• El River cau a Burgos en un magistral partit de bàsquet amb els al·licients de dos equips ACB, però la realitat passa ara pel Corunya

Anton Maresch surt a la pista sota un cartell que anima a l'afició del Burgos. A la galeria, Hampl, Safford i Pablo Sánchez observen amb preocupació el final del partit. També veiem a la galeria a Wright intenta entrar a cistella, ahir Foto: ÀLEX LARA Envia especial a Burgos

Festa burgalesa en l'últim partit de lliga, el de la resolució de l'equip que serà a l'ACB la temporada vinent. No hi serà el River Andorra, de moment –queden els play-off–, però va demostrar que hi pot estar, perquè va fer un joc sòlid, digne, tant com el del seu rival, en un pur duel de bàsquet que va deixar clar que aquests dos són els equips de la LEB Or que mereixen, més que cap altre, ser a l'ACB. Hi haurà una segona oportunitat per al River. Primera parada, contra el Leyma Corunya, en una sèrie al millor de cinc. Divendres, a les 21.00h, al Poliesportiu, continua la lluita pel somni d'un país.

L'impressionant ambient d'El Plantío va permetre que els jugadors del River, que volien tensió, que tenien ganes de soroll i pressió, que desitjaven treballar en territori hostil, estiguessin concentrats de tal manera que en res va afectar el triple de Garcia només començar. Pablo Sánchez feia una entrada magistral, i si Dani López contestava, Maresch apareixia, i així l'intercanvi va dur a una esmaixada de Hampl, a partir de la qual el River es va posar davant perquè va seguir sumant fins un parcial de 0-7 que deixava 7-11 el duel gràcies a una obra mestra de pivotatge de Wright. Però a partir d'aquí, el Burgos va recuperar terreny primer amb Sikma, després amb López, fins que Vinicius els hi va posar per davant 13-11. L'afectació en l'equip andorrà va ser lleu, tot i el parcial de 6-0, i encara que el Burgos intentava mantenir el ritme cap amunt, el River es mantenia ferm amb Wright i un Marc Blanch que va aparèixer poc, però puntual, per arribar al final del primer quart amb 20-17.

El segon parcial va començar amb Vinicius encertat, però Blanch, que ja semblava haver escalfat el canell, va deixar la seva signatura des dels 6,75, i Maresch s'hi afegia de la mateixa manera en el següent atac andorrà, deixant el marcador 24-23 i el River molt ficat al matx. Però el bàsquet té detalls que poden afectar a un partit, i es necessita un equip molt concentrat, molt equip, per entendre'ns, per no veure's afectat per situacions com que gairebé en el mateix minut Schreiner erri un triple i Dani Pérez, el gran base, rebi la segona falta personal (26-23).

Així que novament el River es va haver de posar el vestit de feina, i Flis, que passava per allà, com durant tota la temporada quan es deixa caure a la línia de tres, va enviar el missatge al destinatari, plof, acariciant la xarxa, i empat a 28. Al següent atac, nova cistella, però Alberto Miguel responia amb un triple i el 31-30. Era el moment per la defensa, per la comunió de l'equip, així que la feina es va enfosquir mentre Maresch es reivindicava amb una esmaixada i després la feina portava a un 31-37 que semblava a glòria.

El Burgos, que de coix no en té res, va recuperar sobretot amb un Dani López que anava i venia, i Peñarroya va demanar temps llegint a la perfecció el matx. A la tornada a la pista, Safford, com un caça de guerra, va enviar el seu obús de tres... i catacrac: 35-41. Els locals intentaven respondre, però la defensa visitant fregava la perfecció, i al descans es va arribar amb 39-43. El somni de l'ascens semblava possible, perquè els números, a més, deixaven al River dominador: 12 de 19 en tirs de dos tot i el curt 4 de 10 en llançaments de tres i els 12 rebots, pels 18 del rival.

La represa va ser dolenta per als interessos del River, que veia com López sumava de tres i retallava la distància de cop, i més encara quan, després de la resposta de Maresch, va arribar la de Jeff Xavier amb un altre triple que igualava el matx 45-45. Però Dani Pérez, que té una classe que no s'acaba, va replicar de tres, tot i que en la següent defensa va fer la tercera falta, a gairebé set minuts del final del quart. Però la defensa andorrana, tot i les faltes, funcionava, i Blanch ho va deixar clar amb una recuperació amb esmaixada de Flis en contratac que obligava a Casadevall a demanar temps. El 45-51 mantenia el River en el somni, però en la represa del joc dos triples, un de Garcia i l'altre de López, capgiraven el marcador fins el 53-51.

El partit entrava en la pitjor fase per al River, demostrant per altra part que aquest no anava a ser un passeig per ningú. Peñarroya va demanar temps, i Safford va respondre amb dues cistelles consecutives que posaven el 53-55. Les errades en atac van arribar tot seguit, amb un Wright que no sumava el que semblava fàcil, i un meló que Safford va enviar des de la distància sense massa criteri, tot afegit a uns números en rebot que no milloraven per als tricolors.

En la represa, tot s'havia de decidir. L'ascens seguia en joc, i es deixava per al final, com mana un gran partit. I el Burgos va fer molt mal: un 9-3, amb triple de Jeff Xavier, amb la 4a falta de Dani Pérez, amb cistella de crack de Dani López... ingredients per fer mal al River que obligaven a Peñarroya a aturar el ritme: 66-60. Tot es complicava, amb moltes errades en atac, però amb un triple d'Schreiner que mantenia l'equip tot i que el Burgos marxava 70-63. Blanch va fer un triple a 1min 27s del final, i donava esperances, però després res no va sortir, mentre que el Burgos es quedava el rebot, i deixava sentenciat el duel, i l'ascens.

Per a més informació consulti l'edició en paper.