• Pretenen substituir el Ministeri de Cultura en els punts clau de l'articulat i reduir de 100 a 20 metres els entorns cautelars

La plaça major de Sant Julià, un dels conjunts que més maldecaps ha causat al comú i al ministeri perquè queda ditre de l'entorn cautelar de la parrpoquial Foto: EL PERIÒDIC

Quan encara té sobre la taula el feridor afer Casal i Vall, al ministre de Cultura se li ha obert un nou front, i probablement pel flanc per on menys se l'esperava: els comuns pretenen entrar a tràmit parlamentari una proposició de llei per modificar la Llei del patrimoni cultural vigent, que data del 2003, i podar les competències que aquest text li atribueix a l'hora de delimitar i aprovar els entorns de protecció dels béns d'interès cultural (BIC). Està clar per on van els trets: els comuns n'estan farts de la proverbial lentitud a l'hora de redactar els entorns –havien d'estar tots aprovats en els dos primers anys de vigència de la llei, i una dècada després no arriben ni a la desena– i sobretot dels efectes paralitzants que això comporta: mentre no s'aproven els entorns definitius, la disposició transitòria estableix uns entorns cautelars de 100 metres al voltant del monument en qüestió.

Els comuns pretenen reduir significativament aquesta magnitud. Deixar-la, de fet, en una franja purament testimonial: «Mentre no hagin estat delimitats, es consideren entorns de protecció els espais compresos dins d'un radi de 20 metres comptats des del perímetre exterior del monument», resa la disposició transitòria de la proposició de llei. No només això: també aspiren a donar-li la volta com un mitjó al text vigent, que prohibeix expressament «cap nova construcció ni ampliació de volumetria» durant aquest període de diguem-ne purgatori, i deixar sense efectes pràctics la interdicció per la via del salt mortal. Primer es fan els bons nens: «Mentre no es dicitin els decrets de delimitació corresponents no es pot fer cap construcció de nova planta ni cap ampliació de la volumetria». Però de seguida hi afegeixen la cua: «Això no obstant, hi són permeses les obres de rehabilitació, de reforma integral dels edificis, sempre que no suposin un augment de la volumetria, i també les de conservació i les que siguin exigides per la seguretat, la salubritat i l'adequació a la llei d'accessibilitat».

Hi ha més. Molt més. Tampoc veuen de bon ull el paper secundari que –consideren– els reserva la llei a l'hora d'incloure un bé immoble a la llista de béns d'interès cultural –ara mateix, només els dóna «audiència», com als particulars– i pretenen substituir el ministeri tant a l'hora de definir els criteris d'intervenció a les zones sensible i d'influència del BIC, com a la d'autoritzar obres o intervencions en els conjunts arquitectònics i els seus entorns de protecció. Per dir-ho més clarament: a l'hora d'elevar un monument a la categoria de BIC, proposen que l'«audiència» fins ara preceptiva passi a millor vida i sigui substituïda per un «informe del comú». Reconeixen la potestat del ministeri per establir els criteris d'intervenció a la zona d'acompanyament del bé –que, això sí, quedaria reduïda segons el nou articulat als 20 metres de rigor– però en canvi s'arroguen l'última paraula –que ara correspon al Govern– en les zones sensible i d'influència, proposen que els criteris establerts al decret de declaració d'un BIC quedin al lliure arbitri del comú, i que tinguin un caràcter purament potestiu: vaja, que només siguin vinculants «si el comú decideix acceptar-los i incorporar-los al planejament urbanístic».

La revolució que propugnen, i que fonamenten en les «ingerències il·legítimes» en les competències urbanístiques comuals quan es declara un BIC –els entorns de protecció aprovats els últims anys, sostenen, «han tingut un abast i un nivell de detall que ha condicionat en excès l'ordenació urbanística que correspon definir als comuns»– es completa amb un altre gir copernicà pel que fa a les relacions amb l'administració: segons el codi vigent, que data del 1981, el silenci administratiu és per norma general negatiu. Vaja, que si l'administració no diu res, és que no. Els comuns, que es regeixen pel mateix codi que el Govern –és a dir, que contemplen el silenci negatiu– proposen que precisament en aquets àmbit les autoritzacions d'obres es considerin aprovades «si en el termini de tres mesos no es deneguen expressament».

Tot plegat ja ha sigut qualificat d'«aberració» per experts en temes de patrimoni. Però el cert és que de moment, Sant Julià ja ho va aprovar dimecres, així que només que se n'hi afegeixin dos comuns més, la proposició arribarà amb tots els ets i uts al Consell General. Tenint en compte que els commilitons del ministre manen a sis de les set parròquies, podríem dir sense anar gaire errats que Esteve està a punt de trobar-se enmig d'un desagradable incident de «foc amic». I ja saben: amb amics com aquests, quaslevol es busca enemics.

Per a més informació consulti l'edició en paper.