• El Govern no disposa d'un cens de calderes, fet que suposa un preblema greu per al control

Xavier Tornos, Mireia Maestre, Josep Maria Arnaus, i el gerent d'Ecotècnic, Francesc Zamora, ahir. Foto: ANA / M. T.

El Govern es mostra «francament preocupat» per l'increment de fuites d'hidrocarbur provinents de dipòsits o instal·lacions d'edificis, i estima que en aquests moments hi ha 294 dipòsits que estan emanant combustible en diferents quantitats. Així ho va assegurar ahir el tècnic de l'Àrea de Seguretat Industrial Josep Maria Arnaus, durant la presentació de la jornada sobre instal·lacions, subministrament i emmagatzematge d'hidrocarburs que s'ha organitzat per enfocar el problema de manera global i conscienciar la població de les conseqüències ambientals que comporta no fer el manteniment dels dipòsits.

Durant la jornada també es posarà de manifest la problemàtica que genera el fet que el Govern no disposi d'un cens de dipòsits, i es presentarà una nova reforma del Reglament per tal de donar més temps perquè tothom declari les seves instal·lacions.

Amb l'objectiu de donar a conèixer i analitzar la normativa sobre instal·lacions, subministrament i emmagatzematge d'hidrocarburs, les empreses Ecotècnic i Tecoman98, amb el suport de MoraBanc, han organitzat una jornada prevista per dijous vinent i dirigida als professionals del sector.

El tècnic de l'Àrea de Seguretat Industrial del Govern, Josep Maria Arnaus, va assegurat que la problemàtica de les fuites d'hidrocarburs s'ha anat agreujant amb el temps, ja que no es disposa d'un cens per saber on són els dipòsits, i es calcula que actualment n'hi ha 294 que tenen algun tipus de fuita cap al sòl. Tot i això, Arnaus va manifestar que abans que el Govern iniciés un seguiment acurat de la qüestió el 2005, hi havia fins a 760 dipòsits amb problemes d'estanquitat, informa l'ANA.

Normativa / Però dels més de 8.000 dipòsits i instal·lacions que es calcula que hi ha, només en tenen 1.500 de controlats, mentre que la normativa obligava a fer la declaració de la instal·lació abans de l'agost del 2012. Per aquest motiu, s'està preparant una nova reforma del Reglament sobre aquesta matèria per tal de fixar un nou termini per adaptar-se a la llei. Arnaus va reconèixer que no s'ha pogut fer el cens per una qüestió de consciència social, ja que fins fa poc «el riu era una claveguera oberta», i que el proper objectiu és que tots els dipòsits puguin arribar a ser de doble capa, per evitar tants problemes de fuites.

Pel que fa als dos darrers casos importants de vessaments, a Incles encara s'està buscant el producte vessat, mentre que al Pas de la Casa es va poder acotar i actualment està totalment arranjat, tot i que Arnaus va assegurar que el cas d'aquesta darrera població preocupa especialment a l'administració.

Durant la jornada es parlarà de les diferents fases que s'activen en cas d'un vessament, les tècniques de descontaminació, les mesures de prevenció que es poden aplicar, i els problemes que hi ha a nivell de les assegurances, tot plegat per conscienciar la població que els vessaments d'hidrocarbur tenen unes conseqüències mediambientals molt costoses.

La darrera alarma va saltar el maig passat quan el Govern va alertar de l'arribada d'hidrocarbur a la depuradora del Pas de la Casa, on es van desplaçar diferents tècnics i inspectors dels departaments de Medi Ambient.

Per a més informació consulti l'edició en paper.