• La derrota del Palència a Lugo anticipa l'aliró i es culmina un projecte que pot donar més alegries

A dalt, directius i jugadors del BCA celebrant el títol moments després del final del partit a Lugo. A baix a l'esquerra, veient el Breo-Palència i a la dreta, una estàtua de la rotonda de Tobira, disfressada del BCA Foto: EL PERIÒDIC

La derrota del Palència a Lugo va fer esclatar la Febre de dissabte nit al Principat. Allò significava que el BC River Andorra MoraBanc era, per fi, el campió matemàtic de l'Adecco Or i que per tant la pròxima temporada jugarà contra Barça, Madrid, Baskonia, València o Màlaga en l'ACB. Aquesta és la culminació a un projecte que va engegar Gorka Aixàs quan va ser nomenat president a l'estiu del 2007. «Volem tornar a ser un equip ACB», va dir llavors. Avui, gairebé set anys més tard, aquell somni s'ha convertit en una realitat.

L'equip tricolor portava llavors dues temporades a la Lliga EBA i va romandre dues més en aquesta categoria abans de fer el salt LEB Plata en la 2008-2009. Des de llavors el progrés com a club va ser meteòric. Quatre finals de Copa i dos ascensos: en la 2001-2012 i en aquesta, la 2013-2014, amb doblet inclòs. Per això, certificat l'ascens dissabte a la nit, Aixàs va indicar: «És un dia especial. El capgirat el marcador perquè vam estar a l'ACB però ara veníem de l'última categoria del bàsquet espanyol. Amb aquest ascens tanquem un cercle». El director general, Francesc Solana, creu que han valgut la pena tant patiment per arribar a l'elit: «Són quatre anys des que vaig arribar i ja tenim el regal que tant mereixíem. Érem una família i ara comencem a ser un club professional. Són molts anys de molta feina per aconseguir-ho i pujar a l'ACB és un premi per a tot el país». Peñarroya, que va aterrar al club també fa quatre cursos, va estar en la mateixa línia: «Aquesta és la culminació a una trajectòria de quatre anys espectacular». I el seu ajudant, Xavi Luque, va posar la dosi de sentimentalisme: «És el màxim, el somni de tota una vida. Ja estem a dalt, per fi. Amb el temps es valorarà el que hem fet».

TOTS A VEURE EL PALÈNCIA / Gairebé tots els que formen el BC Andorra es van citar dissabte en un local públic de la capital per veure el partit en directe, en un projector a través del web www.feb.es, que retransmet tots els partits. Allà hi era el president, gran part de la directiva, tot el cos tècnic tret de Peñarroya i tot l'equip a excepció de Jordi Trías i Gerbert Martí, que estaven fora del país. Bé, el tècnic pujaria després del partit des de Manresa i va arribar a Andorra a mig sopar. Va ser un moment emotiu, amb abraçades per tothom però sobretot per al president. Després de quatre anys, aquell somni era ja una realitat. No era per a menys.

Tornant al partit... Tot i que amb rendes curtes, el Breo va manar des de l'inici en l'electrònic i per això Marc Blanch recorda: «No vam patir massa». Superades les deu de la nit va sonar la botzina final a Lugo i a Andorra, a més de 1.000 quilòmetres de distància, començaven a sortir les ampolles de cava de les neveres. Una festa estranya, fora del parquet i vestits de carrer però especial per tothom, tot i que cadascun per motius diferents. En el cas del Copríncep perquè espera tornar a l'ACB amb 32 després d'una primera experiència que no va anar bé: «Ha valgut la pena patir tant, amb les derrotes en les finals de Copa, l'ascens de l'any passat... Viure una situació com aquesta és increïble».

Jesús Fernández, igual com Dani López, són els fitxatges d'hivern. Veníen de Mèxic, on van viure una experiència difícil, i la seva experiència ha estat clau per segellar el títol: «He viscut cinc ascensos però aquest m'ha fet més il·lusió perquè pensava que després de marxar de la lliga espanyola pensava que no tornaria a viure alegries com aquesta. Però gràcies a Solana i Peñarroya hem pogut viure una experiència inoblidable amb el River, que és una família. Sempre estaré agraït».

Trías estava a Girona, en l'aniversari d'una de les seves millors amigues de tota la vida «Al final estàvem tots atents al partit del Palència per internet. Acabat el partit vaig rebre una inundació de trucades, missatges.... Després de l'estiu que vaig viure [per la difícil desvinculació amb el Prat Joventut] celebrar aquest ascens és una sensació molt maca, tot i que penso que estem a mig camí. Ja estem entre els grans però l'any vinent podem donar molta guerra... Per al BCA és tan important pujar a l'ACB com per al Barça guanyar una Lliga o una Copa... L'alegria és la mateixa i ja tinc ganes de tornar per abraçar-me als companys i per compartir l'alegria amb l'afició el pròxim divendres. Perquè aquest públic ha estat tan clau com nosaltres».

Per a més informació consulti l'edició en paper.