• Un centenar de seguidors, entre ells el cap de Govern, viuen una nit històrica tot i la derrota
• La tensió de la cita era als rostres

Els aficionats amb Martí u Aixàs. Foto: ÀLEX LARA Envia especial a Burgos

«¡Andorra, Andorra, Andorra!», cridava l'afició del Burgos al final del partit. Va ser una autèntica festa, una realitat del bàsquet actual, en què els pavellons, petits, fan de la pista de joc una autèntica caldera. Ahir El Plantío era tot això, i allà s'hi van trobar un centenar d'andorrans disposats a deixar-se la gola amb crits de suport cap al seu equip. No eren tots, del Principat, perquè moltes de les entrades que el club va rebre eren per a familiars de la plantilla, del cos tècnic també, però ahir la festa tricolor va ser bona.

El partit ho exigia, bufandes, senyeres, samarretes de l'equip, pintura a la cara, botzines. Res no emmudia els andorrans que, amb coneguts com Sergi Marín o Dani Marín, o no tants coneguts com molts dels joves valors de la cantera, i aficionats, van animar el seu equip fins l'últim moment. Era una festa que pagava viure després d'un viatge etern en autobús, alguns, i d'altres en cotxes. Pablo González, un jove aficionat, era dels que havia aterrat a Burgos amb el bus que va posar el club. «Crec que guanyarem, però per la mínima i en l'últim moment», va dir. Era una idea com una altra, però es tractava de fer una festa del bàsquet.

Abans del matx, i durant, el president Gorka Aixàs, membres de la junta com Sergi Romero, el cap de Govern, Toni Martí, mostraven tensió amagada, nervis. Oju, que ja som aquí, semblaven que deien els ulls dels andorrans que ahir van viure una festa per al record. Tot i quedar-se sense premi.

Per a més informació consulti l'edició en paper.