• El primer concert del Femap aixeca el públic

La Grand Chapelle oferirint una de les peces del seu repertori a la catedral de la Seu d'Urgell Foto: EL PERIÒDIC

Si l'any passat la inauguració del Femap es va veure afectada per una notícia de caire local, enguany la inabordable crisi contínua aportant grans dosis de pessimisme. Per contra aquesta tercera edició del festival sembla que estigui alimentada per forces de caire tel·lúric donat el nombre de concerts estipulats i els molts municipis i parròquies, que s'han anat incorporant per oferir concerts.

Per si de cas, amb les dificultats de caire conjuntural no n'hi hagués prou, a més a més, els programadors s'atreveixen a rescatar obres d'arxiu. Aquest és el cas de gran part del concert inaugural que va oferir divendres la Grand Chapelle. Així, a més de la controvertida missa scala aretina composada per Francesc Valls, que va ser una de les obres que més polèmica va suscitar en el seu temps, els programadors van rescatar sis peces que no havien estat escoltades des del segla XVIII.

Els atreviments harmònics del que fou mestre de capella de Santa Maria del Mar, a Barcelona, sorprengueren a les patums de la època. Tant fou així que el compositor, partidari del arxiduc Carles d'Austria, es va veure obligat a exiliar-se, un cop el noble va perdre la guerra de Successió. Una guerra que molts recordem per la caiguda de Barcelona, l'onze de setembre de 1714, però que també es va viure a casa nostra quan, un vint-i-vuit de setembre del 1713 –es a dir que aquest any en farà tres-cents anys– el general Moragues rendia Castellciutat a les tropes borbòniques. Interpretar música de la època, també afegia llum i memòria a aquest fet històric. Tal i com en van apuntar al sortir del concert, si haguéssim tingut la sort d'escoltar-lo en el mateix escenari, la Catedral de Santa Maria d'Urgell, durant els anys de la guerra, ens hauríem estalviat un petit problema acústic. La gran quantitat de retaules que hi havia a la Catedral, n'haguessin millorat molt la sonoritat, en esmorteir l'eco. Actualment, les nues parets i l'alçada de les naus del edifici, comporten que la música que si programa reverberi un xic. Un fet que afegeix mèrit als entregats intèrprets, molt atents a aquesta circumstància.

El públic entregat i que havia acudit en un bon nombre a la cita, va aplaudir una bona estona i en peu fins que va arribar l'Ave Maria, que va cloure el concert. Després de comprovar com de be sonava l'obra del compositor que va desafiar l'harmonia imposada pels seus contemporanis, i de com els instigadors del femap s'havien sortit amb la seva un any més, vaig recordar les paraules que, aparentment, va pronunciar Galileu en ser acusat per la inquisició, «eppur si muove» –i tanmateix es mou-. Doncs això. Si algun malastruc pregunta per la crisis i el Femap, es pot contestar amb tota l'alegria «eppur si muove» i com!

Per a més informació consulti l'edició en paper.