• Maresch és un dels homes més importants en aquest River que passa desapercebut per als tècnics rivals

Maresch posa per a EL PERIÒDIC després de l'entrenament d'ahir al matí al Poliesportiu d'Andorra Foto: ÀLEX LARA

Anton Maresch és un dels jugadors més importants d'aquest Súper River però passa desapercebut per a la resta d'equips de l‘Adecco LEB Or. Va quedar clar la setmana passada, quan els tècnics van opinar sobre quines serien les claus de l'últim partit de la fase regular a Burgos. Gairebé tots van coincidir a dir que entres els jugadors que més podrien desequilibrar del River estaven Flis, Dani Pérez, Blanch o Safford. Però ningú no va parlar de l'escorta austríac, que va ser finalment el màxim anotador del conjunt tricolor i el millor valorat, amb una actuació completíssima.

Aquest és el protagonista silenciós del River. Un home que passa desapercebut perquè mai acostuma a destacar en cap faceta del joc però que té unes estadístiques més que correctes en gairebé totes.

El camí fins guanyar-se el respecte al vestidor del River ha estat tormentós. Maresch va arribar al Principat l'estiu del 2011 perquè el seu joc i talent va enamorar Joan Peñarroya en l'Europeu sub-20, on el tècnic hi va anar com a ajudant del seleccionador espanyol, Juan Antonio Orenga. La seu aterratge va ser difícil: «No va ser un problema d'adaptació. Crec que entrenava massa, com cinc hores al dia; i estava saturat, cansat, sense força. Tot allò m'afectava al tir i em feia pensar... Pensar massa no és bo perquè t'acabes pressionant i no et surt res» Ell, però, recorda perfectament quan va aconseguir deixar enrere aquell problema: «Va ser a casa contra Las Rozas. Anàvem perdent de 18 i vam remuntar. Jo vaig fer un gran partit aquell dia i vaig començar a guanyar confiança en mi mateix».

«UN ALTRE TÈCNIC M'HAURIA FET FORA» / Tot i que no li sortien les coses Peñarroya creia en ell i li donava minuts i responsabilitat. Aquell dia, 9 de desembre, portava ja gairebé mig any al país i per fi va fer esclatar les seves qualitats: «Tinc molta sort amb el Joan, ell sempre ha confiat en mi. Estàvem lluitant per l'ascens i un altre entrenador no hauria estat tan pacient amb mi, m'hauria fet fora segur», admet sense contemplacions.

Maresch va acabar d'arreglar els seus números amb un gran final de temporada en el qual va ser decisiu perquè l'equip es proclamés campió de la LEB Plata i va acabar amb una mitja de 7,7 punts per partit. Aquest any, però, s'està superant a Or amb una mitja de 9 punts per partit.

Però ha millorat en més coses: és el tercer jugador del River que més minuts té, el quart millor anotador, el millor triplista en percentatge d'encert i el tercer millor assistent. No té xifres de jugador desequilibrant en cap aspecte del joc però té uns números més que acceptables en gairebé totes els facetes que el delaten com un escorta complert.

«Jo tinc el meu rol dins l'equip que es basa principalment en anotar i defensa dura», explica. Però aquí no s'acaba el seu joc: «I intento generar per als demès companys. Sempre que pressionen a Dani Pérez pujo jo la pilota». Calla. No afegeix més, però el cert és que quan arriben els moments importants d'un partit, les últimes possessions, Peñarroya sempre el té al parquet i li dona protagonisme en les accions d'atac. «És que sóc ràpid amb la pilota, tinc un bon u contra u i si tinc un bon dia m'aprofita per carregar-me responsabilitat. Però també ho fa amb Dani Pérez, Flis...», acaba admetent.

Maresch és l'as sota la màniga de Peñarroya. Aquell amb qui ningú de l'altre equip compta, que no fa soroll però que pot acabar decidint ell solet un partit. Per això quan li recordem que cap entrenador el va citat com a jugador clau en la prèvia del Burgos-River ell no es va inquietar: «Millor així, que els rivals no em tinguin en compte...», amenaça alhora que recorda: «També en la prèvia del tercer partit de lliga contra el Melilla, el seu base Riera va dir que el primer lloc del River era circumstancial. Allò ho vam utilitzar com a arma de motivació». Ara ningú s'atreviria a picar d'aquesta manera al màxim favorit dels play-off.

Per a més informació consulti l'edició en paper.