• La trumfa andorrana era coneguda a les regions veïnes, sobretot a Catalunya i a l'Aragó on també se'n consumia. Els pagesos la van exportar durant dècades i el Consell General en va protegir el cultiu fins als anys 80

Un pagès mostra el cistell de patata autòctona que acaba de recollir Foto: TONY LARA

La producció agrícola al 1945, segons recull Salvador Llobet en el llibre El medi i la vida a Andorra, era de 2.500 tones de patates, 600 tones de cereals i 60 de tabac. La productivitat de les patates anava de 12 a 15 tones per hectàrea; la del blat arribava a 10 i el tabac no sobrepassava els 750 quilos. Amb el pas de temps les prediccions de l'autor es van complir. I és que Llobet deia que «per les condicions d'aquest país, l'àrea peculiar d'aquests cultius pot sofrir grans variacions, segons la situació política dels seus veïns, a part de les modificacions normals de l'època». Així, els pagesos van anar abandonant, a poc a poc, tots els cultius per dedicar-se al monocultiu del tabac i això que la patata va ser un dels cultius que fins als anys 80 va estar protegit pel Consell General amb l'objectiu de garantir-ne la rendibilitat. De fet, com es va fer després amb el cultiu del tabac i els fabricants, els importadors majoristes no podien comprar patates si primer no s'havien esgotat les patates d'Andorra.

A començaments d'aquesta dècada l'Associació de Pagesos i Ramaders d'Andorra (APRA) va anunciar que estava treballant en la creació d'un segell de qualitat per a la patata andorrana amb l'objectiu d'augmentar-ne i especialitzar-ne el cultiu. La idea, però, no feia la unanimitat entre els pagesos que tot i felicitar-se per la iniciativa es mostraven escèptics de cara als resultats. Alguns defensaven que una trumfa de qualitat, subvencionada podia ser una bona idea, mentre que d'altres opinaven que la patata d'Andorra tenia molt poca presentació. L'APRA va demanar informes a la Rioja i a la Bretanya per obtenir una patata de qualitat amb la convicció que el primer repte que havia d'afrontar el producte autòcton era el seu aspecte. Avui, tot això també queda una mica desfasat perquè els hàbits dels consumidors han canviat i a l'aspecte del producte anteposen altres conceptes com les condicions de cultiu i l'origen. El producte biològic, de proximitat i no genèticament modificat guanya terreny al producte estèticament perfecte. O sigui que el cultiu de la patata que es veia poc viable ara fa deu anys, pot tornar a conèixer temps millors. De fet, de patata andorrana se n'havia exportat durant dècades i fins i tot, va arribar a gaudir de prestigi sobretot a Catalunya i a l'Aragó.

Per a més informació consulti l'edició en paper.