• Michel apunta a la religió com a element per entendre els canvis

Michel, Guerra i el moderador de les jornades, Carles Feixa, ahir Foto: tony lara

El conservador en cap del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), Carles Guerra, va analitzar ahir durant la quarta jornada de la Universitat d'Estiu el paper dels museus com a espai on es representa una identitat pública, urbana, nacional... i, per tant, els poders estan interessats en dir quina identitat volen que s'hi representi. Tot i així, en aquesta època de transformació, va apuntar Guerra, els museus han de trobar «la seva justificació social i repensar maneres de mantenir-se». Per la seva banda, el director de recerca del CNRS, Patrick Michel, va indicar que el món està «en plena mutació» i els elements que permeten entendre aquest procés són «difusos». Un d'aquests elements per copsar aquesta transformació és la religió, va dir.

Els museus són «espais on es presenta, en aparença, una sensibilitat social; però com a organització civil i institució de ciutats modernes i avançades s'hi troben aliances, mostres de resistència, processos d'assimilació i innovació que tenen lloc a la societat». Aquest és l'eix de la conferència que va oferir el conservador en cap del Macba. Guerra va apuntar que cada gran ciutat té un museu important, que ha esdevingut «motor de l'economia urbana i fàbrica de la identitat d'una ciutat o país». Per això, va explicar, els poders estan interessats en dir quina identitat han de representar i, per això també, el millor que poden fer els museus és «no casar-se amb cap d'aquestes identitats», sinó «representar la tensió entre les opcions que conviuen en una ciutat».

A continuació, el director de recerca del CNRS va abordar la situació de la religió dins del món global. Segons Michel, la religió és un indicador de la transformació social i és un fet que cada cop és més individualitzat. «Sempre ho ha estat», va assenyalar, però fins al present les institucions religioses disposaven d'una «autoritat» que permetia difondre unes idees, mentre que amb aquesta actitud més individual i el món més global «perden poder», informa l'ANA.

Per a més informació consulti l'edició en paper.