• El preu més econòmic de les universitats i les beques d'estudi i allotjament són factors decisius

Estudiants al campus de la Universitat de Tolosa Foto: EL PERIÒDIC

Els joves que cursen estudis al Lycée Comte de Foix continuen majoritàriament els estudis universitaris a França, una situació que fins fa pocs anys, era inversa. El delegat de l'ensenyament francès a Andorra, Michel Maginot afirma que «avui el 80% d'alumnes del Lycée Comte de Foix i el 15% d'alumnes de l'Escola Andorrana, continuen els estudis superiors en universitats franceses». I afegeix que «l'increment d'alumnes de l'Escola Andorrana que volen anar a França és constant». Així, si el 2009, de 88 batxillers del Lycée, només 19 van triar universitats franceses per continuar estudiant, cal esperar el 2011, per començar a entreveure un capgirament d'aquesta tendència, quan de 109 batxillers, 62 van decidir continuar els estudis superiors a França i només 35 van fer-ho a Espanya. Un resultat que l'any anterior, el 2010, era gairebé el mateix però invertint la tria, és a dir, de 103 batxillers, 35 van escollir França per continuar estudiant i 61 van escollir Barcelona. Si fins aquí, la tendència s'equilibrava, confirmant el treball d'orientació engegat pel Ministeri d'Educació i la Delegació de l'Ensenyament Francès a Andorra, a partir del 2012, la demanda per continuar estudiant a França es dispara, no tant per una qüestió d'oferta docent com per una qüestió d'acollida i de facilitats per poder estudiar.

Maginot, ho reconeix. «Si els esforços d'orientació que vam fer, organitzant visites a les universitats de Tolosa, van equilibrar la balança, també és cert que a partir del 2012 els efectes de la crisi fan que cada vegada més alumnes triïn França». De fet, el 2012, de 109 batxillers, 76 van triar França mentre que només 17 –el nombre més reduït de batxillers del Lycée en anys– van marxar cap a universitats espanyoles. A més, per primera vegada sis batxillers de l'Escola Andorrana també van triar universitats franceses nombre que aquest any s'ha incrementat fins a 15 alumnes més. Cosa per a la qual Maginot es felicita, ja que la indiferència dels joves estudiants andorrans per les universitats franceses començava a pesar molt. «Afortunadament que hem aconseguit invertir la tendència perquè la situació que travessava l'ensenyament francès a Andorra no podia perdurar» argumenta. I afegeix que «per a nosaltres era fer una inversió sense cap objectiu de rendibilitat, ja que a llarg termini, no podíem formar les generacions futures». I es mostra satisfet d'haver vençut «la davallada no gaire bona en la que estàvem, ara són classes senceres que van a França».

Conveni d'educació / De fet, la renovació del conveni d'Educació firmada fa uns mesos a Paris per la ministra Roser Suñé, insisteix en la creació d'una comissió mixta per a l'ensenyament superior, «amb l'objectiu de portar l'alumnat cap l'ensenyament superior francès» explica Maginot alhora que matisa: «la voluntat és oferir-los una formació al llarg de tota la vida i estrènyer els lligams de cooperació entre els centres universitaris com ja és el cas entre la Universitat d'Andorra i la Universitat de Perpinyà». Si la qualitat i l'extensa oferta de formacions que ofereix l'ensenyament francès podria explicar d'entrada el capgirament, Maginot destaca el ventall d'ajudes que poden rebre els joves per cursar els seus estudis a França, començant «pel preu de la inscripció a la universitat que en molts establiments públics és de 200 euros».

Beques d'allotjament i d'estudi / Però, això no és tot. Els joves escolaritzats a l'ensenyament francès, ja siguin andorrans o residents a Andorra, gaudeixen de les mateixes ajudes sempre que les necessitin. El «Govern francès ajuda a sufragar les despeses d'estudi que es prenen en consideració segons les necessitats de les famílies, i també existeix una ajuda per a l'allotjament». Maginot adverteix que la demanda va en augment cada any. Així per a aquest curs «hem rebut 11 sol·licituds de beques per estudiar a Montpeller, sis per estudiar a Perpinyà, 88 per estudiar a Tolosa i set més per estudiar en d'altres universitats, que han estat acceptades».

Per a més informació consulti l'edició en paper.