• El document de treball entregat a les corporacions locals justifica els canvis introduïts a la llei del 1993 i supedita les transferències a a l'acord de bases

Els cònsols, el cap de Govern, Toni Martí, i el ministre de la Presidència, Antoni Riberaygua, en la reunió de dimarts passat. Foto: EL PERIÒDIC

La refosa de les competències dels comuns vint anys després de l’aprovació de la Llei qualificada de delimitació de competències i de transferències del 1993, s’explica per les profundes transformacions socials, econòmiques i de comportament, segons l’exposició de motius que acompanya la proposta d’avantprojecte de llei qualificada de modificació. El redactat continua justificant la refosa per les dificultats de les finances públiques que es tradueixen en determinats desequilibris entre els ingressos i les necessitats a cobrir de les corporacions locals, així com en l’assumpció de competències impròpies que atribueix a l’abundància i a «l’aquiescència, conformitat o conveniència dels altres òrgans constitucionals de l’Estat». En definitiva, gràcies a la conformitat dels governs anteriors, que van permetre que el calaix de sastre de les competències comunals s’anés omplint de prestacions socials que ningú més volia assumir. 

Ara que la crisi econòmica s’ha fet sentir com no es feia sentir en dècades i tot i que el document presentat pel Govern als cònsols no ho expliciti, la primera preocupació de l’Estat és la contenció de la despesa i l’estalvi perquè cal preveure el que el futur pugui deparar. Així, la nova delimitació de competències aposta per un Estat federat, amb la col·laboració de totes les institucions, per estalviar recursos, tant humans com materials, i gestionar l’Estat de manera harmonitzada. Cosa que passa per algunes concessions dels comuns a favor del Govern que evidentment, s’atribueix les tasques de coordinació i de vetllar perquè l’interès públic passi per sobre de l’interès privat. Una mostra d’això és la modificació de totes les competències que afecten el territori, majoritàriament, de titularitat comunal i que els comuns hauran de compartir amb el Govern. Si bé, el Govern respecta «la capacitat de control dels béns de domini públic comunal», l’aprofitament i explotació dels recursos comunals s’haurà de fer amb el què disposi la normativa nacional. I de la mateixa manera, la titularitat comunal no podrà obstaculitzar el desenvolupament de projectes de gran importància per a l’Estat.Així, el Govern podrà prendre possessió d’un domini públic gratuïtament quan es tracti de tirar endavant un projecte declarat d’interès nacional. 

Cap a una administració única / També proposa –que no exigeix– col·laborar en la definició de la política urbanística i evitar el procés de doble concessió. Així, proposa atorgar un únic permís d’edificabilitat i habitabilitat des de l’Administració central per propiciar un estalvi de recursos i donar als comuns la possibilitat d’aprofitar el capital humà del Govern, això si sense que perdin competència. L’administració única es va concretant conforme s’avança en altres àmbits com ara la d’autoritzar qualsevol activitat econòmica. En aquest apartat, el Govern torna a proposar un registre únic que també eliminaria la doble autorització comercial. El registre també seria compartit de manera automàtica amb els comuns.

A aquests canvis significatius, se n’hi afegeixen altres com ara el control del cens de població que els comuns hauran de fer en coordinació amb el Govern per reduir el nombre d’errors que s’hi detecta. De fet, l’Administració central avalua el sobredimensionament del cens en un 10% i afirma que els comuns no tenen cap mena d’incentiu en posar-lo al dia perquè està lligat al repartiment de les transferències.

Transferències posposades / Si la Llei qualificada de la delimitació de competències del 1993 inclou també les transferències, el Govern ha aparcat de moment aquesta segona part fins que no arribi a un acord amb les corporacions locals. La qual cosa pot semblar lògica en el sentit que caldrà avaluar primer la despesa per després cobrir-la. Amb tot, la sol·licitud amb què el Govern proposa assumir les tasques d’administració de les corporacions locals, fa pensar que té previst fer un càlcul a la baixa. No obstant això, l’Administració proposa als comuns, com a complement independent dels ingressos, participar en el producte de la taxa per tinença de vehicles. I  tot i que no estableix en quin percentatge específica que les quantitats a percebre no seran inferiors a les que van obtenir el 1992. 

Prestacions socials / A més, el Govern dóna un termini de cinc anys als comuns perquè seguexin donant serveis i prestacions en matèria de menjador i habitatge social, però no específica si prendrà el relleu una vegada els comuns ja no els prestin. Aquesta disposició transitòria ha incomodat la cònsol d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, que creu que «el Govern desconeix la nostra realitat». Ferrer va explicar que alguns d’aquests serveis com ara el menjador Calones o els pisos de protecció Jovial o són de titularitat comunal o tenen una contrapartida per al comú, que no es té en compte. H 

Per a més informació consulti l'edició en paper.