURSOS I LA SEVA EFECTIVITAT / L'estudi també ha posat en relleu que gairebé l'11% de la població andorrana reconeix haver seguit algun tractament de psicoteràpia. De la mateixa manera, el 25,7% diu haver pres medicació «pels nervis», i un 18% ha trepitjat alguna vegada, encara que sigui de visita a algun familiar o amic, un hospital psiquiàtric.

Un altre aspecte interessant és el de l'efectivitat que es reconeix als diferents tractaments. Davant d'un trastorn, el 84,5% ha recorregut a l'ajuda de les persones properes, i 76% ha reconegut una millora del seu estat. El 58% també ha seguit algun tractament amb medicaments, i aquí l'efectivitat creix fins al 83,8%. un 27% ha seguit un tractament de psicoteràpia i aquests diuen, en un 71% haver notat millora. Un 16,8% ha recorregut a l'hospitalització, i d'aquest el 77,4% reconeix una millora. Finalment, un 4,1% ha recorregut a l'ajuda religiosa, i el 66,7% s'ha sentit millor després de fer-ho.

CONSTATACIONS / El doctor Jean Luc Roelandt, del Centre Col·laborador de l'Organització Mundial de la Salut per la Recerca i la Formació en la Salut Mental, que ha dirigit l'estudi, fa diferents remarques. La primera és la «importància de l'ajuda informal i de l'entorn» i que és escaient la integració d'usuaris, ciutadans, famílies i professionals en els processos de cura. Roelandt també assenyala que la importància del metge generalista ha de ser idèntica a la del psiquiatre, i que cal promoure el treball en comú. Així, també es subratlla la importància de les respostes als medicaments i que caldria afavorir els tractaments psicoterapèutics. Finalment, cal «lluitar contra la precarietat i la pobresa afavorint l'accés a l'habitatge, a l'oci i la inserció professional», perquè es demostra el lligam entre els factors socials i la prevalença dels problemes psíquics.

Per a més informació consulti l'edició en paper.